ACN Brussel·les – Brussel·les reprendrà el control de les finances públiques a partir del 2024 per assegurar la sostenibilitat del deute dels diferents estats i impulsar un creixement econòmic equilibrat. Així ho ha anunciat aquest dimecres el comissari d’economia, Paolo Gentiloni, en una roda de premsa amb el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. L’objectiu és deixar enrere l’anomenada ‘clàusula d’escapament’, impulsada amb la pandèmia i que permetia als estats saltar-se les normes de despesa per fer front a la crisi de la covid-19. Ara, la Comissió planteja que el dèficit dels estats torni a situar-se per sota el 3% a mitjà termini, però a través de normes menys estrictes i tenint en comptes les especificitats de cada país.
“La clàusula d’escapament, que permet desviacions pressupostàries dels requisits que normalment s’apliquen en situacions econòmiques de crisi greu, es desactivarà a finals del 2023”, ha assenyalat l’executiu comunitari en un comunicat. A la pràctica, això vol dir que els estats hauran de tornar a emprendre el camí per ajustar els seus comptes públics.
Brussel·les, però, és conscient que la situació econòmica dels últims anys ha estat complicada. De fet, apunta que successos com la guerra d’Ucraïna encara tenen pes rellevant en les decisions de cada país, i és per això que proposarà recomanacions -en comptes d’obligacions- que seran “individualitzades per a cada país”. La Comissió assegura que aquestes recomanacions tindran en compte les inversions estratègiques dels estats, així com les diferents mesures en vigor en matèria energètica.
En aquest sentit, seran els mateixos estats els encarregats d’establir els seus objectius fiscals. Això sí, sempre en base a les recomanacions de la Comissió Europea. A més, se’ls convida a indicar com algunes de les reformes previstes en els seus plans nacionals de recuperació poden contribuir a la sostenibilitat de les finances públiques.
Avís als estats
El Pacte d’Estabilitat i Creixement de la Unió Europea -la norma que es va suspendre arran de la pandèmia- estableix que el deute públic se situï com a màxim en el 60% del PIB i el dèficit per sota el 3% del PIB. En cas d’incompliment, la norma contempla la implementació del ‘procediment de deute excessiu’, una acció que busca incidir en els estats membres afectats perquè corregeixin la situació.
Donada “l’alta incertesa econòmica”, la Comissió considera que la decisió de sotmetre els estats a aquest procediment encara no procedeix. No obstant això, obre la porta a recuperar aquesta possibilitat també a partir de la primavera del 2024, en funció de com avanci la situació econòmica del 2023. És per això que l’executiu avisa als vint-i-set que “tinguin en compte aquest element en l’execució dels seus pressupostos pel 2023” i “en l’elaboració dels seus programes d’estabilitat pel 2024”.
Espanya, doncs, hauria de tenir en compte l’anunci, ja que va tancar el 2022 amb un deute públic del 113,1% del PIB. Ara bé, el comunicat de la Comissió també convida els estats membres amb un deute elevat a presentar objectius fiscals que demostrin una reducció “plausible i continuada” del deute o que assegurin uns nivells d’endeutament “prudents a mitjà temirni”.
Pel que fa al dèficit públic, les últimes dades corresponents al novembre del 2022 el situen en l’1,9% del PIB.
“El suport no pot continuar de forma indefinida”
El vicepresident executiu de la Comissió, Valdis Dombrovskis, creu que la proposta presentada aquest dimecres “permetrà als estats fer front a futurs xocs” i farà l’economia “més resilient”. Tot i que ha valorat positivament les ajudes que s’han lliurat durant els últims tres anys per sostenir l’activitat econòmica, creu que ara és moment de “canviar de marxes”. “El suport no pot continuar de forma indefinida”, ha subratllat, tot recordant que les mesures que s’impulsin d’ara endavant han d’anar destinades a les classes més vulnerables.
En la mateixa línia s’ha expressat Gentiloni, qui ha apuntat que l’economia europea es troba ara en una “fase de transició” i que l’escenari de suport dels últims tres anys “no es pot mantenir per sempre”.
