Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

Cau un 1,2% la despesa alimentària a les llars catalanes durant el 2017, segons Bonpreu

ACN Barcelona.- La despesa alimentària a les llars catalanes es va reduir un 1,2% al llarg del 2017, segons es desprèn de l’estudi de l’Observatori Bonpreu i Esclat, dada que […]

Avatar
Agències 11/04/2019

ACN Barcelona.- La despesa alimentària a les llars catalanes es va reduir un 1,2% al llarg del 2017, segons es desprèn de l’estudi de l’Observatori Bonpreu i Esclat, dada que contrasta amb l’increment del 2,8% que havia experimentat coincidint amb els anys de la recuperació econòmica (2013-2016). Per franges, la despesa per llar en aliments va augmentar a les famílies més joves (16-44 anys) en un 3,9%, en les unipersonals (0,4%) i a les de tres persones (0,7%), mentre que va caure en les famílies d’entre 45 i 64 anys (-4,5%) i de 65 anys i més (-3,2%) i en les llars amb dues persones (-2,5%) i les ocupades per 4 i més membres (-1,3%).

Aquests factors de fons han canviat i polaritzat l’estructura social catalana i són un dels motius que expliquen l’asimetria entre el creixement del consum global i la caiguda, en canvi, de la despesa alimentària. A més, aquesta tendència també s’explica per l’efecte de la recuperació econòmica, segons ha dit en una trobada amb periodistes l’autor de l’informe i catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan Oliver. Així, Oliver ha assegurat que la conjuntura actual “reflecteix el negatiu” del que va passar a la crisi, quan es va enfonsar de manera sobtada la despesa en totes les franges menys l’alimentària. “Mentre ens trobem en procés de recuperació econòmica del que consumíem el 2007, ens trobarem amb aquesta asimetria entre despesa alimentària i total”, ha afirmat.Per productes, l’estudi també conclou que continuen les tendències anteriors. Així doncs, al llarg del 2017 es van registrar caigudes notables en pa i cereals (-8%), olis i greixos (-5,6%), carns (-3,4%), peix (-3,2%) i llet, formatge i ous (-1,4%), mentre que creixen les hortalisses, llegums i tubercles (1,4%), sucs, refrescos i altres (2,3%), sucre, confitures, mel, xocolata i gelats (4,0%), fruita (4,4%), cafès, tes i altres begudes no alcohòliques (5,9%) i altres productes alimentaris (6,7%), és a dir, plats preparats, espècies i herbes de cuina, aliments per a nadons i productes dietètics.En aquest sentit, l’Observatori destaca que aquesta és la primera vegada que es detecta un descens en la despesa en peix. A més, apunta que la davallada del descens del consum en carn podria ser derivat a l’epígraf de plats preparats, alguns dels quals inclouen aquest ingredient. A més, també remarquen l’increment de la despesa en productes típics de la dieta mediterrània i frescos, cosa que Oliver relaciona amb l’envelliment de les llars i la tendència cada cop més present en la societat cap al menjar saludable.Quant al pes d’aquests aliments en conjunt de la cistella de la compra, el de la fruita va guanyar mig punt al 2017 respecte l’any anterior, així com el de les hortalisses (+0,3%), el sucre (+0,1%), els cafès (+0,2%), els sucs (+0,2%) i d’altres, en mig punt. Per contra, el pes del pa, la carn, el peix i els olis van retrocedir el 2017 respecte l’any anterior en un 1%, un 0,5%, un 0,3% i un 0,2%, respectivament, mentre que la llet manté el pes a la cistella.Aquests resultats reflecteixen el comportament consumidors que cada cop es comporten més com a “clients multi segments”, és a dir, persones que volen solucions ràpides pel dia a dia però que també poden consumir productes de més qualitat, ha explicat el director financer del grup Bonpreu, Pere Anglada. Així doncs, segons Anglada, el consum alimentari està marcat per cinc eixos: la conveniència, la indulgència, el menjar saludable, ecològic i quilòmetre 0.D’altra banda, l’estudi conclou que les llars que ingressen entre 1.500 i 2.000 euros al mes són les úniques que gasten més en alimentació (+1,4%), mentre que en la resta de franges es registren descensos. Així, en habitatges on els ingressos no superen els 1.000 euros el descens és del 8,7%, en els que entren 1.000-1.500 euros van caure en un 8,6%, en les que ingressen entre 2.000 i 2.999 un 4,6% menys i en les que ingressen més de 3.000 euros cau mig punt. “En termes nominals, el consum alimentari és superior al del principi de la crisi però el consum real segueix sent un 5% inferior, i encara trigarem un parell d’anys a recuperar els nivells del 2007”, ha conclòs Oliver.