ACN Barcelona / Brussel·les – L’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha anticipat aquest dilluns una nova ofensiva militar de Rússia els mesos vinents. “No soc optimista sobre què passarà a Ucraïna aquest estiu”, ha afirmat el diplomàtic en una conferència al Cercle d’Economia a Barcelona. En aquest sentit, ha vaticinat que Moscou no anirà a una eventual taula de negociació sense intentar abans guanyar la guerra. “Ho ha intentat una vegada i no ho ha aconseguit. Ho tornarà a provar”, ha assegurat Borrell tot i reconèixer les importants baixes patides per l’exèrcit rus. “Encara té força, no la subestimem”, ha afegit. Per fer front als reptes de defensa que encara Europa, Borrell ha apostat per un increment de la despesa militar.
“Ja sé que ningú guanya eleccions proposant un increment de la despesa militar. Segurament veurem en aquesta campanya electoral que ningú li diu a la gent que cal gastar més en canons”, ha indicat Borrell. Tal com ha alertat el mandatari, Europa ha de gastar més en defensa, i fer-ho de manera més coordinada entre els exèrcits dels 27 països membres de la UE.
“La despesa militar d’Europa és cinc vegades la de Rússia. (…) És evident que no tenim la potència militar que té Rússia gasant cinc vegades el que ells gasten”, ha lamentat. Per resoldre-ho, ha dit, cal crear una “capacitat de defensa” conjunta, però sense arribar a un exèrcit comunitari, horitzó que ha descrit com un “desideràtum”.
En una conversa amb Pol Morillas, director del Cidob, Borrell s’ha referit també a altres reptes de la política exterior comunitària, com la relació amb la Xina. En aquest sentit, ha reconegut que Brussel·les sempre mantindrà una major proximitat amb Washington que amb Pequín, però ha apostat per evitar un nou context de “guerra freda” entre blocs.
<strong>Krastev diu que Putin ja va avisar</strong>
Minuts abans de la intervenció de Borrell, el Cercle d’Economia ha comptat amb la presència del president de l’organització Centre for Liberal Strategies, Ivan Krastev, qui ha analitzat l’actitud mostrada pel Kremlin abans de l’inici de la invasió i ha parlat del futur geopolític de cara als pròxims anys.
Durant la seva aparició, Krastev ha defensat que Putin va avisar en reiterades ocasions quines eren les seves intencions amb Ucraïna, tot assegurant que anaven molt més enllà dels interessos econòmics. “Des d’Europa dèiem que no ens ho esperàvem, perquè la guerra no tenia sentit a escala econòmica”, ha assenyalat. En aquest sentit, l’acadèmic búlgar ha apuntat cap a la crisi demogràfica de Rússia o al fet que Putin vol assolir totes les seves aspiracions territorials abans d’escollir un successor. “A Europa donàvem la pau per assumida, i això està tenint conseqüències”, ha afegit.
Per altra banda, Krastev ha posat de manifest els efectes que està tenint el conflicte en la geopolítica actual i “l’oportunitat” que aquest ha suposat per diversos països. En relació amb aquest punt, l’expert s’ha referit a potències “mitjanes” com al Brasil o l’Índia. En plena guerra, aquests països s’han tornat “més rellevants i tenen més poder de negociació”, ha expressat, sota l’argument que potències com la Unió Europea tendiran cada cop més a diversificar l’obtenció de recursos.
Finalment, sobre la pau a la guerra d’Ucraïna, Krastev ha dubtat que Putin vulgui començar a negociar almenys fins passades les eleccions europees i les dels Estats Units, ambdues previstes pel 2024. Segons l’analista, Putin no s’atrevirà a comprometre’s abans dels comicis, i és per això que ha reivindicat la importància dels temps. “Els ‘timings’ seran molt importants per definir la política internacional”, ha conclòs.
