ACN Barcelona – El 2022 Càritas Diocesana de Barcelona va atendre 16.063 llars on viuen 35.414 persones. La xifra suposa un creixement del 28% dels usuaris atesos respecte del 2021, quan es va atendre 27.540 persones de prop de 13.000 llars. Així mateix, es tracta de la xifra més alta d’atencions fetes en els últims anys i també situa les dades en els nivells prepandèmia: el 2019 es van atendre 32.729 persones i el 2020 van ser 35.229. L’entitat ha presentat aquest divendres la Memòria Anual del 2022 en què, entre d’altres, atribueixen l’augment de xifres a una pujada de les atencions fetes en individus en situació administrativa irregular. Concretament, el 2022 un 49% de les persones ateses, la meitat del global, es trobaven en una situació irregular.
La Memòria Anual del 2022 de Càritas Barcelona assenyala que, a banda de l’activitat feta des de l’acció diocesana, a través de l’acció parroquial s’han atès unes altres 34.092 llars on hi viuen 78.683 persones. Això és un augment del 22% respecte de 2021.
En la presentació de les dades, l’entitat ha afirmat que es tracta d’una crisi “important”, marcada per un context “sense precedents” provocat per la pandèmia de la covid-19 i la guerra a Ucraïna. Precisament, en relació a aquest augment de prop del 30% de les atencions, la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Míriam Feu, ha assegurat que l’entitat es troba en “nivells màxims d’atenció”. “Ens veiem obligats a fer un paper que no ens pertoca, toca a les administracions”, ha assenyalat.
Segons ha assenyalat el director de l’entitat, Salvador Busquets, el nivell de les xifres ha sigut sobrevingut. Busquets ha indicat que des de Càritas “tenien l’esperança” que l’entrada en vigor de l’ingrés mínim vital (IMV) ajudaria a alleugerir la situació d’algunes famílies. Tanmateix, l’augment de les atencions de persones que fugen d’altres països és la principal causa de l’increment del 30% de les atencions, tal com ha subratllat.
Al seu torn, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha afirmat que, més enllà de la crisi socioeconòmica, la societat està patint una “crisi de la indiferència”. “Oblidem els que estan al costat nostre i passem per damunt de tots: tenim per objectiu assolir un nivell econòmic tant alt que no mirem els que es queden a baix”, ha lamentat.
<strong>Persones en situació irregular</strong>
De les 35.414 persones ateses a través de l’acció diocesana, la meitat (el 49%) es troba en situació administrativa irregular, un creixement de vuit punts percentuals respecte de l’any anterior. Pel que fa a l’origen, moltes són persones provinents de països en conflicte.
Del total d’usuaris atesos, gairebé 9.000 són persones estrangeres d’origen no comunitari i prop de la meitat (16.868) prové d’algun dels països següents: Colòmbia, Perú, Hondures, Veneçuela, Equador i Bolívia.
<strong>Adults amb fills i persones soles, els més vulnerables</strong>
El 44% de les llars són famílies amb infants i adolescents i hi ha més vulnerabilitat. D’aquestes, prop de la meitat són famílies monoparentals, majoritàriament liderades per dones. També és rellevant el percentatge de llars ateses en què hi viu una persona sola, ja que són el 41%. La resta són llars amb parents que viuen junts (8%) i parelles sense fills (7%).
<strong>Sense habitatge digne i sense feina</strong>
De les llars acompanyades, el 67% no disposa d’un habitatge digne, un indicador que ha empitjorat respecte fa cinc anys augmentant fins a 14 punts. Això inclou relloguer i acollits, lloguer sense contracte, ocupació, en entitat social i sense habitatge. El règim de tinença majoritari és el relloguer – amb un total de 7.421 llars-, en el 46% dels casos, seguit del lloguer (26%) i la propietat (7%). Les llars que viuen en règim de relloguer augmenten un 42%.
Precisament, el relloguer és una de les situacions que Càritas ha insistit a denunciar en la presentació de les dades del 2022. Tal com ha defensat Feu, fins fa un temps, aquesta era una opció “temporal” que, amb els anys, s’ha convertit en “permanent” per a les famílies. “Una de cada dues famílies viu en relloguer i això implica estar exposats a tota mena d’abús i a una angoixa constant de poder ser expulsades qualsevol dia”, ha recordat.
Davant d’això, Càritas ha evitat que 4.276 persones es quedin al carrer, s’ha destinat més d’un milió d’euros d’ajudes per relloguer -un 24% més que el 2021- i s’han ofert més de 2.000 places entre pisos unifamiliars -amb la Fundació FHS-, pisos compartits i centres residencials.
En relació amb la situació laboral, tres de cada quatre persones ateses en edat laboral (13.656) es troben a l’atur i busquen feina. Entre l’acompanyament fet per l’entitat en aquest àmbit hi ha la participació de més de 2.000 persones en cursos de formació. En concret 1.453 han trobat feina. De fet, des del desembre del 2013, s’han inserit al mercat laboral fins a 6.633 persones amb l’acompanyament del projecte ‘Feina amb cor’.
La precarietat és més accentuada entre els joves menors de 30 anys. Tres de cada quatre joves atesos per Càritas Barcelona no té un habitatge digne i es troba a l’atur.
<strong>Ajuts per necessitats bàsiques</strong>
Càritas ha destinat 2,5 milions d’euros en ajudes econòmiques que han beneficiat més de 4.500 persones. La major part de les ajudes s’ha destinat a l’habitatge mentre que més d’un quart ha estat per aliments. Més de 5.233 persones han triat què menjar i on comprar gràcies a les targetes moneder. També hi ha hagut una part de les ajudes destinades a sanitat i infància.
<strong>Tendències</strong>
A banda, Càritas ha registrat un augment d’un 20% de les llars ateses des del gener d’aquest 2023 fins ara. Un de cada dos s’acosta per primera vegada. L’entitat detecta un augment de la precarietat residencial i laboral que “s’amplifiquen” per la situació administrativa irregular de molts usuaris.
<strong>Parc públic d’habitatge, política d’ingressos mínims “efectiva” o prestació per la criança</strong>
Més enllà de les dades, Càritas Barcelona ha fet un recull de propostes que consideren necessàries per revertir la situació i que estan directament relacionades amb l’habitatge i les ajudes socials.
Precisament, l’habitatge és un dels factors que provoquen la caiguda de molta gent sota els llindars de pobresa. En aquest sentit, demanen ampliar el parc d’habitatge públic de forma “efectiva” i posar en marxa polítiques socials d’habitatge per tal que la protecció a les famílies. Així mateix, demanen “repensar” els desnonaments quan es produeixen sense alternativa d’habitatge, i ampliar els recursos de les meses d’emergència.
Sobre les ajudes socials, des de l’entitat han alertat que ni l’ingrés mínim vital (IMV) ni la renda garantida de ciutadania (RGC) estan “complint la seva funció”, motiu pel qual demanen harmonitzar-les i que ambdues es complementin. Segons han denunciat, les famílies que reben aquestes ajudes, pensades per assegurar “una mínima dignitat”, les destinen al cent per cent al lloguer i, per tant, no cobreixen “la necessitat per la qual es van crear”. “Un IMV sense política d’habitatge és una ajuda coixa”, ha assegurat Busquets.
Entre d’altres, Càritas Barcelona també demana simplificar els tràmits per poder accedir a les ajudes; crear una prestació universal per la criança; facilitar els empadronaments sense domicili fix en els municipis de l’àrea metropolitana; i que es faciliti la regularització dels fills nascuts a l’Estat però amb pares immigrants.
