Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

Brussel·les proposa un sistema d’acollida de refugiats a la carta i accelerar els retorns a la frontera

ACN Brussel·les.-Brussel·les ha proposat un sistema d’acollida de refugiats a la carta i accelerar els tràmits d’asil i els retorns a la frontera. Són dues de les principals iniciatives que […]

Avatar
Agències 23/09/2020

ACN Brussel·les.-Brussel·les ha proposat un sistema d’acollida de refugiats a la carta i accelerar els tràmits d’asil i els retorns a la frontera. Són dues de les principals iniciatives que inclou el Pacte Migratori i de l’Asil que ha presentat la Comissió Europea aquest dimecres i que fa opcional l’acollida. Els estats podran triar entre acceptar refugiats o “patrocinar” les repatriacions. La CE aposta per examinar “ràpidament” a la frontera les peticions de protecció internacional que considerin amb “poques opcions” de prosperar. Si bé la CE havia parlat d’abolir el reglament de Dublín, el pacte conserva l’element més controvertit del sistema actual: els països d’arribada són responsables de tramitar les sol·licituds d’asil.

“El pacte és pragmàtic i realista”, ha dit la presidenta de la CE, Úrsula Von der Leyen.Brussel·les reconeix que el mecanisme proposat es basa en la “voluntat” de cada país per contribuir als esforços d’acollida, però assegura que quan hi hagi molta “pressió” d’arribades en un país s’exigiran “contribucions més estrictes”.”Tots els estats sense excepció han de ser solidaris”, defensa la Comissió Europea. Tanmateix, l’executiu europeu renuncia a les quotes obligatòries de refugiats i opta per un sistema de solidaritat voluntària.La CE ofereix com a alternativa a aquells socis europeus que no volen acollir la possibilitat de “patrocinar” vols de repatriacions per ajudar països fronterers com Itàlia o Grècia. “Poden triar entre reubicar o patrocinar els retorns, així ajudaran els estats amb més pressió”, ha defensat l’eurocomissaria de l’Interior, Ylva Johansson.Així, en línia amb la política actual, Brussel·les fomenta més repatriacions i el blindatge de fronteres.Accelerar retorns i tràmits d’asilBrussel·les pretén accelerar els tràmits d’asil i els retorns a les fronteres. “Això és el que ens han demanat els ciutadans europeus”, ha afirmat Johansson.La proposta inclou la creació d’un “control d’entrada previ” a la frontera. La CE vol treure’s de sobre ràpidament aquells candidats a refugiats amb “poques opcions” de rebre asil. Les seves peticions s’haurien d’examinar per una via exprés en un màxim de dotze dies “preferiblement prop de la frontera”, segons l’executiu europeu. Això afectaria persones que “siguin una amenaça per a la seguretat nacional” o que provinguin de països que normalment no es consideren perillosos. Brussel·les avisa que qui no superi el tràmit d’asil serà retornat “immediatament” al seu país d’origen.”Hi ha gent que viu aquí durant anys sense tenir-hi dret i això és inacceptable”, ha criticat Johansson.Suspensió temporal de l’asilDavant un pic d’arribades, la CE autoritzarà la suspensió temporal de les peticions d’asil i dels “terminis normals” per resoldre’ls. Brussel·les assegura que s’hauran de respectar els “drets fonamentals” i el principi de “no-devolució” que impedeix expulsar persones en risc al seu país.Brussel·les no té intenció de posar vaixells al Mediterrani per rescatar persones naufragades. De fet, espera que l’acceleració dels retorns en frontera redueixi els intents d’arribar a les costes europees.La UE busca immigrants amb “talent”Tot i el seu nom, el Pacte Migratori i d’Asil de la CE està centrat a resoldre els problemes de la política d’asil de la UE, més que dels afers migratoris. Una de les poques iniciatives en aquest àmbit consisteix a tancar “acords de talent” amb els països d’origen dels emigrants.És a dir, acceptar l’entrada d’immigrants amb “aptituds” que encaixin amb les “necessitats” del mercat laboral europeu. Brussel·les intenta així fomentar vies legals d’accés a la UE.Difícil negociacióEls governs europeus hauran de negociar en els pròxims mesos el Pacte Migratori i d’Asil, que d’entrada ja genera algunes reticències.Des d’algunes capitals, sobretot al sud, no veuen amb bons ulls un sistema a la carta basat en la voluntat dels estats. Des de Brussel·les esperen una negociació complicada, tenint en compte que fa gairebé cinc anys que s’intenta reformar el sistema de Dublín.Alienant-se amb Itàlia i Grècia, el govern espanyol reclama un mecanisme solidari i més equitatiu de repartiment de refugiats.Dades asilDes del 2015 Grècia ha registrat més d’un milió d’entrades, Itàlia més de mig milió i Espanya poc més de 170.000, segons les dades d’ACNUR sobre la situació al Mediterrani. Mentre Grècia i Itàlia van veure una sobtada arribada de refugiats entre el 2015 i el 2016, Espanya no va detectar un augment significatiu d’entrades a la frontera sud fins al 2018.Ara bé, no tothom ha rebut asil o s’ha quedat en aquests països. Segons dades d’Eurostat, en els últims cinc anys Alemanya ha donat asil a uns 980.000 refugiats, Itàlia a uns 145.000, França a uns 142.000, mentre que Espanya només ha concedit la protecció internacional a unes 53.000 persones i Grècia a unes 50.000.Assignatura pendentLa sobtada entrada a Europa el 2015 d’un milió de persones que escapaven de la guerra a Síria i l’Afganistan va posar contra les cordes el sistema europeu d’asil que encarregava la gestió de les peticions de protecció internacional als països d’entrada, principalment Grècia i Itàlia.La crisi humanitària generada per la deixadesa institucional i el foc creuat entre els governs per l’acollida dels refugiats va avivar el debat sobre una reforma del conveni de Dublín, intacte des del 2013. Aquest sistema estableix que són els estats d’entrada els que han de gestionar la petició d’asil i que els afectats no poden triar el seu destí final.Entre les crítiques hi ha la responsabilitat desproporcionada que tenen els països a la frontera, la ineficiència del sistema que dificulta les transferències entre estats i la vulneració dels drets dels refugiats.Més enllà d’impulsar un deficient sistema de quotes ad hoc de persones atrapades a Grècia i Itàlia, la Comissió Juncker no va poder avançar en la reforma del sistema d’asil per les discrepàncies entre els estats. Polònia, Hongria, Eslovàquia i la República Txeca s’ha oposat fins ara al repartiment obligatori de refugiats, però estats com Espanya, Portugal o el Regne Unit també s’han mostrat reticents a acollir demandants d’asil.