Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

Científics de la UB identifiquen el mecanisme d’acció d’un nou fàrmac contra l’Alzheimer

ACN Barcelona.-Un estudi amb ratolins publicat a la revista ‘Geroscience’ ha identificat el mecanisme d’acció d’un compost contra l’Alzheimer desenvolupat per l’equip de Química i Farmacologia Mèdiques de la Universitat […]

Avatar
Agències 09/12/2020

ACN Barcelona.-Un estudi amb ratolins publicat a la revista ‘Geroscience’ ha identificat el mecanisme d’acció d’un compost contra l’Alzheimer desenvolupat per l’equip de Química i Farmacologia Mèdiques de la Universitat de Barcelona. El fàrmac pertany a una família de molècules que quan s’uneixen als receptors imidazòlics I2, redueixen la neuroinflamació i milloren la cognició i d’altres marcadors de la progressió de la malaltia. Els resultats mostren que aquests efectes beneficiosos tindrien lloc quan es modula la via de la calcineurina. Segons els investigadors, aquest estudi preclínic obre la porta al desenvolupament de noves teràpies contra l’Alzheimer, una malaltia que encara no té cura, i també contra altres patologies neurodegeneratives.

El nou compost, que presenta una alta afinitat i selectivitat pel que fa als receptorsimidazòlics I2, ha estat dissenyat i sintetitzat pel grup de química mèdica de CarmenEscolano. Aquests receptors es troben en diferents òrgans i participen en múltiplesprocessos fisiològics (analgèsia, inflamació, malalties del sistema nerviós). A més,s’han relacionat amb processos neurodegeneratius i es troben incrementats en el cervellde persones que pateixen Alzheimer.Estudis previs d’aquest grup de recerca han demostrat l’efecte positiu d’aquesta famíliade compostos en l’evolució de l’Alzheimer. “Després d’aquests resultats, el nostreobjectiu era determinar el mecanisme i els paràmetres que es modifiquen quans’administra el fàrmac a models animals, en concret a ratolins amb neurodegeneracióvinculada a l’envelliment, que es considera assimilable a l’Alzheimer d’inici tardà. És adir, aquell en què els símptomes s’inicien cap als 65 anys”, explica Carmen Escolano.En l’experiment, els investigadors van analitzar diferents marcadors de l’evolució de lamalaltia, així com proves conductuals i de memòria a curt i llarg termini, per estudiarels efectes del tractament en el comportament i la memòria dels ratolins. Els resultatsmostren una millora significativa dels animals que van rebre el fàrmac, en comparacióamb el grup control. “La nova molècula va millorar la cognició i va mitigar l’ansietat dels ratolins. A més, vam poder confirmar a nivell molecular que el tractament amb aquesta molècula va reduir la neuroinflamació i l’estrès oxidatiu característics en l’Alzheimer, a més de disminuir marcadors específics de la patologia, com la proteïna tau o la beta amiloide”, explica Mercè Pallàs.L’estudi també ha permès deduir el mecanisme d’acció del nou compost. “Les nostrestroballes proporcionen evidència que els canvis moleculars que tenen lloc després deltractament estan relacionats amb la via de la calcineurina, un enzim fosfatasa responsable de la producció de mediadors inflamatoris com les citocines o de la reducció de la plasticitat neuronal”, explica Carmen Escolano.”Aquests resultats –continua la investigadora– obren noves possibilitats per a aquestafamília de lligands dels receptors imidazòlics I2, ja que la millora cognitiva que produeixen en models animals de neurodegeneració està determinada pel mecanisme d’acció descrit”.L’article és resultat de la col·laboració de dos equips de recerca de la Facultat deFarmàcia i Ciències de l’Alimentació liderats per Mercè Pallàs, membre de l’Institut deNeurociències (UBNeuro), i Carmen Escolano, de l’Institut de Biomedicina de la UB(IBUB) . El treball també està signat pels investigadors de la UB Christian Griñán Ferré, Foteini Vasilopoulou, Sergio Rodríguez Arévalo, Andrea Bagán i Sònia Abás.