Dilluns, 26 de setembre de 2022 - Edició 1523
La República

Catalunya viu l’estiu més càlid des que hi ha registres

ACN Barcelona – Catalunya ha viscut aquest any l’estiu més càlid des que es disposa de registres, superant el del 2003. A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), amb dades des […]

Agències 02/09/2022

ACN Barcelona – Catalunya ha viscut aquest any l’estiu més càlid des que es disposa de registres, superant el del 2003. A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), amb dades des de 1905, l’estiu del 2022 ha estat el més càlid de tota la sèrie, amb 28,2 °C de temperatura mitjana (+3,9 °C respecte a la mitjana 1961-1990) i clarament per davant de l’estiu de 2003 (27,7 °C), fins ara el més càlid. A l’altra sèrie centenària que es disposa, l’Observatori Fabra (Barcelonès), amb dades des de 1914, la temperatura mitjana d’aquest estiu ha sigut de 26,2 °C (+4,4 °C respecte a la mitjana 1961-1990), que ha suposat el segon valor més elevat de la sèrie, després també del de 2003 (26,7 °C).

El juny ha sigut el més càlid des del mateix mes de 2003, i en algunes zones de l’interior, del prelitoral i del Pirineu, fins i tot el més càlid d’ençà que es tenen registres, amb una onada de calor entre els dies 15 i 18. El mateix patró ha seguit el mes d’agost, amb una primera quinzena excepcionalment calorosa, que ha fet que en alguns casos es superessin també els registres de l’agost de 2003, el més càlid fins aleshores.

El juliol de 2022 es troba també entre els tres juliols més càlids, i destaca per una de les onades de calor més persistents a Catalunya, amb més de dues setmanes de temperatura superior a la mitjana habitual.

La causa de tan altes temperatures es troba en la persistència d’una falca anticiclònica acompanyada d’una massa d’aire tropical molt càlida als nivells més baixos de la troposfera.

Temperatura molt alta a uns 1500 metres

La temperatura al nivell de 850 hPa (uns 1.500 metres d’altitud), un dels nivells de referència a la baixa troposfera, s’ha mantingut molt elevada al llarg dels tres mesos que componen l’estació, per sobre de la mitjana bona part de les jornades. L’efecte d’aquesta massa d’aire tropical persistent explica les nombroses onades de calor de l’estiu.

El valor de la temperatura mitjana a aquest nivell ha estat de 19 °C, xifra que suposa una anomalia de +2,7 °C respecte a la mitjana corresponent i que se situa clarament per davant de l’extraordinari estiu de 2003 (18,6 °C), fins ara el més càlid.

Estiu sec en general

L’estació s’ha de qualificar de seca a la major part del país, i molt seca a l’Empordà i al Delta de l’Ebre. En canvi, ha resultat normal o plujosa en alguns sectors del Pirineu, de la Depressió Central i del litoral i prelitoral Central i Sud. També a la Terra Alta, i a sectors del Segrià, de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre.

Les quantitats més copioses de precipitació han caigut al Pirineu i Prepirineu, amb valors estacionals màxims al voltant de 350 mm en aquests sectors. Els mínims, inferiors als 20 mm, se situen a les comarques de l’Alt i Baix Empordà i el Montsià. La sèrie històrica de Figueres – Cabanes (Alt Empordà), amb dades des de 1950, ha registrat el seu segon estiu més sec, després del passat 2021.