Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Comença el judici contra un excàrrec d’UDC per estafa en la gestió de clíniques dentals

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-L’Audiència de Barcelona ha començat a celebrar aquest dilluns el judici per falsificació de document mercantil, estafa i delicte societari contra tres dels gestors de les clíniques dentals Lasodent, entre els quals hi ha l’exsecretari d’organització d’Unió Vicenç Gavaldà, condemnat pel ‘cas Pallerols’ per finançament irregular del partit. El judici està previst que continui aquest dimarts i dimecres, i els dies 8, 10, 15, 16 i 17 de març, però es podria ajornar si el tribunal acull la petició de la defensa de Gavaldà, que ha demanat suspendre’l fins que no es localitzin uns testimonis clau. La fiscalia els demana entre set anys i mig i vuit anys de presó per haver falsificat els comptes i documents per aparentar una falsa solvència.

Dos dels acusats, David L.I. i Francisco José S.J., van constituir Lasodent el novembre del 2004 amb seu en un local del primer acusat. Gavaldà s’hi va incorporar com a soci el 2006. Segons la fiscalia i l’Institut Català de Finances (ICF), els fets van ocórrer a partir de l’any 2008, quan es va constituir un consell d’administració per gestionar les clíniques, “si bé les facultats efectives d’administració i gestió de la societat les desenvolupaven conjuntament els tres acusats”. Tot tres, amb la voluntat d’obtenir beneficis il·lícits, diu l’escrit d’acusació, es van posar d’acord per ocultar a la resta de membres del consell d’administració, a clients i a proveïdors les dades reals de l’estat econòmic de la companyia. Volien “aparentar solvència” per mantenir la confiança dels clients i seguir obtenint finançament, sobretot a través de l’ICF.Els acusats haurien manipulat les partides de facturació i els estats comptables de la societat, i van augmentar fictíciament la xifra d’ingressos, fent constar com a vendes efectives simples pressupostos no acceptats pels clients. Aquesta maniobra s’encobria amb l’abonament als comercials de les comissions corresponents a aquestes partides fictícies, ja que així es procedia comptablement a considerar-les autèntiques. Això suposava augmentar el deute de la companyia, ja que no només no s’ingressava res, sinó que, a més, es pagaven comissions per ingressos simulats.En total, consten documentades vendes fictícies per valor de 910.000 euros: 203.000 amb càrrec a mútues, 617.000 amb càrrec a clíniques i 90.500 amb càrrec a targetes de crèdit. També es van traspassar despeses de la partida ‘despeses avançades’ a la de ‘despeses’ d’anys anteriors, ocultant-les, fixant saldos deutors molt inferiors a la realitat.Així, per exemple, el 31 de desembre del 2011 els acusats van fer constar com a ingressos socials 43,4 milions d’euros, sobre un total anual de 92,3 milions, cosa que suposa que Lasodent havia facturat en un sol dia el 47% del total de l’any. El 31 de desembre del 2012 van fer una cosa semblant, i haurien facturat 18,9 milions, el 39% anual.També van confeccionar diverses factures simulades a altres empreses per poder lliurar xecs i pagarés per al pagament simulat d’aquestes empreses a Lasodent. A Nevalectric li haurien facturat de forma fraudulenta 191.144 euros en quatre factures entre gener del 2008 i juliol del 2009. A Casa Schmidt li van facturar més de 860.000 euros en nou factures entre juliol del 2009 i juny del 2010. A Dental Venta Directa (DVD) li van facturar, en un sol cop, 75.546 euros l’abril del 2011. A MPM li van facturar el mateix import anterior el juliol del 2011. I a un cinquè proveïdor li van facturar 6.078 euros en quatre factures entre febrer i setembre del 2011.A més, segons la fiscalia, els acusats van abandonar les clíniques Lasodent de Figueres, Piera, Igualada, Tarragona i el barri del Clot de Barcelona sense retirar-ne els actius patrimonials. Per últim, van confeccionar contractes privats no verídics per tal d’exhibir-los a tercers i incorporar-los a expedients de l’ICF per aconseguir finançament públic. Ho van fer almenys tres vegades, simulant la compra d’altres clíniques dentals, el gener, el maig i el desembre del 2011.Gràcies a aquestes “maquinacions”, els acusats van aconseguir que diverses empreses invertissin diners a la companyia i en compressin accions als investigats. Anaco Business va invertir 200.000 euros entre el 2008 i el 2009, i va prestar 52.000 euros a la companyia el 2013, i Inipa Holding va invertir 200.000 euros més els mateixos anys. Hidalgo Novellon Inversioness va comprar 300.000 euros en accions el 2012 i el 2013.El juliol del 2013 la junta general ordinària d’accionistes no va aprovar la gestió de David L.I. i Francisco José S.J., que tenien només el 33% del capital social. L’octubre d’aquell any la companyia va presentar concurs de creditors voluntari, amb un passiu de 9,5 milions d’euros i uns actius de menys de 200.000 euros. El 2015 l’Audiència de Barcelona va condemnar Lasodent a pagar 48.200 euros a un client.Durant la instrucció judicial, Gavaldà va explicar que no portava la gestió diària dels centres i que només de tant en tant acudia a reunions o s’interessava per quan hi havia problemes. Segons ell, era soci de la companyia però com ho podia ser d’una altra empresa. De fet, va explicar que es guanyava la vida com a metge. Alhora, va exculpar la seva dona, també investigada inicialment, perquè té una incapacitat laboral absoluta des del 2008. Aquest dimarts el tribunal comunicarà si el judici segueix endavant o s’ajorna.Per tot això, la fiscalia demana vuit anys de presó per a Gavaldà per delicte societari, delicte continuat de falsificació de document mercantil i oficial i estafa, amb l’agreujant de reincidència per la seva condemna a set mesos de presó pel cas Pallerols, que va suposar el seu ingrés a presó durant unes setmanes. Als altres dos acusats els demana set anys i mig de presó pels mateixos delictes però sense l’agreujant de reincidència. A més, els demana 7.200 euros de multa a cadascun dels tres, així com pagar entre els tres uns 2,3 milions d’euros en indemnitzacions a empreses, proveïdors, clients i inversors estafats. 1,5 milions d’euros serien per a l’ICF.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió