ACN Barcelona – La Fundació Vila Casas ha presentat aquest dilluns l’exposició ‘Bad Painting?’ de l’artista Carlos Pazos amb la col·laboració de l’assagista Eloy Fernández Porta que es podrà veure des d’aquest dimarts fins al 4 de juny a Can Framis. La mostra “provocadora” reflexiona sobre l’estil artístic i els criteris del gust. Bona part de les obres que s’exposen són del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Fundació PazosCuchillo i la Fundació Vila Casas. A través de més d’un centenar de peces, el projecte es qüestiona perquè una peça es pot considerar una mala pintura i reconsidera les idees sobre el valor, l’efecte i la qualitat pictòrics a través d’una contrahistòria entre 1850 i 1950 amb quadres d’artistes reconeguts i anònims.
En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), l’artista Carlos Pazos ha explicat que l’exposició és “absolutament oberta” als ulls dels diferents espectadors. Després de visitar-la ha promès que marxaran “embolicats” i “desconcertats” per determinar si una pintura és “bona o dolenta”. “El gust és lliure i tothom pot tenir el seu. Això vol dir que el gust de l’espectador no és bo ni dolent com tampoc és bo ni dolent el fet que unes pintures provinguin del MNAC”, ha comentat.
Per Pazos “descontextualitzar les obres” ha estat un exercici interessant. L’artista ha escollit treballs que normalment no s’exposen. “Són pintures maltractades que possiblement mai veuríem penjades en un museu. Podrien ser les restes de les peces que normalment veiem en els museus”, ha comentat.
Per la seva banda, l’assagista Eloy Fernández Porta ha reflexionat sobre com es decideix quines obres són “acceptables” i quines altres acaben els magatzems dels museus, en galeries, en mercats o en botigues de segona mà. Ha recordat que bona part de les peces exposades s’han extret dels magatzems del MNAC, d’altres de botigues de segona mà d’artistes anònims i algunes són del propi Pazos que dialoguen amb la resta.
“Hem creat un espai transversal que és al mateix moment una sala d’un museu, el ventre d’un magatzem o un mercat”, ha subratllat. Segons Fernández Porta, el gust depèn del criteri dels acadèmics, dels manuals d’art i dels mitjans de comunicació.
Pel filòsof és interessant la discussió que se genera entre el gust oficial i el de les masses. “Hem volgut situar el visitant enmig d’una tensió i la paradoxa que genera estar envoltat d’obres que no saps si son valuoses. Ho has de decidir per a tu mateix”, ha comentat.
La mostra ha nascut de la preocupació de Pazos per “l’abisme” que separa l’alta i la baixa cultura, pel gust en general i el de la pintura en concret. “Una formulació i una proposta provisional que incita a repensar les idees que hem adquirit sobre el gust pictòric, però que no pretén ser una resposta”, han definit sobre la mostra.
A partir del moviment pictòric del bad painting, es qüestiona el significat d’allò que anomenen mal gust i pretén fer replantejar sobre tot allò que s’ha assumit com a bona i mala pintura.
El centenar de peces han estat creades per artistes amb diferents graus .de reconeixement, així es produeix convivència entre treballs d’artistes coneguts amb d’altres de no coneguts o anònims. Els quadres més figuratius com retrats, nus femenins, bodegons, paisatges o escenes religioses conviuen amb aparicions puntuals d’obres de Carlos Pazos que aporten un apunt “irònic i enginyós”. El projecte s’articula en cinc àmbits, ‘Carrinclònia’, ‘SU BLIM!’, ‘El Paladar de la Canalla’, ‘Desconfiguracions del desig’, ‘Camp i ploma’.
