ACN Barcelona.-L’ex secretari primer de la Mesa del Parlament Eusebi Campdepadrós ha assegurat aquest dimecres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els debats parlamentaris del novembre del 2019 sobre monarquia i autodeterminació no desenvolupaven la resolució del 2015 anul·lada pel Tribunal Constitucional perquè no tenien valor jurídic i eren merament declaratives. Segons ha declarat com a investigat, la resolució del TC era “ambigua” i els lletrats de la cambra van considerar que havia de predominar la llibertat d’expressió. Campdepadrós està investigat per desobediència juntament amb l’expresident de la cambra Roger Torrent, l’ex vicepresident primer Josep Costa i l’exsecretària quarta de la Mesa Adriana Delgado.
L’actual secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia ha recordat que quan van rebre les dues advertències del TC les van impugnar davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) perquè, segons ell, incomplien sentències de la justícia europea que protegien els debats parlamentaris sobre la independència i la monarquia. Aquesta impugnació s’està tramitant encara, però Campdepadrós l’ha aportada al TSJC juntament amb les sentències que referendarien la seva postura.De fet, l’ex secretari primer creu que la postura dels lletrats del Parlament va ser similar a la seva, en considerar que no veien que les mocions del 2019 derivessin de la del 2015 i, per tant, no estarien vinculades a l’anul·lació i l’advertència del TC. Segons ell, davant l’ambigüitat del TC, els lletrats van decantar-se per deixar fer el debat per preservar la llibertat d’expressió, ja que, a més, no tenien valor jurídic i eren merament declaratives.A tot això, Campdepadrós també ha recordat al TSJC que dos dels magistrats del TC que van signar les advertències després es van abstenir d’altres resolucions contra independentistes catalans admetent que no havien estat neutrals i s’havien posicionat públicament en contra dels procés sobiranista. Per això, Campdepadrós considera que aquelles advertències del 2019 també estan viciades d’origen.En sortir, Campdepadrós ha explicat que la declaració ha anat bé perquè ha pogut explicar exactament com actua la Mesa en defensa dels drets dels diputats. “Era una oportunitat perquè la ciutadania entengui quina és la funció de la Mesa i què s’està jutjant: es pretenia a través de requeriments amenaçadors de procediments penals, que és el que tenim, fer que la pròpia Mesa fes de censora i impedir la llibertat d’expressió i el debat al Parlament dels temes que incomoden a l’Estat: la independència, l’autodeterminació i la crítica a la monarquia”.”Això és un atemptat contra el funcionament normal d’un estat de dret democràtic amb separació de poders. Això és una vulneració de la inviolabilitat del Parlament, que precisament és per preservar el lliure debat i els drets de participació política dels diputats i dels ciutadans que els han fet confiança. Naturalment tinc tota la certesa que acabarem condemnats”, ha conclòs.”Evidentment és un procediment que considerem que no té cap legitimitat perquè vulnera les normes essencials de la democràcia”. Campdepadrós només ha respost al seu lletrat: “Em nego a contestar les preguntes de Vox, l’extrema dreta, però també de la fiscalia, que en el seu relat dels fets tergiversa les qüestions, oculta fets…a més no s’ajusta a la realitat ni a la realitat jurídica del que correspon fer al Parlament”.Els fets, segons la fiscaliaEn la seva querella, la fiscalia acusa Campdepadrós, Torrent, Costa i Delgado de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l’1-O, reiterava la reprovació del Rei.El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l’inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure “d’impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada” i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d’octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s’expressava la voluntat del Parlament “d’exercir de forma concreta el dret de l’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. El 29 d’octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d’execució per l’incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu “deure” d’impedir la iniciativa. No obstant, la resolució del TC va arribar just quan s’acabava de votar la moció, i la Mesa va decidir no publicar-la al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d’octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia”. La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d’octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d’una resolució del parlament on ja es reprovava l’actuació del Rei en relació al ‘procés’. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l’autodeterminació, amb el compromís que “el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (…) la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya”. Arran de l’advertiment del TC, la moció es va reformular en l’apartat sobre autodeterminació per no incomplir la resolució de l’àrbitre constitucional.Costa, Torrent i DelgadoPer la seva banda, l’ex vicepresident primer de la Mesa del Parlament Josep Costa no ha comparegut a la declaració que tenia marcada a les 5 de la tarda. Costa ha dit a Twitter que no reconeix el tribunal per jutjar cap acord del Parlament i que no està “disposat a establir una taula de diàleg amb jutges i fiscals repressors, que no entenen la separació de poders”. “L’objectiu és derrotar-los a Europa”, ha conclòs el vídeo penjat a les xarxes. La magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, no ha dictat de moment cap resolució sobre aquest incident.Al matí han comparegut l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i l’exsecretària quarta de la Mesa i alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), Adriana Delgado. Tots dos només han respost les preguntes dels seus advocats. Torrent ha assegurat que no va impedir els debats sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019 per tal que l’Estat no pugui amenaçar qualsevol debat parlamentari que no li agradi.Segons ell, els lletrats de la cambra no van ser taxatius sobre la il·legalitat dels debats, i només van expressar dubtes, recordant l’advertiment del Tribunal Constitucional. Torrent ha defensat el paper de la Mesa com a garant de la llibertat de debat a la cambra. Per això, segons ell, no va paralitzar aquells debats, perquè això podria obrir la porta al fet que l’Estat pogués amenaçar qualsevol debat sobre un tema que no l’interessés.
