ACN Barcelona.-Els canvis en el sistema immunològic podrien explicar la progressió en la leucèmia limfocítica crònica, la més comuna en adults. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat un estudi del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Aquesta malaltia es caracteritza per l’acumulació de limfòcits leucèmics a la sang, la medul·la òssia i els ganglis limfàtics. La seva evolució és molt variable entre els pacients: en la meitat d’ells és progressiva i fa necessàries diverses línies de tractament a les quals la malaltia es fa refrectària progressivament, mentre que per a l’altra meitat és més indolent. L’estudi del VHIO apunta que la clau per entendre perquè progressa en uns pacients i no ens uns altres està en els canvis en el sistema immunològic.
A l’estudi del VHIO inicialment es va observar que els canvis genètics que es produïen en la malaltia al llarg del temps eren limitats i no recurrents, i que, a més, es donaven només en una petita fracció dels pacients. Això va fer pensar als investigadors que l’evolució de la malaltia no estava impulsada pels canvis genètics principalment. La coordinadora de Recerca Translacional del grup d’Hematologia Experimental del VHIO i una de les autores de l’article, la doctora Marta Crespo, ha explicat que, en canvi, van trobar que els canvis en el microambient immunològic sí que eren significatius. Per dur a terme aquesta investigació s’han analitzat mostres en el moment de la diagnosi i al llarg del temps, tant de pacients en què la malaltia havia progressat com d’aquells en què havia romàs estable. Aquesta anàlisi longitudinal s’ha fet en un període d’entre tres i quatre anys. Els resultats han demostrat que les alteracions genètiques no justificaven la progressió, ja que eren aleatòries i es produïen en els dos grups de pacients. En canvi, sí s’han observat els canvis en el sistema immunològic. Es tracta de canvis tant en les cèl·lules del sistema immune, que les tornen més disfuncionals, com en les mateixes cèl·lules tumorals, que es tornen més capaces d’escapar-se de la vigilància immunitària, segons l’altre autor de l’estudi, el doctor Francesc Bosch. En concret, s’ha observat que en els pacients en què la malaltia progressava hi havia una acumulació més alta de cèl·lules T CD8+ esgotades de manera terminal que en aquells en què la malaltia era estable. També s’ha observat un augment de l’expressió d’alguns receptors inhibidors del sistema immune en els pacients amb progressió, com ara PD1, CD244 o CD160.Tots aquests canvis acaben fent que el sistema immunitari es deteriori més ràpid i que tingui menys capacitat de donar resposta enfront de les cèl·lules malignes, que finalment aconsegueixen escapar-se.Aquestes troballes podran servir en el futur per iniciar nous assajos clínics en els quals es vulgui comprovar si una intervenció primerenca sobre el sistema immunològic dels pacients podria prevenir aquesta progressió de la leucèmia.Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista ‘Biomarker Research’.
