ACN Barcelona.-La coneguda sèrie dels anys 80 ‘D’Artacan i els tres gosqueters’ arriba aquest dimecres als cinemes en format pel·lícula. El mateix guionista i director del muntatge de 26 capítols, Claudio Biern Boyd, ha resumit en 90 minuts la novel·la més famosa d’Alejandro Dumas en una “versió actualitzada”. “L’hem posat al dia amb alguns retocs al guió i, sobretot, canviant el perfil dels personatges, especialment els femenins”, explica Biern Boyd en declaracions a l’ACN. El film, que es distribuirà a més de 45 països, arriba doblat al català i està fet amb animació digital en 3D. Amb tot, manté els trets i personatges de la sèrie original. “La pel·lícula és un viatge en el temps”, diu el director, Toni García.
A ‘D’Artacan i els tres gosqueters’ el protagonista, d’Artacan, és un gos que va a París a fer realitat el major dels seus somnis: unir-se al cos de gosqueters de la seva majestat. A la capital francesa es trobarà immers en una aventura plena d’amistat, honor, justícia, acció i, també, comèdia. Tot plegat s’acompanya amb música del compositor Manel Gil-Inglada, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Navarra, l’Orfeó Pamplonès i l’Escolania de l’Orfeó Pamplonès. “Hem fet un esforç brutal en la música”, subratlla Biern Boyd. Un dels trets distintius del film és que està pensat per a un públic familiar. “Hi ha un abisme entre el que consumeixen els pares i el que consumeixen els nens. Aquí jo crec que hem aconseguit reunir els interessos de divertiment i d’oci de la gent gran amb el dels infants d’avui dia”, reivindica el guionista. En la mateixa línia, García aclareix que el film l’han pensat “tant per gent que en el seu dia va veure la sèrie i en té un bon record” com per altres perfils més joves que desconeixen el muntatge televisiu dels anys 80. “A la televisió està tot fet i el cine era una assignatura pendent”, diu Biern Boyd sobre la decisió de fer una versió en pel·lícula de la sèrie que va llançar fa 40 anys. Així, explica que ha estat “molt laboriós” guardar “l’esperit de la novel·la” perquè “sempre hi ha coses que un no vol treure”. Igual que en la sèrie, novament els gossos són els protagonistes. “El gos representa l’amistat, és el millor amic”, diu el director. Sobre això, confessa que abans de començar de ple amb la pel·lícula van portar diferents races de gossos a l’estudi amb l’objectiu de conèixer com s’expressen i plasmar-ho al muntatge. Així, l’animació del film està cuidada al detall. “Quan un gos aixeca una mica l’orella vol dir que t’està parant atenció al que fas, vol dir que està una mica sorprès. Això també ho hem intentat aportar a la pel·lícula”, diu García. “Les diferents races de gossos que hi surten tenen la seva manera d’actuar”, afegeix. “La pel·lícula és un homenatge als 40 anys d’història de l’animació del nostre país”, subratlla García. En aquest sentit, el director, que ha treballat en sèries com ‘Mortadelo i Filemón’, ‘Teo’ o ‘Zipi y Zape’, entre altres, assegura que el muntatge combina les tècniques tradicionals amb les d’última generació, de manera que cada fotograma “s’ha cuidat moltíssim”. “S’ha posat tot al servei de les emocions de la història”, conclou.
