ACN Barcelona.-Un informe del Consell General d’Economistes ha apuntat que el clima de crisi institucional i incertesa està començant a afectar la competitivitat de Catalunya. Tot i això, manté el quart lloc entre les autonomies més competitives que ja va assolir l’any anterior. L’estudi analitza set eixos i en dos d’ells, l’entorn econòmic i la innovació, s’observa una evolució negativa. Tot i el quart lloc, en entorn institucional ocupa la tretzena posició. L’estudi afegeix que les dades no recullen els efectes que hagi pogut tenir la sentència del Tribunal Suprem (TS) per l’1-O i els esdeveniments posteriors. En línies generals, la competitivitat de les comunitats va augmentar un 5,2% de mitjana i Madrid es va situar com la més competitiva.
En total, l”Informe de la Competitivitat Regional a Espanya 2019′ avalua set eixos. El primer és l’entorn econòmic, on Catalunya està en la tercera posició, el segon el mercat de treball on n’ocupa la cinquena, el tercer el capital humà on baixa fins a la sisena, el quart l’entorn institucional on ocupa el 13è lloc, el cinquè les infraestructures bàsiques on ocupa el quart lloc, el sisè l’eficiència empresarial on se situa en el tercer i el setè la innovació, on se situa en el quart. Els resultats mostren que les tres comunitats amb un nivell competitiu alt són Madrid, Navarra i el País Basc, seguides de Catalunya i Aragó en el nivell mitjà-alt. En el calaix mitjà-baix se situen La Rioja, Castella i Lleó, Galícia, Cantàbria, Astúries i el País Valencià. Per últim, Múrcia, Illes Balears, Castella La Manxa, Illes Canàries, Andalusia i Extremadura tanquen el rànquing amb la qualificació de competitivitat baixa. En comparació amb el 2017, el País Basc i Astúries baixen un i dos llocs, respectivament, mentre que Navarra escala una posició i Galícia dues. D’altra banda, La Rioja deixa de pertànyer al grup mig-alt i s’incorpora al mig-baix, mentre que Múrcia abandona aquest últim i passa al nivell baix. D’altra banda, l’informe confirma l’existència del ‘triangle competitiu’ entre Madrid, Catalunya i el País Basc, tot i que les conclusions apunten a “símptomes de certa debilitat” a les dues últimes comunitats. Més enllà del cas català, l’informe conclou que al País Basc “no existeix cap fet polític o econòmic destacable que justifiqui l’estancament”. Afegeix que el resultat és fruit d’un pitjor resultat que el 2017 en indicadors com el creixement econòmic, la menor inversió estrangera, l’augment de la temporalitat o l’augment de costos laborables unitaris, entre d’altres.
