Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

Catalunya és la segona comunitat autònoma que va tramitar més sol·licituds de protecció internacional el 2020

ACN Barcelona.-Catalunya és la segona comunitat autònoma que va tramitar més sol·licituds de protecció internacional el 2020, només per sota de la comunitat de Madrid. En total van ser 9.614, […]

Avatar
Agències 18/06/2021

ACN Barcelona.-Catalunya és la segona comunitat autònoma que va tramitar més sol·licituds de protecció internacional el 2020, només per sota de la comunitat de Madrid. En total van ser 9.614, una xifra que representa gairebé l’11% de les realitzades a tot l’estat espanyol. Segons dades de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), suposa un descens d’un 27,6% respecte al 2019, l’any en què es van formalitzar 13.278 sol·licituds. Per províncies, un 83,14% es van tramitar a Barcelona (7.994), un 7% a Girona (672), un 6,65% a Tarragona (639) i un 3,21% a Lleida (309). Pel que fa a menors migrants no acompanyats, en el transcurs de l’any passat la DGAIA va acollir 805 infants i joves, la majoria procedents del Marroc i de l’Àfrica Subsahariana.

Es van presentar 11 noves sol·licituds de protecció internacional, que sumen 42 expedients oberts. Durant el 2020 no se’n va resoldre cap. Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, la CCAR ha impulsat la campanya ‘Ni un pas enrere en la defensa del Dret d’Asil’, que té com a objectiu denunciar la situació de milers de persones de tot el món que han de fugir del seu país d’origen “patint violacions dels drets humans, situacions de persecució, maltractament, discriminació o atemptats contra la seva integritat física i moral”.A l’estat espanyol es van tramitar un total de 88.762 sol·licituds de protecció internacional, un 25% menys respecte l’any anterior quan se’n van rebre 118.264. La gran majoria de les peticions van provenir de persones d’Amèrica Llatina. El 47% dels sol·licitants van ser dones i el 53% homes. El 48% tenia entre 18 i 34 anys, mentre els i les menors van representar el 18%.L’entitat també ha posat sobre la taula la problemàtica que comporta l’exigència d’un visat de trànsit per aquelles persones refugiades de Síria, Palestina, Iemen o el Líban.Respecte al lloc de formalització de la sol·licitud de protecció internacional, pràcticament el 3% de les sol·licituds es van formalitzar en frontera, CIE i a través d’extensions familiars en ambaixades. Pel que fa a les resolucions de les sol·licituds, el 2020 doblar les xifres de l’any anterior amb 114.919 sol·licituds resoltes.Taxa de reconeixement del 5%La taxa de reconeixement es manté de les més baixes d’Europa amb un 5%, “molt allunyada de la mitjana europea”, segons la CCAR, que està en el 33%. De fet, al finalitzar l’any 2020 quedaven pendents 103.385 sol·licituds per resoldre. Respecte a les polítiques de reassentament l’entitat considera “preocupant” que tan sols es reassentessin 363 persones quan el compromís era el d’acollir-ne 1.200.Per l’entitat, una de les majors preocupacions continuen, però, essent les “devolucions en calent”. “L’estat espanyol en continua fent, i nosaltres les continuem considerant il·legals, perquè la persona que és retornada no pot plantejar la situació d’asil a ningú”, ha recordat el president de la CCAR, Miguel Pajares.Bones dades del Pla Català del RefugiDurant la presentació de l’informe elaborat, la CCAR, ha posat en valor algunes de les dades positives que va deixar el Pla Català del Refugi. Per exemple, entre el 15 de setembre del 2017 al 2 de novembre del 2020 es van concedir 146 prestacions de la renda garantida a persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades. Paral·lelament, gairebé 800 persones refugiades al 2020 van participar al programa de mentoria, principalment famílies amb menors. Altres exemple “d’esforç municipal” en l’acollida i inclusió de persones refugiades que ha citat l’entitat, han estat el centre Nausica de Barcelona o el Tenderol de Sabadell.Tot i això, des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, en un context marcat per la pandèmia global de la covid-19, s’ha instat a les administracions competents a garantir que les mesures restrictives de la llibertat de circulació siguin “concordes” amb el dret internacional dels drets humans i del dret d’asil. Així, sostenen, que s’ha d’activar “vies segures i legals” que permetin accedir a la protecció internacional a totes les persones que la necessitin, eliminar l’exigència del visat de trànsit per a les persones originàries de països en conflicte o revisar el reassentament de les persones refugiades.80 milions de persones en situació de desplaçament forçatL’entitat ha recordat que 1 de cada 97 persones al món han hagut d’abandonar la seva llar en la recerca de seguretat i protecció. “L’any 2021 va començar amb més de 80 milions de persones en situació de desplaçament forçat, el doble de fa tan sols 10 anys, i amb molts països que continuen tenint tancades les seves fronteres, sense establir mecanismes per a poder donar accés a les persones amb necessitats de protecció”, ha insistit Pajares.