ACN Barcelona.-El periodista i historiador Enric Calpena ha retratat el lligam entre el Futbol Club Barcelona i Catalunya a la novel·la ‘El primer capità’ (Edicions 62). “Si seguim la història del club es veu clar que hi ha uns punts evidents de connexió entre el que passa al Barcelona i al país”, ha manifestat l’autor. Una connexió que Calpena ha exemplificat en la figura del protagonista de la història, Joan Gamper, que és recordat per ser el fundador del Futbol Club Barcelona. La gran aportació de Gamper, ha manifestat Calpena, és que, en un moment determinat que hi ha una crisi que està a punt de provocar la desaparició del club, ell “s’adona que per salvar-lo s’ha d’implicar el Barça en el país”.
Calpena ha desgranat que hi ha tres moviments grans en la història del segle XX que l’expliquen: “el canvi del paper del rol de la dona, l’eclosió dels mitjans de comunicació i la de l’esport com a fenomen de masses”. Segons l’autor, aquest darrer punt a Catalunya està centrat en la història del Barça. “Si seguim la història del club es veu clar que hi ha uns punts evidents de connexió entre el que passa al Barcelona i al país”. L’escriptor ha posat com exemple que els directius del club sempre han estat lligats o han representat els moviments polítics i socials del país. Un exemple: al principi els directius del Barça eren comerciants i “era aquesta elit la que serà la base del Noucentisme” o després els directius van ser seran clarament industrials que és la base de la Mancomunitat. Calpena explica que al llibre volia retratar el lligam entre les directives del Barça i el poder del país. “La història del Barcelona podia explicar d’una altra manera la història de Catalunya”. I va decidir centrar-se en el principi del club amb la figura de Joan Gamper. L’autor ha explicat que els trets generals d’ell són “força coneguts, però els específics que va fer no ho són. Gamper des del principi de la seva vida no té una vocació de ser un home transcendent, ell serà el principal fautor de la fundació del Barcelona, però no està convençut que estigui fent cap mena de transcendència sinó que està creant una associació, un club esportiu que li servirà a ell i als seus amics jugar a futbol. Res més”. Tot i això, l’autor ha dit que amb el temps “aquella associació de quatre bojos que juguen a un esport que està de moda fora” es converteix en un moviment cívic que va més enllà. Calpena ha manifestat que Gamper “és determinant a la història del Barcelona i en certa mesura a la del país perquè fa una evolució paral·lela a la de Catalunya”. La gran aportació de Gamper, ha detallat Calpena, és que, en un moment determinat el club pateix una crisi que està a punt de provocar la seva desaparició i ell s’adona que per salvar-lo s’ha d’implicar el Barça en el país. “I aquest canvi que es produeix sobre el 1908 és determinant”. Calpena ha posat com exemple que el Barcelona és “el primer club que farà les seves actes en català; que la identificació entre l’idioma i el club serà constant o que la gent fa que la bandera del Barcelona sigui la substitució de la senyera catalana durant la dictadura”. Intrigues internesSegons Calpena, la història de Gamper exemplifica també les intrigues internes de les directives del club. “El Barcelona es des que neix caïnita i els conflictes interns des del primer moment amargaran la vida a Gamper i això serà una de les causes que portaran a la seva tràgica mort l’any 30”. L’historiador ha explicat que hi ha dues versions sobre el seu suïcidi: “una que el Barcelona l’havia matat i una altre que el Barça no li importava i havia mort pels seus problemes econòmics. Mai ho sabrem”, ha admès l’autor. Història novel·ladaTots els personatges que hi apareixen, excepte un, són reals i el que diuen a la novel·la sempre que ha pogut l’autor ho ha extret de documentació. Ha apuntat que el novel·lista a partir d’unes bases de tècnica d’investigació construeix la narració de la història. També ha decidit fer-ne una novel·la i no un assaig “pel plaer personal”. AutorEnric Calpena (Barcelona, 1960) és periodista, historiador i professor universitari de Comunicació. Especialitzat en divulgació històrica, ha estat director i guionista de documentals històrics per a la televisió. Col·laborador de la revista ‘Sàpiens’, també dirigeix programes radiofònics sobre història. Com a novel·lista ha publicat ‘Memòria de sang’ (2014) i ‘El dia que Barcelona va morir’ (2018). ‘Barcelona. Una biografia’ (2016) està en vies de publicació a diverses llengües.
