ACN Barcelona.-Càritas de Catalunya va rebre durant les primeres setmanes de confinament per la pandèmia gairebé tres vegades més peticions d’ajuda que al febrer, i es van incrementar un 63% les persones ateses d’urgència. Segons l’entitat, el confinament per la pandèmia “ho va aturar tot, però Càritas no va tancar”.Dos de cada tres projectes van seguir funcionant de forma presencial o telemàtica, es van incrementar un 63% les persones ateses d’urgència i es van duplicar les ajudes per necessitats bàsiques: primer aliments, després diners per pagar l’habitatge i més tard informàtica.
El 36% dels sol·licitants d’ajuda era el primer cop que acudien a Càritas o feia més d’un any que no hi anaven. No tots necessitaven ajuda material, sinó orientació i assessorament sobre recursos públics, així com suport emocional.Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya, ha fet una breu anàlisi sobre l’impacte social i econòmic de la covid-19 a les famílies ateses per Càritas. Roig ha destacat que un 68% dels membres de les llars ateses per Càritas en edat laboral estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis de març. Això ha provocat que els ingressos de les llars hagin caigut un 33%, ingressant de mitjana uns 536 euros mensuals davant dels 797 del febrer. Els ingressos per treballs formals han caigut un 41% i els del treball informal, un 73%. A més, la meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a la hipoteca o el lloguer, o no han tingut prou diners per pagar els subministraments.Les dades, extretes de 550 entrevistes realitzades a llars catalanes acompanyades per Càritas, demostren que, actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés i la meitat tenen problemes per pagar el lloguer o la hipoteca. El 61% dels enquestats diuen que a casa seva ha crescut l’ansietat i els problemes per dormir, i el 29% dels menors han reduït el seu rendiment escolar. De fet, en un 12% de les llars amb menors algun progenitor ha renunciat a una feina per fer-se’n càrrec i en un 3% de les llars hi ha hagut menors de fins a 10 anys sols més de dues hores perquè els progenitors poguessin treballar.En aquest context, Roig ha demanat un canvi de paradigma, en què s’abordi la garantia d’ingressos mínims per a totes les persones; la regulació del sector immobiliari (sobretot pel que fa a l’habitatge de lloguer); un canvi de model productiu; generació de feina estable i de qualitat, especialment per als joves; canvis en la política migratòria i d’asil, la creació d’un nou pacte polític que garanteixi les pensions actuals i futures, així com el suport real a la petita i mitjana empresa, entre d’altres.Omella demana unitat a polítics i societat civilEl cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya. Per Omella, les dades d’aquesta memòria “constaten que s’està molt lluny de superar la crisi que va començar l’any 2008, i més tenint en compte els estralls que ha originat la pandèmia”. “La covid-19 ens ha obligat a reorganitzar la vida de l’Església i també el servei que Càritas fa des de les parròquies i arxiprestats. En aquest temps de pandèmia i de confinament, hem d’agrair l’acció desplegada per Càritas juntament amb altres institucions de servei i de solidaritat”, ha dit.Omella ha destacat la tasca imprescindible de les 12.991 persones voluntàries i dels 595 professionals de l’entitat, remarcant l’arribada de 625 nous voluntaris durant la covid-19. Així mateix, ha donat les gràcies als 13.863 socis i donants i a les 1.269 empreses.“Tenim per endavant un temps de greus dificultats econòmiques i socials i, davant d’aquesta situació, no podem tancar els ulls ni el cor. Cal estar al costat dels més vulnerables, amb un acompanyament fratern i compromès. En aquesta nova etapa, serà clau el paper de la comunitat com a element de cohesió social i de protecció entre les persones, així com un acompanyament integral que inclogui la dimensió psicoemocional”, ha conclòs el cardenal Omella. Per això, ha demanat a polítics, institucions i societat civil que treballin plegats per fer front a la crisi social i econòmiques que ha provocat la pandèmia.El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha posat de manifest que abans de la crisi de 2008 ja existien unes debilitats en el model socioeconòmic que comportaven un fort risc de cronificació de les situacions d’exclusió i, fins i tot, de polarització de l’estructura social. Davant de les notícies sobre la recuperació econòmica, els estudis de Càritas ja van constatar que, malgrat aquesta situació, la majoria de les famílies ateses per Càritas encara estaven “immerses a la meitat del túnel” i, a més a més, la seva xarxa de protecció social i familiar ja havia esgotat les seves reserves d’ajuda.La situació a Catalunya mostra que 1,5 milions de persones fa deu anys que demanen ajuda -a causa de la seva gran vulnerabilitat- i no veuen una sortida a la seva situació. A banda d’aquest milió i mig, Roig ha remarcat amb preocupació que “hi ha un milió de persones més que, tot i tenir una feina (això sí, precària i incerta), estan atemorides i angoixades només de pensar que si torna una crisi com la que acaben de patir, cauran irremeiablement en l’exclusió”.Respecte a la implementació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), Roig ha manifestat que el van rebre positivament, però caldrà veure el seu encaix amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). “L’IMV no està donant una solució real al problema de centenars de milers de ciutadans, i si no hi ha un veritable impuls amb recursos humans i econòmics, es quedarà en un no res”.Finalment, el president de Càritas Catalunya ha fet èmfasi en la importància d’anar plegats. “Si les forces polítiques, sindicals i empresarials no arriben a bastir un pla de xoc immediat, ens hem de preparar per a una situació que encara s’agreujarà més”, ha advertit.217.171 persones acompanyades per Càritas a Catalunya el 2019Cora Mazo, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya, ha explicat que el 2019 les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van acompanyar 82.139 llars on hi vivien 217.171 persones, un 2% menys que el 2018. Els principals problemes són l’habitatge i la feina precària i l’atur crònic. Segons les dades presentades, els col·lectius més afectats per l’exclusió social són les famílies amb fills (48%) i les mares soles, així com les persones que provenen d’altres països i que no tenen la seva situació regularitzada, o bé cauen en la irregularitat sobrevinguda.Les dones són el 57% i els menors i joves fins a 30 anys representen el 42% del total. Això confirma l’especial vulnerabilitat de les llars amb menors i joves, una tendència “preocupant”. Molts infants i joves creixen en famílies marcades per privacions materials severes, i tindran molt més difícil assolir una ocupació, un habitatge i unes condicions de vida de certa seguretat en les quals es puguin projectarpersonalment i familiarment en el futur.Cora Mazo també ha destacat l’elevada proporció de persones soles ateses (32%), xifra que posa de manifest les situacions de vulnerabilitat de persones sense llar i de persones migrades soles que acudeixen a Càritas. Un tema que preocupa l’entitat és que pràcticament la meitat de les persones ateses no disposa d’un habitatge digne, proporció que augmenta any rere any. En concret, des del 34% que representaven el 2017 van augmentar al 48% el 2018 i fins al 49% el 2019. El 43% viuen de lloguer, el 20% en habitacions rellogades, el 12% en habitatges d’acollida gratuïts, el 5% en pisos d’entitats socials i el 6% no tenien habitatge.Tot analitzant la zona de naixement destaca l’augment de pes de les persones ateses provinents d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central, fins a representar el 34% del total, cosa que reflecteix l’increment de les persones que han de fugir dels seus països d’origen per situacions de violència. El 32% eren de nacionalitat espanyola i el 22% són d’origen africà. La situació legal de les persones ateses per les Càritas catalanes durant el 2019 mostra un increment de cinc punts percentuals de persones en situació administrativa irregular, fins a representar el 34% del total, que per primera vegada iguala la proporció de persones en situació administrativa regular (34%) i supera les persones de nacionalitat espanyola, que es redueixen fins al 32%.El 61% de les persones ateses estaven a l’atur o buscaven feina, el 24% són pensionistes o no busquen feina i el 15% treballa, bona part en l’economia submergida.
