Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Capella diu que els possibles indults són “un pedaç” i que per solucionar el conflicte polític cal una llei d’amnistia

ACN Barcelona.-La consellera de Justícia, Ester Capella, ha dit aquest dimecres a la tarda que el possible indult del govern espanyol als polítics independentistes presos “no soluciona el conflicte polític” […]

Avatar
Agències 23/09/2020

ACN Barcelona.-La consellera de Justícia, Ester Capella, ha dit aquest dimecres a la tarda que el possible indult del govern espanyol als polítics independentistes presos “no soluciona el conflicte polític” entre Catalunya i Espanya, sinó que seria “un petit pedaç a coses que no s’han fet bé”. Així, creu que “cal posar el comptador a zero” en el conflicte, i, per tant, sempre segons ella, el més idoni seria una llei d’amnistia per a polítics presos i exiliats. Capella ha dit que l’indult s’utilitza habitualment com a “perdó” de l’estat perquè algun aspecte judicial no ha funcionat del tot bé, però “no és la solució”.

La consellera creu que “una qüestió política requereix acció i solucions polítiques” i per això ha apostat per un mecanisme que “posi el comptador a zero” i faci un “resset”. Això, segons ella, només és possible amb una llei d’amnistia, no pas un indult. “El nostre país i l’estat necessiten una solució política per a presos i exiliats”, ha dit. Els indults, creu Capella, “serien petits pedaços a coses que no s’han fet bé, intenta arreglar una sentència que no s’hagués hagut de produir, una sentència injusta”, ha conclòs.Capella ho ha dit després de signar un conveni amb el govern navarrès per compartir bases d’ADN de fosses de la Guerra Civil. La Generalitat i la Comunitat Foral de Navarra compartiran les mostres d’ADN per identificar les víctimes desaparegudes de la Guerra Civil i del franquisme. D’una banda, hi ha les dades genètiques dels familiars dels desapareguts i, de l’altra, les dels seus familiars vius. El creuament d’aquestes mostres permet posar noms i cognoms a les restes que els arqueòlegs recuperen en les excavacions a les fosses comunes. Al cens de persones desaparegudes de Catalunya, n’hi ha 19 de navarreses, algunes al cementiri de Montjuïc. No obstant això, és impossible quantificar quants navarresos van perdre la vida a Catalunya. Es tracta de soldats desapareguts, principalment, durant l’ofensiva franquista sobre Catalunya d’entre el desembre de 1938 i el febrer de 1939; al front de l’Ebre, entre el juliol i el desembre de 1938; i, també, navarresos que vivien a Catalunya i que es van enrolar a l’exèrcit republicà. A Navarra, segons diverses fonts, hi ha 5 catalans que podrien haver desaparegut en presons com el Fuerte de San Cristóbal (Pamplona) i centres de concentració d’un territori que es va convertir en un enclavament estratègic de la repressió del bàndol rebel. A Navarra no hi va haver front de guerra, ja que des del primer moment es van imposar els feixistes.Pioners en la recuperació de la memòria democràticaLa Generalitat ha obert 31 de les 500 fosses de Catalunya. El Pla de fosses es va posar en marxa l’any 2017 i, des de llavors, planifica i prioritza les excavacions i els treballs per identificar-ne les restes. Durant aquest temps, la Generalitat ha recuperat 314 víctimes. Per ara, de totes elles, el Departament de Justícia ha pogut posar noms i cognoms a 8 persones gràcies al Programa d’identificació genètica, que creua els perfils genètics de familiars de víctimes amb els de restes localitzades a les fosses. El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.A Catalunya hi ha 523 fosses de la Guerra Civil documentades. La Generalitat calcula que, en aquestes fosses, hi ha a l’entorn de 20.000 persones enterrades. El Departament de Justícia també acaba de publicar, a través del Memorial Democràtic, la base de dades de deportats més completa de l’Estat (banc.memoria.gencat.cat), amb un total de 9.161 persones registrades. Entre elles, n’hi ha 2.000 de catalanes. El cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra. Per la seva banda, el Govern de Navarra ha obert 49 de les 204 fosses que ha documentat. Des del 2015, ha recuperat les restes de 121 persones i ha recollit 250 mostres d’ADN de familiars de víctimes. Gràcies a l’obertura de fosses i al banc d’ADN, Navarra ja ha identificat les restes de 24 persones. A Navarra van ser represaliades unes 23.000 persones, de les quals 7.000 eren navarreses, un 2,5% de la població del 1936. Més de 3.000 persones van morir.Els memorials de Navarra i Catalunya compartiran exposicionsEl Memorial Democràtic i l’Instituto Navarro de la Memoria són les organitzacions de Catalunya i Navarra dedicades a la promoció, commemoració i recuperació de la memòria democràtica. Des d’aquest objectiu comú, les dues institucions compartiran exposicions i impulsaran conjuntament accions per reparar, dignificar i reconèixer les víctimes de la repressió franquista. Això inclou tant la senyalització contextualitzada de fosses comunes i altres espais de memòria com l’organització de seminaris, col·loquis i programes educatius i de recerca. Un conveni que formalitza la col·laboració permanent La consellera de Justícia, Ester Capella, i la consellera del Departament de Relacions Ciutadanes del Govern de Navarra, Ana Ollo, han formalitzat la relació de col·laboració amb la signatura d’un conveni, aquest dimecres, a les instal·lacions del Memorial Democràtic, a Barcelona. Després de signar el conveni, les conselleres Capella i Ollo han visitat l’exposició ‘Els primers exilis de la Guerra Civil’ amb el comissari de la mostra, l’historiador Ruben Doll. L’exposició es pot veure al Memorial Democràtic fins a l’1 de febrer.Ollo ha admès que Catalunya porta anys d’avantatge a Navarra en aquesta matèria, i que encara li queda molta feina per fer. També ha demanat que la futura llei estatal de memòria democràtica no prengui competències a les autonomies en aquesta matèria. En tot cas, a banda de les fosses, Olla ha remarcat la importància de la divulgació i l’educació de les noves generacions, així com la resignificació i senyalització d’alguns espais.