ACN Barcelona – L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assegura que no es creu que les declaracions d’Ernest Maragall sobre la participació d’ella en el ‘Barcelonagate’ fossin cap “malentès”. En declaracions als mitjans després de participar en un acte, ha explicat que Maragall li va dir que tot plegat havia estat un malentès. “Jo he escoltat les seves declaracions i no és cap malentès, tothom ha entès el mateix: que estava insinuant que jo tenia algun tipus de relació d’aprofitament de l’espionatge polític”, ha afegit, qualificant-ho de “molt greu”. Per això, ha reiterat que espera unes disculpes. En paral·lel, Colau ha qüestionat que el rei emèrit “pretengui tornar amb total impunitat sense donar cap explicació”.
L’alcaldessa ha admès que està “profundament dolguda” per les “insinuacions” de Maragall, que va fer “sense cap base”. A més, ha apuntat que aquesta mena d'”acusacions” el que fan és “contribuir a la crispació, el soroll i la confusió”. Per això, ha reiterat que com a alcaldessa però també com a companya a l’ajuntament de Maragall n’espera unes disculpes. “Tothom es pot equivocar però s’han de reconèixer els errors i demanar disculpes”, ha afegit.<br />
<br />
<strong>L’Ajuntament estudia personar-se</strong><br />
<br />
Sobre el ‘Barcelonagate’, Colau ha refermat que l’espionatge és “molt greu” i ha tornat a reclamar “que se sàpiga tota la veritat”. Segons ha indicat, com alcaldessa ja ha demanat als serveis jurídics del consistori quina és la millor manera de personar-se i d’emprendre accions jurídiques per tenir accés a la causa i poder demanar responsabilitats “si és el cas”. “Seguirem actuant i ja estem mirant quina és l’acció jurídica més oportuna perquè com a Ajuntament de Barcelona som els més interessats”, ha afegit. També ha donat per fet que el PSC hi estaria d’acord.<br />
<br />
<strong>Retorn del rei emèrit</strong><br />
<br />
Preguntada pel retorn del rei emèrit, Colau ha assenyalat que veu “inacceptable” en termes democràtics que pugui tornar a Espanya “amb total impunitat i sense donar cap explicació”. “És una anomalia i és molt greu que es fugués a una dictadura, hagi viscut rodejat de luxes i ara pretengui tornar sense donar cap explicació”, ha indicat. Segons ha defensat, s’hauria de canviar la legislació, però mentre no es faci “se l’hauria de convidar des de totes les institucions a tornar per donar les explicacions oportunes”.<br />
<br />
<strong>Incògnita sobre la candidatura a l’alcaldia</strong><br />
<br />
Després que aquest cap de setmana les bases de Barcelona en Comú hagin avalat i demanat que Colau sigui candidata a l’alcaldia per tercera vegada consecutiva, l’alcaldessa manté la incògnita sobre el seu futur.<br />
<br />
“Jo vull respectar el debat intern de BComú, per tant, celebro que hi hagi hagut una assemblea on s’hagi parlat de forma democràtica…els pròxims dies en parlarem i quan hi hagi alguna cosa a comunicar, ho farem”, ha dit.
<strong>Llambordes en record dels deportats pel règim nazi</strong>
Colau ha fet aquestes declaracions a la premsa després de participar en un acte de memòria històrica al Poblenou relacionat amb barcelonins deportats pel règim nazi a camps d’extermini. En l’acte, que s’ha fet en un institut de Barcelona, Colau i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, han entregat nou llambordes Stolpersteine dedicades aquests barcelonins a l’alumnat de tres instituts de la ciutat. Cada llamborda porta el nom de la persona, la data de naixement, d’exili, de deportació, i indica si hi va morir o si va sobreviure i en les properes setmanes, els mateixos alumnes col·locaran les llambordes en els llocs que s’ha pogut documentar que van viure.
Amb aquesta acció culminarà la primera experiència d’aquest projecte pilot, el Projecte Stolperstein Barcelona, coordinat per la regidoria de Memòria Democràtica juntament amb les amicals de Mauthausen i altres camps, i de Ravensbrück, i que ha implicat els estudiants de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat dels instituts Francisco de Goya, Quatre Cantons i XXV Olimpíada.
Aquests alumnes han treballat durant els últims mesos amb les amicals i els familiars dels deportats i deportades, en recuperar les biografies de les persones que, a partir del cens dels Amicals de Mauthausen i de Ravensbrück, se sap que van viure a la ciutat i que van patir la deportació. Durant aquest procés, els instituts han treballat els coneixements tècnics i documentals per recollir les històries de vida d’aquestes persones i els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme.
