ACN Barcelona – La cap de llista de BComú, Ada Colau, el candidat del PSC, Jaume Collboni, i el de Junts, Xavier Trias, arriben gairebé empatats a la cita electoral del 28-M. Això fa que tots ells tinguin la mirada posada en els pactes postelectorals ja que es preveu un consistori fragmentat en què cap de les candidatures s’acosti als 21 regidors que marquen la majoria absoluta de l’Ajuntament de Barcelona. Colau aspira a un tercer mandat i ofereix acords a PSC i ERC, però Collboni marca distàncies respecte a l’alcaldessa. Trias es compromet a no intentar ser batlle si no és la força més votada i, en canvi, Maragall no ho descarta. Paral·lelament, hi ha una batalla entre PPC, Cs i Valents per veure qui aglutina el vot de la dreta constitucionalista.
La cap de llista de BComú, Ada Colau, ha ofert obertament pactes a PSC i ERC i el seu objectiu es revalidar un tercer mandat com alcaldessa de Barcelona. Es vanta de ser la cap de llista que posa més clarament sobre la taula les seves cartes de cara als pactes postelectorals. Al llarg de la campanya electoral, Colau ha criticat que el candidat del PSC, Jaume Collboni, renegui de part de les polítiques municipals quan ell ha format part del seu govern com a primer tinent alcalde fins al gener del 2023. Llavors Collboni va deixar el càrrec per centrar-se en la cursa electoral. I, per aquest motiu, Colau l’acusa d’haver abandonat les seves responsabilitats.
El candidat de llista dels socialistes és crític amb polítiques com mobilitat i habitatge de l’últim mandat. I en els últims dies s’ha desmarcat del govern municipal. “Jo no faré alcaldessa a la senyora Colau ni a Trias”, ha garantit tot i que fa quatre anys va votar a favor de la investidura de Colau. En campanya també ha assegurat que no buscarà ser alcalde ni soci minoritari si no queda primer el 28-M: “Si un perd, va a l’oposició”. I és que, després que les enquestes el situïn disputant la primera posició, Collboni ha centrat el seu discurs en presentar-se com a alcalde. I també ha subratllat que la resta dels candidats han intensificat les crítiques contra ell perquè el veuen com al futur batlle. Fins i tot, ha assegurat que, en l’últim mandat de Colau, ell ha hagut d’exercir d’alcalde.
D’altra banda, Collboni presenta la seva candidatura com a hereva de la Barcelona olímpica de Pasqual Maragall. Un fet criticat per part del cap de llista d’ERC i germà de l’exalcalde, Ernest Maragall. En aquest sentit, el candidat dels republicans ha acusat Collboni de ser hereu dels que van “trair i abandonar” el seu germà.
Ernest Maragall va guanyar les eleccions municipals de fa quatre anys empatant amb Ada Colau a 10 regidors però superant-la per més de 4.000 vots. Ha dedicat bona part de la campanya a denunciar el “pacte de la vergonya” que va impedir que fos alcalde, en referència al suport del PSC i dels tres regidors de Barcelona pel Canvi a la investidura de Colau. I també ha alertat del risc que ara hi hagi una “nova operació d’estat”: un possible pacte de la “sociovergència” amb el suport del PP.
Tot i que les enquestes el situen per darrere de Colau, Collboni i Trias, el candidat d’ERC assegura que no es presenta a la campanya per “ajudar” l’alcaldessa sinó per substituir-la. I, en aquest sentit, Maragall no ha descartat aspirar a l’alcaldia si no guanya les eleccions: “Mantinc l’opció”, ha dit. Així mateix, també ha fet una crida a impedir l’entrada de Vox a l’Ajuntament de Barcelona.
Xavier Trias es presenta al 28-M com a revulsiu apel·lant al vot útil contra l’alcaldessa. De fet, al llarg de la campanya ha buscat el cos a cos amb Colau contraposant el model de Bcomú amb el seu model de ciutat. En aquest àmbit, Trias reivindica la seva experiència i la feina feta com alcalde durant quatre anys, entre el 2011 i el 2015. En la segona setmana de campanya també ha intensificat els atacs a Collboni com a “corresponsable” del govern de Colau, si bé Trias ha admès que comparteix el model socioeconòmic amb els socialistes.
Pel que fa als pactes postelectorals, Trias es compromet a no intentar ser alcalde si no és la força més votada: “Ho va fer Colau, jo no ho faré”, ha assegurat. I si no aconsegueix recuperar l’alcaldia, ha deixat clar que “no es quedarà escalfant la cadira”. Garanteix que els pactes postelectorals els triarà ell i no Junts: “Qui decideix és qui comanda aquestes eleccions”, ha afirmat. De fet, ha explicat que una de les condicions que va posar per concórrer a les eleccions era tenir “mans lliures”. Sota la marca de Trias per Barcelona, la candidatura ha fet desaparèixer el logotip de Junts. Fins i tot, en la papereta electoral hi ha la seva cara i no el nom del partit.
<strong>La batalla de la triple dreta</strong>
PPC, Valents i Cs competeixen per aglutinar el vot de la dreta constitucionalista i els tres van centrar el primer tram de la campanya en l’ocupació d’habitatges, arran dels casos del Kubo i la Ruïna.
El cap de llista dels populars, Daniel Sirera, es presenta a les eleccions com “l’única força de centredreta no separatista” que pot “entrar amb força” a l’Ajuntament. I, en els últims dies, ha encarit el preu del seu eventual suport a l’alcaldable de Junts, Xavier Trias, en cas que necessiti els seus vots per governar: li exigeix que no apliqui el programa independentista de Junts. En aquest context, el candidat dels populars s’ha obert a pactar per “fer fora” Colau però també ha avisat que no posarà Barcelona “al servei de Sánchez ni de Puigdemont”. Sirera aspira a doblar els 2 regidors que va treure el seu partit a les eleccions del 2019. Vol recuperar votants que van marxar del PP per anar a Cs.
Eva Parera es presenta aquestes eleccions amb un partit nou, Valents, després que en les últimes eleccions fos la número 4 de Barcelona pel Canvi de Manuel Valls. És l’hereva del partit de Valls però a l’hora renega del pacte que va permetre investir Colau. Ara, Parera se’n desmarca i s’ha compromès a no tornar a fer una operació com la de fa quatre anys. La candidata de Valents es dirigeix als votants del PP, Ciutadans, Vox i el PSC i els ha promès un partit “sense cap complex” per assenyalar el “comunisme i el nacionalisme”.
El 2019 Ciutadans es va presentar en coalició amb Barcelona pel Canvi, però el partit liberal presenta aquesta vegada candidata pròpia amb Anna Grau. S’erigeix com l’oposició real argumentant que la seva formació no ha facilitat cap dels pressupostos del govern municipal de Colau. I pel que fa als pactes postelectorals, la seva única línia vermella és, segons ha dit, arribar a acords amb l’actual alcaldessa.
En campanya ha marcat diferències respecte al “cutrefatxerio corrupte” de Vox i el PP: “Banda de traïdors i ganduls”, ha dit. Les enquestes no donen representació a Cs, que fa quatre anys va aconseguir 6 regidors juntament amb Barcelona pel Canvi. Tot i així, Grau ha fet front a aquests auguris assegurant que “Ciutadans existeix, resisteix i insisteix”.
Diumenge també es decidirà si Vox i la CUP, les dues formacions amb representació al Parlament, continuen fora del consistori barceloní o hi entren. Necessiten superar la barrera del 5% dels vots.
<strong>La independència perd pes a Barcelona</strong>
En aquestes eleccions, a diferència de les municipals de fa quatre anys, la independència ha estat poc present en el debat entre candidats a la capital catalana. En canvi, una de les incògnites de les eleccions del 2019 era si Barcelona es convertia en bastió de l’independentisme alineat al Govern Junts-ERC del moment, que estava presidit per Quim Torra. En aquesta campanya, la independència i l’1-O s’han allunyat de Barcelona però han estat motiu de disputa entre els líders d’ERC i de Junts a nivell de Catalunya.
