ACN Brussel·les – La Comissió Europea manté en el 4% la previsió de creixement del PIB espanyol aquest any, però augmenta fins al 8,1% la d’inflació, gairebé dos punts més respecte als càlculs anteriors. Malgrat deixar igual la projecció d’expansió de l’economia espanyola per aquest any, els nous càlculs de l’executiu comunitari apunten a un enfosquiment de la situació econòmica marcada per la guerra d’Ucraïna i rebaixen més d’un punt fins al 2,1% el creixement el 2023. A l’eurozona, Brussel·les preveu que la inflació escali fins al 7,6% aquest any i fins al 8,3% en el conjunt de la Unió Europea.
Els càlculs de la Comissió Europea per al PIB espanyol estan en la línia dels del govern espanyol, que projecta un creixement del 4,3% aquest any i del 3,5% el 2023. Ara bé, Brussel·les rebaixa fins al 2,1% la projecció de creixement de l’economia espanyola l’any que ve.
En el cas de l’eurozona, Brussel·les rebaixa una dècima fins al 2,6% la projecció de creixement aquest any i el situa en l’1,4% el 2023. En el conjunt de la Unió Europea, l’executiu comunitari manté en el 2,7% la projecció d’increment del PIB i deixa en l’1,5% el projectat per l’any que ve.
L’economia espanyola serà la cinquena més creixerà de la zona euro, per darrere de Portugal, Eslovènia, Irlanda i Malta. En el conjunt de la Unió Europea, Hongria i Polònia també tindran un augment del PIB major que el d’Espanya.
<strong>Caiguda del poder adquisitiu</strong>
En l’informe sobre Espanya, la Comissió Europea apunta que el consum privat continuarà “sota pressió” tant aquest any com el que ve per l’elevada inflació i la baixa confiança dels consumidors. Malgrat la desacceleració “abrupta” del primer trimestre de l’any, en el qual va començar la guerra d’Ucraïna, Brussel·les preveu que el creixement del PIB espanyol “s’acceleri lleugerament” els pròxims dos trimestres pel retorn del turisme a nivells previs a la pandèmia.
A finals d’any, però, l’executiu comunitari preveu que l’activitat econòmica s’alenteixi a Espanya perquè les llars “ajustaran” el consum per l’augment dels preus i la incertesa econòmica.
De fet, Brussel·les argumenta principalment el descens de la projecció de creixement del PIB espanyol per l’any que ve per l’impacte de la inflació en el poder adquisitiu de les llars “en un context d’increments limitats dels salaris”. “L’impacte del consum privat serà parcialment esmorteït per l’alliberament d’estalvis acumulats, la resiliència del mercat laboral i la indexació de les pensions”, diu l’informe.
Pel que fa a la inflació, la Comissió Europea apunta a l’augment del preu de l’energia com a principal factor, que ha acabat afectant altres àmbits com els aliments o els serveis. Brussel·les preveu que el preu de l’energia es “moderi lentament” la segona meitat de l’any, entre d’altres, per mesures com el límit al preu del gas.
<strong>El subministrament de gas</strong>
En la presentació de les previsions, l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, ha assegurat que un tall total del gas rus faria entrar en recessió l’economia europea i provocaria la caiguda de l’activitat econòmica l’any que ve. “El risc és ara més que un escenari hipotètic per al qual ens hem de preparar”, ha dit.
Gentiloni ha remarcat que els riscos principals per a l’economia estan relacionats principalment amb la guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències, especialment en el mercat energètic i matèries primeres.
