ACN Barcelona.-L’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO de Catalunya ha alertat aquest dimecres del suposat “abandonament i precarietat” de les dones privades de llibertat a les presons catalanes. CCOO critica la “baixa prioritat” que l’administració catalana dona a aquesta problemàtica, que es concreta en una manca de recursos de tot el sistema que, segons aquesta agrupació, està arribant a nivells “crítics”. A Catalunya la llei permet el mòduls de dones en els centres penitenciaris d’homes. Això passa a Girona, Tarragona i Lleida, però aquests espais “pateixen una manca de serveis específics per a dones, com tallers, infermeria o aules, que impedeixen que les dones privades de llibertat puguin realitzar tota mena d’activitats laborals, educatives i de reinserció en igualtat de condicions que els homes”.
En total, a Catalunya hi ha al voltant de 600 dones recluses. D’aquestes, 450 estan distribuïdes en mòduls de dones instal·lats en centres d’homes, i molt especialment en el mòdul de dones de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), que concentra un quart del total d’internes de Catalunya. Aquest centre només compta amb un mòdul de vida ordinària i un petit departament especial per a les internes sancionades. Fins i tot, la infermeria específica per a dones es va tancar i ara es fa ús de la infermeria d’homes, amb totes les restriccions i problemes que això comporta. Tot això provoca que la situació d’aquest mòdul sigui “aberrant, injusta i perillosa”, en no poder separar les dones internes en funció del seu comportament. A més, s’obliga a conviure dones embarassades, joves menors de 21 anys, dones amb patologies psiquiàtriques greus, recluses primàries i reincidents, “totes barrejades, quan haurien d’estar separades”. Això genera una situació de conflictivitat “autènticament explosiva”.Segons explica l’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO, la situació s’ha anat agreujant amb la concentració d’internes conflictives provinents de centres com el CP Puig de les Basses, a Figueres, el CP Mas d’Enric, a Tarragona, i el CP Dones, de Barcelona. “Aquestes dones han creat grups amb capacitat organitzativa que extorqueixen les internes més vulnerables i alteren la convivència en el mòdul. Això genera situacions de violència entre internes i amb els propis treballadors i treballadores penitenciaris, com el fet que es va viure recentment amb una amenaça de mort amb un objecte punxant a una cap d’unitat del mòdul per part d’una interna amb un llarg i abundant historial de conflictes”, diu CCOO. A Barcelona és on es concentra la major població de dones recluses. Només existeix un centre específic per a dones, que és el CP de Dones/Wad Ras. Aquest és un centre força antic i de reduïdes dimensions, amb capacitat per a unes 150 internes, però que se “satura” a causa d’una secció oberta ocupada per centenars d’homes interns que, en realitat, haurien de ser a un centre obert independent. I a això se li suma una altra secció oberta de dones. Un any i mig denunciant la situació CCOO va denunciar l’agost de l’any 2018 a la Direcció General de Serveis Penitenciaris i a la Direcció General d’Igualtat del Departament de Treball les lamentables condicions de vida de les dones privades de llibertat a Catalunya, però “sense que a hores d’ara s’hagi pres cap decisió per canviar aquesta situació”. Prèviament, l’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO ja havia denunciat a la fiscalia, el gener de 2018, el fet que dones internes havien de conviure amb interns amb delictes sexuals al mòdul semiobert del CP Brians 1, fet que està prohibit pel Reglament Penitenciari. La fiscalia va incoar diligències de recerca preprocessals i les va remetre als jutjat de vigilància penitenciària número 2 de Catalunya. CCOO considera que la millora de les condicions de vida, de tractament i de treball de les persones privades de llibertat no només és un imperatiu legal, sinó també un deure moral que incideix en benefici de les persones en situació de reclusió, però també dels mateixos treballadors penitenciaris, mitjançant la millora de les condicions de treball i l’aproximació als objectius de reinserció i reeducació fonamentals en qualsevol actuació penitenciària.
