Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Ciuró diu que la presa que es va suïcidar a Brians potser hauria estat millor amb un tractament psiquiàtric

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha opinat aquest dilluns que la noia de 19 anys que es va suïcidar dissabte a la presó de Brians 1 quan estava en aïllament potser no hauria d’haver estat internada en una presó, sinó seguir un tractament psiquiàtric en un centre sanitari o d’altre tipus. Segons ella, les penes de presó no sempre són les més adequades per segons quins delictes i trajectòries vitals, com el cas d’aquesta jove, amb problemes de salut mental, pares que també havien estat a presó i que havia agredit la seva àvia.

Amb la pandèmia s’ha detectat un increment dels problemes lligats a la salut mental a la societat i a les presons i els centres educatius de justícia juvenil s’han vist també agreujats per múltiples circumstàncies, com ara addicions, soledat o canvi d’entorn. En aquest sentit, s’ha compromès a buscar solucions a aquesta problemàtica en col·laboració amb el Departament de Salut. Segons les dades públiques del departament, el 2020 hi va haver 11 suïcidis a les presons catalanes, i de gener a maig d’aquest 2021 n’hi ha hagut vuit, incloent suïcidis de presos fora dels centres. Segons Ciuró, el suïcidi és la primera causa de mort entre els joves presos i la segona entre els joves fora de presó.Precisament, els darrers dies s’han produït episodis de suïcidis que estan en fase d’investigació i que la consellera ha lamentat. “Totes les vides tenen igual valor, siguin o no conegudes”. Per bé que el programa de suïcidis està actualitzat i revisat pel Departament de Salut i reconeguts experts, la consellera de Justícia, ha afirmat que “cal fer més”. “Després de cada suïcidi, a banda d’obrir una informació reservada, desenvoluparem una anàlisi de l’incident juntament amb Salut. Hem de poder millorar en base a les conclusions tant de prevenció com de detecció” ha assegurat.Pla específic per a la població penitenciària jove i per a les donesAmb l’objectiu de millorar la rehabilitació i reinserció, la consellera ha anunciat també que es promourà un Pla d’execució específic per a la població penitenciària jove i per a les dones de Catalunya, en col·laboració amb altres departaments que hi poden estar implicats com Salut, Educació, Treball o Afers Socials, perquè la realitat dels interns joves, d’entre 18 a 24 anys, ingressats en els centres penitenciaris, i la de les dones també internes en centres penitenciaris, és una realitat molt diferent si es compara amb la dels centres penitenciaris d’adults masculins o els centres educatius de justícia juvenil.En l’àmbit de la justícia juvenil, es donarà continuïtat a les actuacions que ja s’estan duent a terme i se n’incorporaran de noves. En aquest àmbit es treballa amb gairebé 1.700 joves, ja sigui per a tasques d’assessorament tècnic, com de medicació, de medi obert o amb joves interns.La consellera Ciuró ha expressat la seva voluntat “d’incrementar l’aposta pel medi obert com la millor eina de reeducació dels joves”. I l’altra aposta passa, segons Ciuró, “per enfortir el sistema de mesures penals alternatives per evitar els ingressos en centres penitenciaris i de justícia juvenil”. En general, creu que falten recursos per fer l’acompanyament dels presos un cop surten de la presó, ja que el tractament a dins és molt intensiu i després surten sense cap tipus de suport i assessorament.I finalment, en l’àmbit de l’atenció a la víctima, la consellera ha anunciat l’elaboració del pla estratègic d’atenció a les víctimes del delicte a Catalunya, amb l’objectiu d’esdevenir un punt de referència i servei del Govern en l’atenció integral a totes les víctimes d’un fet delictiu, per evitar la victimització secundària.En el marc d’aquest pla, també es treballarà en paral·lel un tema transversal a tota l’execució penal i que és un dret reconegut per a les víctimes de delictes, que és l’accés gratuït als serveis de justícia restaurativa.Sistema d’execució penal català: política social amb majúscules Ciuró s’ha compromès a arribar a acords amb tots els operadors del sistema d’execució penal, amb la negociació d’un nou acord de condicions laborals que doni resposta als nous serveis i als nous sistemes de treball que s’han produït els darrers anys. Entre ells, hi figura la definició de la carrera professional dels servidors públics en l’àmbit de l’execució penal, les necessitats de plantilla dels centres, la disminució de la temporalitat, la seva renovació i encarar el repte de rejovenir-les.Un dels reptes que ha plantejat la consellera per a aquesta legislatura és “abordar amb valentia els problemes de l’excessiva interinitat en el sistema d’execució penal”, tot i que la solució no depèn només de la Generalitat perquè es tracta d’una problemàtica més global; i la jubilació anticipada de determinats col·lectius, així com redefinir el catàleg de llocs de treball susceptibles de ser ocupats en segona activitat.La formació és un altre dels aspectes que considera cabdals, tant del personal penitenciari com de les persones privades de llibertat. Pel que fa al personal penitenciari, en la seva fase d’incorporació, dels interins, que no poden incorporar-se als seus llocs de treball sense formació o amb una formació mínima. I cal promoure i facilitar la formació continua, cosa que es faria seguint el model de l’Escola de Policia o de Bombers de Mollet del Vallès.Pel que fa la formació de les persones privades de llibertat, la reinserció a la societat serà possible i més efectiva si l’intern surt de la presó amb una major capacitació, diu Ciuró. I també és necessari que aquesta formació als centres penitenciaris sigui reconeguda. Això caldrà tractar-ho amb col·laboració amb el SOC, i aquesta serà una de les tasques del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, el CIRE.En aquest sentit, algunes de les accions relacionades amb la formació i amb l’ocupació passen per crear una escola d’oficis i treball perquè les persones internes dels mòduls residencials tinguin igualtat de condicions i implementar i executar un projecte de transformació digital a les aules de formació i als tallers ocupacionals o la posada en marxa d’una borsa de treball telemàtica. La pandèmia ha demostrat que aquesta digitalització és un sistema útil i que facilita i optimitza recursos.Fomentar vocacions de jutges i fiscals a Catalunya i promoure la mediacióEn la seva primera compareixença a la comissió de Justícia del Parlament, Ciuró ha dit que vol “una administració de justícia que no sigui només prestadora de serveis, sinó que sigui una justícia pròxima al ciutadà que li garanteixi l’exercici dels seus drets i llibertats, com pot ser el d’expressar-se en català, si així ho desitja”. “No hem vingut només a gestionar el dia a dia”, ha afirmat Ciuró. Una de les apostes de la consellera Ciuró durant aquesta legislatura per agilitzar l’administració de justícia serà promoure les vocacions de jutges i fiscals a Catalunya, una mesura per evitar els perjudicis que generen les elevades mobilitats als jutjats. “Necessitem tenir jutges catalans, amb coneixement de la nostra realitat i amb un arrelament que contraresti l’alt nivell de rotació actual de jutges i de lletrats”, ha assegurat.Així mateix, la mediació i la resolució alternativa de conflictes en tots els àmbits serà una altra de les apostes de Ciuró i, per aquest motiu, la Direcció General de Drets i Entitats Jurídiques es dirà també de Mediació. En aquest àmbit, ha anunciat el projecte de llei de prevenció, gestió i resolució de conflictes, i el pla sobre una política pública d’impuls dels mecanismes alternatius de resolució de conflictes a Catalunya. Així mateix, vol consolidar el Pla de mediació en l’àmbit contenciós-administratiu i fomentar l’increment de la mediació del propi sector públic.Així mateix, es desplegarà un nou protocol d’acollida per a professionals de la mediació dels registres del Centre de Mediació de Catalunya, es culminaran els treballs preparatoris per publicar l’any 2022 el nou diccionari de la mediació i els mètodes de resolució de conflictes; i finalment, dins d’aquest àmbit, es reprendran les actuacions previstes per a la creació de la Comissió Interdepartamental en Matèria de Resolució Extrajudicial de Conflictes (que es va interrompre arran de la covid-19).Ciuró ha destacat també com a prioritat d’aquesta legislatura “reivindicar, potenciar i posar al dia el dret civil català com a base de la praxis de l’administració”. En aquesta línia, ha anunciat diverses mesures com l’aprovació de la llei d’actualització del Codi civil de Catalunya, per incorporar canvis fruit de l’evolució de la societat, com pot ser implementar el principi de capacitat jurídica de totes les persones, potenciar la mediació o protegir els animals en l’àmbit del dret civil; iniciar l’estudi per introduir els canvis necessaris en la regulació de la filiació en el Covi civil de Catalunya que exigeixen les noves realitats (respecte de la filiació dels nascuts com a conseqüència de la fecundació assistida); avançar en els treballs del llibre sisè del Covi civil de Catalunya i especialment treballar en la nova llei catalana d’arrendaments urbans; ajustar la normativa catalana als continguts de la Convenció de les Nacions Unides de 13 de desembre de 2006 (Convenció de Nova York) sobre els drets de les persones amb discapacitat; i ajustar la normativa catalana a la nova realitat sorgida de la pandèmia per tal que les entitats puguin reunir-se i prendre acords via telemàtica de manera ordinària.Per posar el dret civil català en primer pla, “la formació és una baula imprescindible” i, en aquest sentit, ha anunciat que el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) augmentarà l’oferta formativa en dret civil català per a l’àmbit de la judicatura i la fiscalia, i també es treballarà per conscienciar sobre la seva aplicació entre els diferents agents i operadors jurídics. Segons Ciuró, moltes de les sentències i resolucions judicials es prenen sense tenir en compte que Catalunya té un dret civil propi i es prenen aplicant el dret civil comú. L’objectiu passa per “arribar a un públic més plural”.Augmentar l’ús del català a la justíciaLa consellera de Justícia ha situat la defensa del català a la justícia com una altra de les prioritats de la legislatura i, en aquest sentit, s’ha compromès a promoure mecanismes per augmentar l’ús de la presència del català, tant oral com escrit, amb l’objectiu que aquesta sigui la llengua vehicular en tot els àmbits. “Volem que tant el ciutadà com l’advocat o els altres operadors jurídics, quan van a la justícia, ho facin sabent que el jutge els entén. I això passa no només per ampliar les plantilles de jutges i fiscals catalans, sinó també per què el català sigui d’una vegada per totes un requisit i no només un mèrit en la provisió de places a la justícia”, ha reblat la consellera.D’altra banda, ha anunciat l’adopció de diverses mesures com ara la realització d’una auditoria que faci una radiografia exacta de l’ús del català a la justícia, i posar en marxa un grup de treball interdisciplinari per implementar noves línies d’acció que complementin la formació que ja s’està duent a terme.En habitatge, la consellera de Justícia ha anunciat que “cal formalitzar el Protocol de desnonaments amb el TSJC, amb els col·legis professionals i els operadors jurídics, amb els serveis socials dels ajuntaments i amb entitats socials”.“Ens cal millorar la protecció de les persones vulnerables en risc de desnonament”, des de l’admissió a tràmit de la demanda. I aquesta millora passa per interconnectar serveis i sistemes dels diferents agents que intervenen en les polítiques d’habitatge i en els processos de desnonament. Per això, ha afirmat que treballaran en un projecte de notificacions proactives, per connectar la justícia amb els serveis de l’habitatge i amb els serveis socials a partir de l’admissió a tràmit de la demanda. Es tracta d’un projecte que neix a iniciativa del Departament de Justícia i “tenim els recursos, les eines i la capacitat de poder-ho fer i sistematitzar”, ha assegurat.D’altra banda, la consellera també ha afegit que cal protegir les persones, les famílies i les administracions de la “usurpació” dels seus habitatges. Ha esmentat el cas ocorregut al Masnou en què persones d’alt poder adquisitiu van ocupar habitatges socials per concloure que “aquestes situacions cal combatre-les” i ha afegit que “l’ocupació il·legal no pot ser una forma establerta i tolerada d’accés a un habitatge”.Creació de l’Observatori d’Afers Legals i Drets HumansLa consellera també ha anunciat la creació de l’Observatori d’Afers Legals i Drets Humans, un observatori que ha de “posar el focus d’atenció en l’actuació judicial en sentit ampli, en la vulneració de drets, però també en aquelles ineficiències del dia a dia que per petites i reiterades no deixen de ser una vulneració dels drets del ciutadà a qui li correspon rebre una justícia efectiva, eficaç i eficient pròpia del segle XXI”.Aquest observatori, que estarà format per experts, servirà, segons la consellera, d’instrument per facilitar el desplegament en l’àmbit de la justícia del pla de drets humans de Catalunya, que va presentar el Síndic de Greuges, i que “també permeti el seguiment de les recents recomanacions del Consell d’Europa”. Es tracta d’un observatori que vetlli per un sistema judicial, dotat de recursos personals i materials suficients, i fent ús de les noves tecnologies per poder donar la resposta adequada i amb celeritat al ciutadà.Aposta per la formacióLa consellera de Justícia ha situat la formació com a una altra prioritat del departament en els propers anys per assolir una administració eficaç i eficient. En aquest sentit, ha explicat que el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) té diverses línies de treball. En primer lloc, cal adaptar la formació per poder donar compliment a la nova legislació en matèria d’eradicació de violència masclista, més enllà de l’àmbit de la parella, regulant la violència institucional per identificar-la i evitar-la, proporcionant eines, formació i divulgació.Però també es vol incidir en altres àmbits: el laboral, el social i comunitari i el digital. I en aquest sentit, algunes de les actuacions previstes passen per dissenyar i implementar una formació estratègica, obligatòria, per al personal de l’administració de la justícia per abordar els procediments judicials relacionats amb la violència masclista i obrir aquesta formació més enllà del jutjats especialitzats en violència sobre la dona per incorporar-hi els jutjats d’instrucció, penals, de família i socials.En la seva compareixença, la consellera ha explicat també que des del Departament es promouran les actuacions necessàries per tal que la segona oportunitat sigui realment efectiva efectuant les modificacions legislatives necessàries per tal que el benefici de l’exoneració del deutor s’estengui també als crèdits de dret públic, com els de la seguretat social i hisenda, tal com han avalat diverses sentències judicials, i es farà de la mà dels col·legis professionals i el teixit econòmic i social.I Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de ConsciènciaUna altra de les àrees de gestió del Departament és el que fa referència al dret a la llibertat religiosa i de consciència. Lourdes Ciuró ha afirmat que “la Generalitat ha de ser el referent essencial davant les confessions religioses presents a Catalunya” i ha avançat que s’està actualitzant el Mapa religiós de Catalunya per al període 2021-2024.En aquest àmbit, la consellera de Justícia ha anunciat la celebració del I Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya, i la promoció d’accions de visualització del paper de les dones en les diferents confessions, i les diferents maneres de viure la religió des de la diversitat de gènere o sexual, acompanyant el col·lectiu LGTBI+, per tal de prevenir l’ascens de la ultradreta.L’oposició de Vox, Cs i PP ha estat total a la consellera, sobretot per les seves crítiques a la justícia espanyola en els casos que afecten a independentistes catalans. Li han retret que com a consellera de Justícia posi en dubte les resolucions judicials, tot i que després Ciuró ha donat total suport als jutjats de primera instància, registres civils i jutjats de pau. També li han criticat els suposats “privilegis” dels polítics presos a Lledoners i el presumpte “assetjament i fustigament” als jutges que treballen a Catalunya. En aquest sentit, han lamentat la proposta d’incrementar la presència de jutges catalans a Catalunya.El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ha demanat que revoqui el nomenament recent del director general de Serveis Penitenciaris, un mosso d’Esquadra que havia estat regidor de CiU, en considerar que no té prou experiència en la matèria i el seu historial polític el marca massa.Tant aquests partits com el PSC li han reclamat inversions en edificis judicials, com l’endarrerit Fòrum de Tarragona, o els jutjats de Sabadell i Martorell, a més de la presó de Lleida. També li han demanat que redueixi la interinitat als jutjats, que afecta prop de la meitat dels seus treballadors.La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha demanat l’eliminació dels departaments de règim tancat a les presons i que no s’apliquin les lleis penitenciàries espanyoles que vulneren la legislació internacional. També considera que no hi ha suficient voluntat política per millorar la situació als jutjats per reduir el col·lapse.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió