ACN Barcelona.-L’acte institucional al Palau de la Generalitat pel Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust ha esdevingut un crit contra l’oblit i la banalització del nazisme. Hi han coincidit la consellera de Justícia, Ester Capella, i el regidor de Memòria Democràtica de Barcelona, Jordi Rabassa. Els nazis van assassinar més d’un milió de persones al camp de concentració i extermini d’Auschwitz, a Polònia. Infants, dones, homes, ancians. L’alliberament del camp d’extermini més gran, i que ha esdevingut un dels tristíssims símbols de l’horror nazi, va complir 75 anys aquest dilluns, 27 de gener. Aquest és el dia que les Nacions Unides va triar per commemorar la memòria de les víctimes de l’Holocaust i per prevenir els crims contra la humanitat.
Capella ha advertit que l’oblit i el revisionisme i confusió són els grans adversaris de la memòria col·lectiva. També la banalització. “L’ús de l’Holocaust i el nazisme com a terme de comparació o com a insult a les persones de les quals es discrepa. És una vergonya per a les víctimes reals del nazisme que no pot ser tolerat”, ha condemnat. Hi ha coincidit Rabassa: “Alerta, perquè els revisionistes, negacionistes i falsos indiferents ja són a les institucions. La banalització pot adoptar moltes disfresses. Amb aquest commemoracions ens conjurem per desemmascarar la banalització i els silencis i per combatre els discursos de l’odi”. El regidor de Memòria Democràtica ha afirmat que els actes de commemoració no poden ser “buits” sinó per “alçar la veu” i ha criticat Felip VI perquè en el memorial a Auschwitz no va mencionar els republicans espanyols deportats. “El ritual no va de silenci, és un compromís. Auschwitz ens interpel·la, ens estira i ens reclama. No només ens fa mirar el passat, és una mirada el món d’avui. Què podem fer per a un futur antifeixista, feminista, antihomòfob, antiracista, igualitari, internacionalista?”, s’ha preguntat. Jueus, gitanos, persones amb discapacitat, homosexuals, comunistes, republicans catalans i espanyols, presoners de guerra van ser assassinats pels nazis en la maquinària de la mort que van fer funcionar durant la Segona Guerra Mundial. Ho ha recordat en l’acte el professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, el doctor Javier Rodrigo Sánchez, que ha pronunciat la conferència ‘Extermini: de la memòria a la història’. També s’han llegit textos de testimonis, sota la direcció artística de Marta Marín-Domine, professora de Literatura de la Wilfrid Laurier University (Canadà). Les paraules d’escriptors com el manresà Joaquim Amat-Piniella; Jorge Semprún i Primo Levi s’han erigit com un crit d’aquella barbàrie. Hi han posat veu els actors Isabelle Bres i Ferran Lahoz.
