Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Ciuró diu que la presa que es va suïcidar a Brians potser hauria estat millor amb un tractament psiquiàtric

ACN Barcelona.-La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha opinat aquest dilluns que la noia de 19 anys que es va suïcidar dissabte a la presó de Brians 1 quan estava […]

Avatar
Agències 05/07/2021

ACN Barcelona.-La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha opinat aquest dilluns que la noia de 19 anys que es va suïcidar dissabte a la presó de Brians 1 quan estava en aïllament potser no hauria d’haver estat internada en una presó, sinó seguir un tractament psiquiàtric en un centre sanitari o d’altre tipus. Segons ella, les penes de presó no sempre són les més adequades per segons quins delictes i trajectòries vitals, com el cas d’aquesta jove, amb problemes de salut mental, pares que també havien estat a presó i que havia agredit la seva àvia.

En la seva primera compareixença a la comissió de Justícia del Parlament, Ciuró ha dit que vol “una administració de justícia que no sigui només prestadora de serveis, sinó que sigui una justícia pròxima al ciutadà que li garanteixi l’exercici dels seus drets i llibertats, com pot ser el d’expressar-se en català, si així ho desitja”. “No hem vingut només a gestionar el dia a dia”, ha afirmat Ciuró.Fomentar vocacions de jutges i fiscals a Catalunya i promoure la mediacióUna de les apostes de la consellera Ciuró durant aquesta legislatura per agilitzar l’administració de justícia serà promoure les vocacions de jutges i fiscals a Catalunya, una mesura per evitar els perjudicis que generen les elevades mobilitats als jutjats. “Necessitem tenir jutges catalans, amb coneixement de la nostra realitat i amb un arrelament que contraresti l’alt nivell de rotació actual de jutges i de lletrats”, ha assegurat.Així mateix, la mediació i la resolució alternativa de conflictes en tots els àmbits serà una altra de les apostes de Ciuró i, per aquest motiu, la Direcció General de Drets i Entitats Jurídiques es dirà també de Mediació. En aquest àmbit, ha anunciat el projecte de llei de prevenció, gestió i resolució de conflictes, i el pla sobre una política pública d’impuls dels mecanismes alternatius de resolució de conflictes a Catalunya. Així mateix, vol consolidar el Pla de mediació en l’àmbit contenciós-administratiu i fomentar l’increment de la mediació del propi sector públic.Així mateix, es desplegarà un nou protocol d’acollida per a professionals de la mediació dels registres del Centre de Mediació de Catalunya, es culminaran els treballs preparatoris per publicar l’any 2022 el nou diccionari de la mediació i els mètodes de resolució de conflictes; i finalment, dins d’aquest àmbit, es reprendran les actuacions previstes per a la creació de la Comissió Interdepartamental en Matèria de Resolució Extrajudicial de Conflictes (que es va interrompre arran de la covid-19).Ciuró ha destacat també com a prioritat d’aquesta legislatura “reivindicar, potenciar i posar al dia el dret civil català com a base de la praxis de l’administració”. En aquesta línia, ha anunciat diverses mesures com l’aprovació de la llei d’actualització del Codi civil de Catalunya, per incorporar canvis fruit de l’evolució de la societat, com pot ser implementar el principi de capacitat jurídica de totes les persones, potenciar la mediació o protegir els animals en l’àmbit del dret civil; iniciar l’estudi per introduir els canvis necessaris en la regulació de la filiació en el Covi civil de Catalunya que exigeixen les noves realitats (respecte de la filiació dels nascuts com a conseqüència de la fecundació assistida); avançar en els treballs del llibre sisè del Covi civil de Catalunya i especialment treballar en la nova llei catalana d’arrendaments urbans; ajustar la normativa catalana als continguts de la Convenció de les Nacions Unides de 13 de desembre de 2006 (Convenció de Nova York) sobre els drets de les persones amb discapacitat; i ajustar la normativa catalana a la nova realitat sorgida de la pandèmia per tal que les entitats puguin reunir-se i prendre acords via telemàtica de manera ordinària.Per posar el dret civil català en primer pla, “la formació és una baula imprescindible” i, en aquest sentit, ha anunciat que el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) augmentarà l’oferta formativa en dret civil català per a l’àmbit de la judicatura i la fiscalia, i també es treballarà per conscienciar sobre la seva aplicació entre els diferents agents i operadors jurídics. Segons Ciuró, moltes de les sentències i resolucions judicials es prenen sense tenir en compte que Catalunya té un dret civil propi i es prenen aplicant el dret civil comú. L’objectiu passa per “arribar a un públic més plural”.Augmentar l’ús del català a la justíciaLa consellera de Justícia ha situat la defensa del català a la justícia com una altra de les prioritats de la legislatura i, en aquest sentit, s’ha compromès a promoure mecanismes per augmentar l’ús de la presència del català, tant oral com escrit, amb l’objectiu que aquesta sigui la llengua vehicular en tot els àmbits. “Volem que tant el ciutadà com l’advocat o els altres operadors jurídics, quan van a la justícia, ho facin sabent que el jutge els entén. I això passa no només per ampliar les plantilles de jutges i fiscals catalans, sinó també per què el català sigui d’una vegada per totes un requisit i no només un mèrit en la provisió de places a la justícia”, ha reblat la consellera.D’altra banda, ha anunciat l’adopció de diverses mesures com ara la realització d’una auditoria que faci una radiografia exacta de l’ús del català a la justícia, i posar en marxa un grup de treball interdisciplinari per implementar noves línies d’acció que complementin la formació que ja s’està duent a terme.En habitatge, la consellera de Justícia ha anunciat que “cal formalitzar el Protocol de desnonaments amb el TSJC, amb els col·legis professionals i els operadors jurídics, amb els serveis socials dels ajuntaments i amb entitats socials”.“Ens cal millorar la protecció de les persones vulnerables en risc de desnonament”, des de l’admissió a tràmit de la demanda. I aquesta millora passa per interconnectar serveis i sistemes dels diferents agents que intervenen en les polítiques d’habitatge i en els processos de desnonament. Per això, ha afirmat que treballaran en un projecte de notificacions proactives, per connectar la justícia amb els serveis de l’habitatge i amb els serveis socials a partir de l’admissió a tràmit de la demanda. Es tracta d’un projecte que neix a iniciativa del Departament de Justícia i “tenim els recursos, les eines i la capacitat de poder-ho fer i sistematitzar”, ha assegurat.D’altra banda, la consellera també ha afegit que cal protegir les persones, les famílies i les administracions de la “usurpació” dels seus habitatges. Ha esmentat el cas ocorregut al Masnou en què persones d’alt poder adquisitiu van ocupar habitatges socials per concloure que “aquestes situacions cal combatre-les” i ha afegit que “l’ocupació il·legal no pot ser una forma establerta i tolerada d’accés a un habitatge”.