ACN Barcelona – Coia Valls (Reus, 1960) torna aquest abril les llibreries amb ‘El llegat de les cendres’ (Novum), una novel·la històrica ambientada a mitjan segle XIV, quan Barcelona encara pateix les conseqüències de l’epidèmia de la pesta negra. En aquest temps convuls i de canvi un grup de dones aprofiten el “buit de poder” per empoderar-se col·lectivament i treballar plegades. Enmig de les cendres –físiques i metafòriques- de la ciutat, set personatges lluiten per fer-se càrrec de la seva recuperació. Un d’ells és l’Alèxia, la recordada filla del protagonista de la novel·la més venuda de Valls, ‘El mercader’ (2012), i que l’escriptora repesca a ‘El llegat de les cendres’ per “baixar-la del pedestal” de cofoisme on l’havia deixat fa 11 anys.
La novel·la històrica de Coia Valls, el seu gènere preferit, se situa enllà del 1348, quan “la pestilència encara cueja” a Barcelona. Un temps, aquest, que comparteix similituds amb la post-pandèmia del coronavirus, observa l’escriptora reusenca, “amb una societat completament diferent”.
En una ciutat en reconstrucció i en la qual moltes dones han enviudat i es troben soles al davant de negocis familiars que el dret romà (que s’està instaurant) no les autoritza a portar en solitari, Valls narra com algunes d’aquestes s’agrupen per fer-se fortes i agafar-ne les regnes.
<strong>La Casa dels Obradors, un “coworking” femení</strong>
No va existir com a tal, puntualitza l’escriptora, però a la novel·la té un paper central la Casa dels Obradors. Aquest espai és el “coworking” d’aquell temps i d’aquelles dones que, liderades pel personatge de l’Alèxia, hi troben el lloc on associar-se i col·laborar per reflotar els seus negocis. Tot plegat, enfrontant-se a la oposició de tot un sistema legal i un cos social que no ho veu amb bons ulls.
L’Alèxia és un personatge recuperat de la novel·la ‘El mercader’, publicada l’any 2012 per Coia Valls. L’autora l’ha repescat molts anys després, com si d’una mena de spin off d’aquella novel·la es tractés, no pas una segona part, subratlla. “Moltes vegades pensava en aquest personatge. La vaig deixar en un pedestal, empoderada. Volia treure-la d’aquell pedestal, fer-la arremangar i veure com se’n surt; aquesta és l’Alèxia que comença la novel·la”, ha detallat Valls aquest dimecres.
Àlexia lidera doncs un grup de “dones lliure” (una capellera, la filla d’un teixidor, la vídua d’un vidrier, una esclava, etc.) “que sumen esforços i renúncies l’una en favor de l’altra”, creant una dinàmica “que molts voldran estroncar”.
<strong>Empoderament col·lectiu </strong>
Aquesta baixada d’Alèxia al fang de la lluita pels drets de les dones és per Coia Valls una reivindicació de l’empoderament com a tasca “col·lectiva”. “Després de la pandèmia t’adones que ets molt fràgil” –reflexiona en present- “i t’adones que ho fem tots plegats o no ho farem, i que l’empoderament ha de ser col·lectiu i ha de comptar amb les habilitats de cadascú de nosaltres”.
‘El llegat de les cendres’ troba en el foc i les cendres els “símbols” que acompanyen la narració. El foc i les cendres d’una Barcelona que crema encara les pertinences i les restes de tot allò pestilent. El foc, afegeix l’autora, que alhora que “crema i destrueix també il·lumina i purifica”, i les cendres, que “no són tan sols la destrucció, porten la memòria col·lectiva de tot el que va ser i, si cauen en terreny fèrtil, poden donar lloc a la germinació d’una nova llavor”.
