Dilluns, 26 de setembre de 2022 - Edició 1523
La República

Carla Simón lamenta la despoblació rural al pregó de la Mercè: “Com pot ser, si al final tots venim d’un poble?”

ACN Barcelona – La directora Carla Simon ha lamentat aquest divendres l’avenç de la despoblació rural a Catalunya al pregó de la Mercè. “Com pot ser, si al final tots […]

Agències 23/09/2022

ACN Barcelona – La directora Carla Simon ha lamentat aquest divendres l’avenç de la despoblació rural a Catalunya al pregó de la Mercè. “Com pot ser, si al final tots venim d’un poble?”, s’ha preguntat la directora d’Alcarràs. La guanyadora de l’últim Os d’Or ha denunciat en el seu discurs que la societat actual abandona els pobles petits i els condemna “al descuit i l’oblit” i ha demanat que hi hagi més diàleg entre les grans ciutats i el món rural per corregir la situació. Per exemplificar els seus arguments, ha representat un petit guió cinematogràfic a l’escenari del Saló de Cent de l’Ajuntament ajudada per dos nois i dues noies que han interpretat els papers de l’obra: una peça que explica l’arribada d’un noi d’Alcarràs a Barcelona per estudiar.

“En un estiu postpandèmic, en mig d’una guerra incongruent, en plena crisi de recursos essencials, estem aquí reunides perquè al mon encara hi ha coses a celebrar. Avui celebrem Barcelona, la ciutat dels barris, de la diversitat, de la cultura”, ha començat la seva intervenció Carla Simon, que ha fet un discurs en que ha denunciat la despoblació rural i la falta d’acollida de migrants.

<strong>No totes les arribades són fàcils</strong>

La directora ha recordat que va néixer a Barcelona però que en va marxar als 6 anys per la mort dels seus pares i que hi va tornar, als 17, per estudiar a la universitat. Acte seguit, Simon ha agafat un to reivindicatiu: “Però no totes les arribades a aquesta ciutat són tan fàcils com la meva”, ha afirmat.

La directora ha parlat en aquell moment dels que arriben a Barcelona com a migrants, “no per elecció sinó per necessitat”, denunciant que sovint a la ciutadania hi falta empatia respecte aquestes persones i els seus sentiments.

Llavors Simon ha explicat al públic que, per il·lustrar millor la seva reivindicació, posaria un vídeo: un recopilatori de fragments de curtmetratges fets per immigrants menors d’edat que han arribat a Barcelona. Unes peces que han realitzat a través del programa Cinema En Curs, que ajuda a una trentena de nois estrangers a integrar-se en la cultura barcelonina a través de fer petites pel·lícules sobre la seva arribada a la ciutat.

Al vídeo, que ha durat vuit minuts, s’hi veia entre d’altres a un noi subsaharià que anava amb autobús i, en off, se sentia la seva veu explicant-li a la seva mare la seva situació: “Hola, Mama. No tinc la residència i aquí sense residència no pots treballar. Però pots anar a l’escola. He d’aprendre i fer cursos. Després podré treballar. Tot és molt diferent d’Àfrica… Et trobo a faltar. Molt. I a l’àvia també”.

<strong>Un petit guió representat</strong>

Després de parlar de la migració, la primera guanyadora catalana de la Berlinale, ha denunciat la despoblació rural a Catalunya. “Des de fa uns anys un dels grans motius de les migracions som els joves, que migrem per estudiar una carrera i ens quedem a les ciutat”, ha asseverat Simon posant-se a ella mateixa d’exemple, que fa anys va marxar de Les Planes d’Hostoles (La Garrotxa) per anar a Barcelona a estudiar.

“L’abandó dels pobles ha canviat els paisatges dels últims anys abocant certs territoris a la solitud i el descuit i alhora l’èxode rural crea superpoblació a les ciutats”, ha continuat Simón. “És possible evitar l’èxode rural? Jo em pregunto: ajudaria que les ciutats grans mirin més enllà de les seves fronteres? Podria existir un diàleg mes freqüent entre allò rural i allò urbà? Com pot ser que estan tan a prop, tan sovint, es donin l’esquena? Com pot ser si al final casi tots venim d’un poble?”

I de nou, per donar contundència al seu discurs, la directora ha recorregut a una escenificació del que denunciava: ha recreat un petit guió cinematogràfic escrit per ella per l’ocasió. Ho ha fet ajudada per dos nois i dues noies, que han pujat a l’escenari i, llegint els diàlegs que tenien escrist, han interpretat els papers d’aquesta peça que imaginava l’arribada d’un noi d’Alcarràs a Barcelona per estudiar. De fet, el que ha fet de noi ha estat Albert Bosch, l’actor que a Alcarràs va interpretar el paper del Roger, l’adolescent de la família protagonista.

La recreació de la història, que reflectia les dificultats d’un nouvingut a la capital catalana, s’acabava amb el noi veient el piromusical de la Mercè i convidant als seus amics del poble a venir a Barcelona.

Per cloure el discurs, Simon ha reivindicat la barreja del poble i la ciutat: “L’orgull de sentir-se d’un lloc no està renyit amb la celebració de la convivència de la pluralitat. La Barcelona que volem és la que escolta altres territoris, la que teixeix ponts amb altres comunitats més petites, la que es converteix en un punt de trobada”.

<strong>Que les llàgrimes de Santa Eulàlia no siguin un diluvi</strong>

De la seva banda, Colau ha agraït la presència de Simon, a la que ha lloat com una dona valenta i sensible. En la seva intervenció, l’alcaldessa ha celebrat que es puguin tornar a celebrar les festes de la Mercè amb normalitat per primera vegada després de la pandèmia tot i que ha manifestat la seva por a les previsions de fortes pluges a la ciutat per aquests dies: “Esperem que les llàgrimes de Santa Eulàlia no es converteixin en un diluvi”,