Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

Catalunya multiplica per 100 l’acollida de refugiats en cinc anys

ACN Barcelona.-Entre el 2015 i el 2019 Catalunya ha passat de disposar de 28 places per a refugiats a 2.849 i, per tant, ha multiplicat per 100 les persones que […]

Avatar
Agències 30/01/2020

ACN Barcelona.-Entre el 2015 i el 2019 Catalunya ha passat de disposar de 28 places per a refugiats a 2.849 i, per tant, ha multiplicat per 100 les persones que a qui els fa l’acollida seguint el programa estatal d’acollida de refugiats. Segons el balanç de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania,ell 2019 ha crescut un 27% respecte el 2018 i ja representa pràcticament un terç del total de refugiats que acull l’Estat. Tanmateix, el conseller d’Afers Socials, Chakir El Homrani, ha alertat que els sistema espanyol està en situació de ”col·lapse” i que això provoca ”més irregularitats i més vulnerabilitats” com assegura que ho demostra l’augment d’un 16,4% de les sol·licituds d’arrelament. Per això, el Govern reclama assumir les competències de refugi.

El secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha recalcat que a mentre que a Catalunya s’han multiplicat les places per 100, a l’Estat s’han multiplicat per 4, i que Catalunya ha passat de ser pràcticament ”inexistent” en refugi el 2016, actualment representa pràcticament un terç de l’acollida total de l’Estat. Per això, Amorós defensa que la societat catalana ha fet ”molt més esforç d’acollida” per la qual cosa creu que es té una ”credencial” per demanar les competències en aquesta matèria. Segons les dades recollides per la secretaria, un dels tràmits que més ha crescut ha estat la sol·licitud d’arrelament, un fet que el conseller Chakir El Homrani ha justificat amb el ”col·lapse” que considera que té el sistema espanyol de refugi i que ha il·lustrat amb el fet que la primera entrevista es fixi deu mesos després de la sol·licitud en comptes de 30 dies, com diu la normativa. El Homrani ha alertat que totes les persones a qui després d’estar prop de tres anys vivint a Catalunya se li denega l’asil, recorre a aquest informe per poder regularitzar la seva situació administrativa i per això, alerta d’un augment de la ”irregularitat” que comporta també ”més vulnerabiltiat”. Amorós ha puntualitzat que això supsoa una ”manca de drets” que també afecta a tota la societat perquè ningú no vol tenir ”persones vulnerables i economia submergida”. Ha defensat que persones que poden ser autònomes, ”no cal” que visquin de l’economia social. Així doncs, el 2019 es van tramitar 14.027 informes d’arrelament que corresponen a perfils d’homes d’entre 29 i 44 anys, del Marroc en un 17,7% dels casos, d’Hondures en un 15,4% i de Pakistan en un 10,9%. La secretaria veu una tendència ”sostinguda” de creixement en aquest tràmit des del 2016 i reconeix que cada vegada són més joves, ja que augmenta el pes del segment de sol·licitants menors de 30 anys. També hi ha una tendència a l’alça de sol·licitants de Veneçuela, mentre que els de Bolívia i Perú, van lleugerament a la baixa. Un dels programes que més destaca Amorós dins el pla català de refugi és la mentoria. Des del 2017 s’han inscrit 2.979 voluntaris en el programa i 1.707 estan disponibles aquest any. Durant tot el 2019, han funcionat parelles amb 409 mentors i 450 persones refugiades . Amorós creu aquest 2020, encara creixerà més, sobretot si es traspassen les competències de refugi. La major part de mentors tenen estudis universitaris, el 81% parlen alguna llengua estrangera i un 71% són dones. Estabilitat en el reagrupament familiarDurant el 2019 també es van tramitar 12.045 sol·licituds de reagrupament familiar, un 0,7% menys que el 2018. Majoritàriament són homes d’entre 30 i 44 anys, del Marroc en un 32,6% dels casos, del Pakistan en un 15,1% o de l’Índia en un 6,5%. La tendència que s’han constatat des de la Secretaria és que són homes més grans ja que augmenta el pes del segment d’entre 45 i 59 anys, i continua creixent la tendència a la ”masculinització dels reagrupadors”. Més reconeixement universitariLa Secretaria ha detectat un increment del 24% en la sol·licitud de reconeixement de titulacions universitàries. El 2019, se’n van fer 1.382, i des que ha començat a donar aquest servei d’assessorament –la competència és de l’Estat i des de la Secretaria s’ajuda a fer els expedients complets- s’han tancat 2.238 expedients, dels quals el 49% han acabat amb l’obtenció de la credencial que homologa la titulació acadèmica.Per Amorós, amb aquesta ajuda s’aconsegueix aixecar ”molt capital humà de la societat, no reconegut”. El perfil dels usuaris del servei és una dona d’entre 30 i 44 anys, nascuda a l’Amèrica del Sud, titulada en Ciències Socials i que busca feina.