ACN Barcelona.-El CaixaForum estrena aquest dijous l’exposició ‘Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran’, una de les grans mostres de la temporada amb fins a 200 objectes dels fons del British Museum. L’exhibició recorre la història de l’Orient Mitjà antic (900–300 a.C) a través de peces que acrediten la importància del luxe en els seus diversos imperis, des dels assiris fins els perses passant pels fenicis. Entre els objectes exposats destaquen els relleus de paret del famós palau de Nínive així com les peces i miniatures d’or i plata procedents del tresor de l’Oxus (a l’antiga Pèrsia). Aquesta és la primera vegada que l’exposició arriba a l’Europa continental.
L’exposició presenta un total de 217 peces de les destacades col·leccions que posseeix el British Museum, la institució que comissaria la mostra a través d’Alexandra Fletcher, conservadora del Departament de l’Orient Mitjà. Els objectes van des de delicades peces d’ivori i joies, passant per ornaments de mobiliari, vidres, ceràmica i metalls preciosos, fins a relleus assiris de grans dimensions. Entre els objectes, destaquen els relleus de paret del famós palau de Nínive, així com les exquisides peces i miniatures procedents del tresor de l’Oxus, el tresor millor conegut d’objectes d’or i plata de l’antiga Pèrsia, i d’una extraordinària importància per la qualitat de les seves peces. Acompanyant aquests tresors, la mostra es complementa amb diverses peces audiovisuals. Sis vídeos permeten conèixer la manera de treballar els principals materials amb què es van elaborar les peces més luxoses que es poden veure a l’exposició. També s’hi inclouen pantalles interactives i un mapa dinàmic per situar-se geogràficament i conèixer detalls d’algunes peces.El luxe a l’antic Orient MitjàEls antics imperis assiri, babilònic, fenici i persa ocupaven una àrea compresa entre l’actual Península Ibèrica i l’Índia, i formaven un corredor de comunicació entre el Mediterrani i l’Àsia. Aquests territoris van ser escenari de lluites incessants, conquestes i saquejos de tota índole, però també d’un intens comerç de matèries primeres, pedres precioses i objectes manufacturats. Entre els anys 900 i 300 aC, els poderosos governants de l’Orient Mitjà van construir sumptuosos palaus i jardins plens d’immenses quantitats de tresors, i és que per a molts l’adquisició d’objectes de luxe eren un objectiu militar important. Des de l’aparició de l’Imperi assiri fins a les conquestes d’Alexandre el Gran, aquest va ser un món connectat, i l’estabilitat política (dins dels respectius imperis) i econòmica va ser crucial per a la producció d’articles de luxe.Alexandre el Gran va ser una peça clau en aquesta història: àvid de les riqueses de l’Imperi aquemènida, va anar conquerint terres fins que va arribar a l’Orient Mitjà. El seu triomf va aportar prosperitat i refinament a Grècia, i va donar lloc a una barreja eclèctica d’elements culturals: l’hel·lenització. L’exhibició del luxe i la riquesa aconseguits reforçava el poder polític i intimidava els enemics. L’equipament militar també s’embellia per convertir-lo en objecte de luxe. La demanda d’articles de luxe es va estendre a tots els nivells de la societat, per la qual cosa es van produir còpies i versions més barates d’aquest tipus d’objectes. La imitació, l’adaptació i la creació de nous objectes inspirats en els originals van ser la resposta de l’elit als nous contactes entre diferents zones, cosa que va generar noves formes de luxe. L’elit compartia el gust per l’ostentació sensorial i els entorns luxosos (incloent-hi els jardins), acompanyats d’aromes exòtiques i bells sons. També li agradaven les bones menges, i la cort aquemènida era coneguda pels seus sopars luxosos. Quarta exposició conjunta amb el British Museum‘Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran’ arriba a CaixaForum Barcelona en la seva estrena a Europa després d’haver passat pel Hong Kong Museum of History. Suposa la quarta de les exposicions conjuntes entre ”la Caixa” i el British Museum que, des del 2016, s’han pogut veure a diversos centres CaixaForum. ‘Els pilars d’Europa’ va ser el primer projecte que va fructificar, seguit per ‘La competició a l’antiga Grècia’ i ‘Faraó. Rei d’Egipte’.El president de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Isidre Fainé, i el president del Patronat del British Museum, Sir Richard Lambert, van signar l’any passat un nou acord de col·laboració entre les dues institucions per al període comprès entre el 2020 i el 2024. En virtut de l’acord, les dues institucions treballen ja en l’organització de noves mostres per als pròxims cinc anys, amb un total de 20 punts d’exhibició als centres CaixaForum a partir de les col·leccions de referència del Museu Britànic, des de mòmies egípcies fins a pop art. El luxe, una mirada diferent als fons del British MuseumLa comissària de la mostra ‘Luxe. Dels Assiris a Alexandre el Gran’, Alexandra Fletcher, ha explicat a l’ACN que ha triat el luxe com a fil conductor, perquè això ofereix “mirada diferent” de les obres que hi ha exposades al Museu Britànic. Fletcher s’ha declarat “realment interessada” en cóm l’opulència durant el període 900-300 aC estava “força connectada” amb el poder polític i econòmic, cosa que il·lustra segons la comissària el fet que “per ser un rei en aquella època, havies de tenir disponibilitat per administrar i dominar el luxe de totes les parts del “teu imperi”.La riquesa no estava equilibrada entre les classes socials d’aquell període, indica la comissària. I no obstant això, la gent comú tenia l’esperit d’aconseguir els luxes que es consideraven de les elits. A l’època, “aparentar l’opulència” amb “copies barates”, era comú, i per fer-ho es comprava, si calia, imitacions, per exemple de bronze o de pedra, de peces luxosos inabastables. La finalitat era “aparentar amb poc”, reitera Fletcher.La comissària també ha destacat que la seva obra preferida és el flascó d’or en forma de peix el qual està “molt ben decorat” i “conté uns petits detalls molt macos”. Aquest objecte s’utilitzava per emmagatzemar perfums i olis corporals, què en aquella època eren utilitzats especialment pels homes. “Tendim a pensar que la cosmètica és cosa de dones, però en aquells temps eren els homes qui l’utilitzaven”, explica Fletcher.
