Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Catalunya, entre les comunitats amb més “pressió” social pel creixement de la població de més de 65 anys

ACN Barcelona.-Canàries, Balears, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana són les comunitats que hauran de suportar més “pressió” en els pròxims anys pel creixement de la població de més de […]

Avatar
Agències 14/06/2021

ACN Barcelona.-Canàries, Balears, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana són les comunitats que hauran de suportar més “pressió” en els pròxims anys pel creixement de la població de més de 65 anys. Les comunitats autònomes de l’Estat necessitaran més de 35.000 milions d’euros fins al 2030 per despesa social, segons l’estudi ‘La sostenibilitat de la despesa social en les hisendes autonòmiques. Perspectives 2018 – 2030’. La pandèmia ha afegit pressió sobre les despeses de les comunitats autònomes, un terç de la despesa pública de les administracions. Un 68% de la despesa suportada per les comunitats es destina a serveis socials bàsics. Un 37% a sanitat; un 24,5% a educació i un 6,5% a protecció social.

Prèviament a la crisi sanitària, les necessitats de despesa social autonòmica que inferien exclusivament en l’evolució demogràfica havien d’assolir els 14.371 milions d’euros fins al 2030, amb un increment mitjà anual del 0,8%. El 94% d’aquest augment s’explica pel component sanitari i es concentra en les comunitats on creixeran més les persones més grans de 65 anys en termes absoluts.L’increment restant correspon a l’evolució de les despeses en dependència. En canvi, la despesa en educació podria generar fins i tot un estalvi per motius demogràfics. En aquest escenari, la pressió demogràfica no posaria en risc la sostenibilitat de la despesa social autonòmica per si sola, excepte en els primers anys del període analitzat i fins al 2022. Tot i això, Canàries, Balears, Madrid, Catalunya i la Comunitat Valenciana tindrien més dificultat per complir aquesta regla fiscal. En un escenari complementari, tenint en compte altres factors de creixement de la despesa addicional al demogràfic, com la tecnologia sanitària o l’adequació del nivell de despesa per càpita educatiu al referent europeu, les necessitats de despesa es dupliquen fins als 35.837 milions d’euros. En aquest cas, el 62% de l’increment de la despesa s’explica per la sanitat, el 15% per altres serveis socials, el 12% per l’educació i el 10% per la dependència. L’increment anual previst de la despesa és del 2,1% per al conjunt autonòmic que s’aguditza en les comunitats amb més creixement del nombre de persones més grans de 65 anys, com Balears, Madrid o Canàries. En aquest escenari, les previsions d’evolució de la despesa social podrien trencar amb més claredat la regla de la despesa en termes agregats. L’estudi recull també un escenari posterior a la pandèmia, que contempla el previsible augment de la pressió política i social per elevar la qualitat i la dimensió dels serveis públics fonamentals. En el cas de la despesa sanitària autonòmica, el reforçament estimat suposa un 7,4% de més despesa real que en l’escenari previ a la pandèmia, corresponent a 5.125 milions d’euros en termes reals. La despesa sobre el PIB real augmenta de manera molt significativa i es mantindria prop del 7,1% fins al 2030, 1,2 punts més respecte al nivell que hagués assolit en l’escenari previ a la pandèmia. La pujada de la despesa sanitària en termes de PIB ressituaria Espanya en el context internacional en termes relatius.L’augment de 2.000 milions d’euros de despesa educativa derivat del fons covid suposa un salt de nivell que cobreix la meitat de l’assumit en un entorn previ a la pandèmia. Aquesta previsible consolidació de la despesa educativa excepcional de 2020 s’explica no només per les mesures de seguretat sanitària, sinó per les noves necessitats derivades del confinament. En dependència i altres serveis socials, no hi ha dades per suposar increments addicionals de la despesa. La diferència entre els escenaris previ i posterior a la pandèmia en dependència és un increment extra de 1.800 milions el 2020, fins als 2.638 milions deu anys després. Des de la perspectiva de la sostenibilitat fiscal, és previsible que la suspensió temporal de les regles fiscals europees es prorrogui més temps de l’esperat. El 2022 s’espera un punt d’inflexió, amb un ajustament dels recursos de finançament amb conseqüències sobre el dèficit.