Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1532
La República

Claudia Llosa porta a Sant Sebastià ‘Distancia de rescate’, un film sobre les pors a l’entorn de la maternitat

ACN Sant Sebastià.-La directora Claudia Llosa ha presentat aquest dimarts al Festival de Sant Sebastià la seva nova proposta, ‘Distancia de rescate’, una pel·lícula de Netflix que s’endinsa en les […]

Agències 21/09/2021

ACN Sant Sebastià.-La directora Claudia Llosa ha presentat aquest dimarts al Festival de Sant Sebastià la seva nova proposta, ‘Distancia de rescate’, una pel·lícula de Netflix que s’endinsa en les pors i obsessions de les mares davant dels perills als quals s’enfronten els fills. La cineasta peruana resident a Barcelona adapta el relat homònim de Samanta Schweblin, però el transporta a l’univers personal. El film se centra en l’Amanda (María Valverde) i la seva filla petita, que passen l’estiu al camp. Allà coneixeran una veïna, la Carola (Dolores Fonzi), i al seu fill, amb un greu i enigmàtic problema de salut. Per Llosa, la pel·lícula parla dels “horrors de la vida quotidiana” i pretén explorar des de diversos prismes com un “es connecta amb les pors”.

La ‘distància de rescat’ és el centre de la novel·la de Schweblin, una nomenclatura que a Claudia Llosa la va “travessar de manera molt visceral” en llegir l’obra i que ara porta a la gran pantalla. Segons la cineasta, posa nom a allò que tots els pares senten, un “innombrable” que també es pot referir a les relacions amb amics o amb la naturalesa. “Posa nom a un aspecte físic, aquell un nus que s’encongeix dins del cos quan tens sensació que estaves distret i pots perdre algú o alguna cosa”, especifica en declaracions a l’ACN.La directora de les aclamades ‘Madeinusa’ i ‘La teta asustada’ creu que en la maternitat aquestes pors poden esdevenir “presons” i generar decisions que “no sempre són correctes”: “els infants necessiten protecció, però és precisament quan es talla aquesta distància quan el nen es construeix com a individu”. La dificultat de trobar aquest “equilibri necessari” i l’angoixa i les pors que genera “t’acompanyen tota la vida”, explica. Aquesta àncora amb el món real de l’argument se situa en un ambient “absorbent” i “intoxicant”, que genera nous relats argumentals. Per Llosa, tots els fills de la narració són “versions possibles que van en paral·lel” i que no es neguen entre sí. Així, creu que el film va “més enllà del gènere fantàstic” perquè l’horror i la realitat “es fonen”, jugant amb l’ambigüitat. En una mateixa línia s’expressa la mateixa protagonista, Dolores Fonzi, que tot i reconèixer que és una pel·lícula “de gènere”, creu que en essència parla d’una trobada entre dues persones “antagòniques que es complementen”. “Parla de la maternitat i de l’evitar judicis i dicotomies a les dones sobre si s’és una bona o una mala mare”, assevera. La presència de la naturalesa té a ‘Distancia de rescate’ un rol molt rellevant a nivell narratiu, que per la directora té a veure amb “l’enverinament inevitable del món”, en un discurs de defensa del medi ambient. Per això, volia que la cinta fos “molt tàctil, molt de pell”, que entrés pels porus. Fonzi celebra el component de defensa de la naturalesa i del planeta que té pel·lícula, “la mare que ens sosté”. La cinta s’estrenarà als cinemes el 6 d’octubre i una setmana després, el dia 13, arribarà a la plataforma.