ACN Barcelona – Catalunya ocupa la novena posició de la UE en la classificació dels països segons l’Índex d’igualtat de gènere (IIG), elaborat per l’Idescat. D’acord amb aquest índex, Catalunya obté 74,1 punts sobre 100 i això fa que se situït en novena posició en un rànquing que encapçala Suècia (83,9) i per damunt de la mitjana europea (68,8). Destaca en positiu el fet que la representació de dones al Govern, al Parlament i les corporacions locals és superior al 40% en tots tres casos i que les dones representen el 50% dels membres dels consells d’administració dels mitjans públics de comunicació. Per contra, la participació de les dones en els consells de les principals empreses que cotitzen en borsa (24,1%) és inferior a la mitjana europea.
<br />
L’IIG, que l’Idescat elabora basat en la metodologia amb la qual l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE), es basa en 31 indicadors, estructurats en 6 dimensions. La dimensió de Salut és la que presenta un nivell més alt d’igualtat de gènere a Catalunya (90,1 punts), seguida per les dimensions de Diners (78,9), Poder (75,7), Treball (74,9), Temps (72,1) i Coneixement (63,9).
Tanmateix, en comparar els índexs de cada dimensió amb els dels països de la Unió Europea la dimensió de Poder ocupa la millor posició (4a) seguida de Salut i Temps (8a, totes dues), Treball (10a), Coneixement (11a) i finalment Diners (17a). És a dir, que a la dimensió de Poder és on Catalunya se situa en millor posició en relació amb els països de la Unió Europea amb un quart lloc.
La dimensió de Salut ocupa la vuitena posició en el rànquing de països de la Unió Europea, és la que presenta un nivell més alt d’igualtat de gènere (90,1 sobre 100) i se situa 1,4 punts per damunt de la mitjana europea. Les elevades puntuacions en aquesta dimensió reflecteixen principalment l’accés generalitzat als serveis sanitaris i els elevats nivells de l’esperança de vida de la població catalana (85,0 anys les dones i 79,7 anys els homes), que superen la mitjana de la UE (83,2 anys i 77,5 anys, respectivament). Tanmateix, l’any 2020 s’ha registrat una disminució dels indicadors a causa de la pandèmia de la covid-19.
Tot i que en els indicadors d’esperança de vida i esperança de vida en bona salut, la bretxa de gènere és favorable a les dones, es registra millor percepció de l’estat de salut dels homes que de les dones.
D’altra banda, els indicadors que mesuren el comportament en relació amb la dimensió de Salut tenen resultats oposats: la proporció de dones sense hàbits nocius (76,6%) és superior a la dels homes (69,0%), mentre que el percentatge de població que fa exercici físic intens i que consumeix prou quantitat de fruites i verdures és superior en el cas dels homes (40,7%) que en el de les dones (28,2%).
La dimensió de Temps ocupa també la vuitena posició en el rànquing de països de la Unió Europea, amb un índex de 72,1 sobre 100, 7,2 punts superior a la mitjana europea. Els indicadors de la dimensió Temps mostren una implicació molt superior de les dones tant en les feines de cures com en el treball domèstic: a Catalunya, un 35,0% de les dones fan activitats de cura de persones, enfront d’un 22,5% dels homes, i també que el 80,1% de les dones fan activitats domèstiques habitualment, enfront del 49,1% dels homes.
En la dimensió de Treball, Catalunya (74,9) ocupa la desena posició en el rànquing de països de la UE i té millor puntuació que la Unió Europea (71,7), degut principalment a l’elevada participació laboral de les dones catalanes i a la llarga durada de la vida laboral, afavorida pel bon nivell d’esperança de vida de la població. La segregació laboral per gènere és significativa, com ho reflecteix el fet que la proporció de dones ocupades en els sectors de l’educació, la salut i el treball social (24,5%) triplica la proporció d’homes ocupats en aquests sectors (8,3%).
La dimensió de Coneixement ocupa l’onzena posició en el rànquing de països de la UE i se situa per davant de la Unió Europea, tot i que és la que presenta la puntuació més baixa (63,9) de les 6 dimensions de l’IIG a Catalunya. Un element favorable d’aquesta dimensió és l’elevada proporció de població amb estudis superiors, el 33,6% de les dones i al 32,3% dels homes. Tanmateix, persisteix una forta segregació per camps d’estudi: les dones superen els homes en els camps de l’educació, la salut i el benestar i les humanitats i les arts. Gairebé la meitat de dones matriculades en estudis superiors (44,6%) ho són en aquestes especialitats, contra el 21% d’homes.
La dimensió de Diners, tot i que és la segona amb millors nivells d’igualtat (darrere de la dimensió de Salut), ocupa la pitjor posició en el rànquing de països de la UE (17a) i també és l’única que se situa per sota de la mitjana europea, 78,9 punts enfront dels 82,6 de la UE. Els indicadors d’aquesta dimensió mostren una bretxa de gènere negativa per a les dones que es tanca molt lentament. En el cas de la renda, la diferència de gènere se situa a l’entorn del 6,5% a favor dels homes. També destaca la diferència entre el risc de pobresa de les dones (21,8%) i els homes (16,7%).
