ACN Brussel·les – La Comissió Europea ha elevat cinc dècimes la previsió del creixement de l’economia espanyola pel 2023, situant-lo en l’1,9%, i manté la taxa pel 2024 en el 2%. Segons les últimes estimacions publicades aquest dilluns per l’executiu, el PIB espanyol registraria una millora superior a la mitjana de l’eurozona durant els pròxims anys, en línia amb la tendència dels dos darrers exercicis. A la zona euro, s’estima que el PIB creixi un 1,1% el 2023 (dues dècimes més respecte a les anteriors previsions) i un 1,6% el 2024 (una dècima més). No obstant això, Brussel·les assegura que Espanya tancarà el 2023 amb un dèficit del 4,1% i del 3,3% el 2024, per sobre la xifra del 3% que va prometre aquest abril la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.
Segons la Comissió Europea, l’evolució de l’economia espanyola prevista per al 2023 respon principalment a un “l’efecte arrossegament” del 2022, on la recuperació del consum privat i el rebot de sectors rellevants com el turisme van accelerar la millora del PIB. A més, Brussel·les apunta que el consum domèstic al llarg d’aquest any es tornarà a recuperar, després que entre finals de 2022 i principis de 2023 es registrés una contracció.
D’aquesta manera, l’executiu europeu manté Espanya com la principal economia de l’eurozona que més creixerà aquest 2023, per sobre d’Itàlia (+1,2%), França (+0,7%) i Alemanya (+0,2%).
Malgrat tot, la Comissió Europea encara dubta de les promeses del govern espanyol per reduir el dèficit públic, un dels més elevats de la zona euro. El document publicat aquest dilluns apunta que el dèficit a l’Estat se situarà en el 3,3% el 2024 -el 2022 va ser del 4,8%-, contradient les afirmacions de la ministra Montero del mes passat. “Complirem el pacte d’estabilitat i el dèficit del país se situarà al 3%”, va afirmar.
Pel que fa al deute públic espanyol, Brussel·les indica que aquest serà del 110,6% del PIB pel 2023 i del 109,1% pel 2024. Bona part de la reducció vindrà donada per l’eliminació gradual de les mesures de suport públic impulsades durant la pandèmia i la crisi energètica, tot i que la Comissió puntualitza que la rebaixa serà “gradual”.
Si bé és cert que les previsions posen en dubte les capacitats actuals del govern espanyol, el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha aclarit que les xifres presentades estan basades en un escenari “sense canvis de polítiques”. En aquest sentit, l’executiu confia que Espanya, d’acord amb el seu pla de reducció de deute i dèficit, pugui fer variar la xifra de cara a les pròximes actualitzacions.
<strong>Inflació i atur a la baixa</strong>
Més enllà de ser un dels països que més creixerà, la Comissió Europea també identifica Espanya com un dels estats amb les taxes d’inflació més baixes. Després de tancar el 2022 amb un Índex de Preus de Consum (IPC) interanual del 8,3%, les previsions apunten a una taxa d’inflació del 4% pel 2023 i del 2,7% pel 2024.
Si bé són variacions per sobre l’objectiu del 2% que persegueix el Banc Central Europeu (BCE), se situen per sota la mitjana de l’eurozona. Segons el document presentat aquest dilluns, la inflació a la zona euro aquest 2023 serà del 5,8%, mentre que el 2024 serà del 2,8%.
Pel que fa a l’atur, en canvi, Espanya continuarà registrant la taxa més elevada de tota l’eurozona, del 12,7% el 2023 i del 12,4%. Malgrat que això suposi una millora respecte al 2022 (12,9%), el percentatge de persones desocupades a l’eurozona serà del 6,8% el 2023 i del 6,7% el 2024.
<strong>”Resiliència” al conjunt de l’eurozona</strong>
Durant la roda de premsa en què la Comissió Econòmica ha presentat les previsions, Gentiloni s’ha mostrat satisfet amb les xifres, sobretot perquè l’escenari que es dibuixava fa sis mesos era molt més pessimista. “Hem evitat una recessió; […] l’economia europea està en millor forma del que vam preveure la tardor passada”, ha subratllat. En aquest sentit, el dirigent italià ha remarcat que els països haurien de sentir-se “orgullosos” per la “resiliència” mostrada, especialment arran de les incerteses viscudes durant els últims mesos.
No obstant això, també ha reiterat que “no és moment per relaxar-se” i ha recordat que, més enllà dels riscos vinculats a la guerra d’Ucraïna, cal continuar avançant en l’estabilització dels comptes públics.
