Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Biden guanya les eleccions als Estats Units després d’un recompte molt ajustat qüestionat per Trump

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El demòcrata Joe Biden ha guanyat les eleccions als Estats Units després d’imposar-se a Donald Trump a l’estat de Pennsilvània. Amb els 20 vots electorals de Pennsilvània, Biden supera els 270 necessaris per ser escollit com a nou president dels EUA, amb 284. El recompte s’ha allargat durant quatre dies, en una situació insòlita, i ha estat qüestionat per l’actual president i candidat republicà, Donald Trump. Biden ha aconseguit recuperar per als demòcrates estats industrials que Trump havia obtingut el 2016, com Michigan o Wisconsin, i també s’ha imposat a Pennsilvània, el major estat que seguia en joc. Per tant, Trump passa a ser el cinquè president que es queda sense un segon mandat en els darrers 100 anys.

Amb la victòria de Biden, la seva número dos, Kamala Harris, es converteix en la primera dona que accedeix al càrrec de vicepresidenta. Harris, a més, serà la primera persona negra i la primera d’ascendència asiàtica en ocupar el segon càrrec més important del país. L’anunci de la victòria de Biden arriba després de quatre llargs dies de recompte amb molta tensió per l’estret marge de diferència entre els dos candidats als estats que quedaven en joc. Malgrat assegurar-se Florida, Texas, Ohio i Iowa la primera nit electoral, dimecres Trump va començar a veure com el seu avantatge s’esfumava poc a poc als estats del cinturó de l`òxid per l’inici del recompte del vot anticipat. L’augment sense precedents del vot per correu arran de la pandèmia ha estat un factor determinant en l’evolució del recompte. Biden ha aconseguit recuperar per als demòcrates bona part del cinturó industrial, o cinturó de l’òxid, al nord-est del país, que el 2016 Hillary Clinton va perdre a mans de Trump. El proper president ha aconseguit Minnesota i Wisconsin, a més de la joia de la corona en aquesta zona, Pennsilvània. Malgrat que el recompte encara no s’ha finalitzat a Geòrgia, Nevada o Arizona, Biden també sembla imposar-s’hi i, de fet, ja no li calen per fer-se amb la Casa Blanca. Malgrat la victòria de Biden, el mapa dels resultats apunta a un país pràcticament dividit entre el blau i el vermell de demòcrates i republicans. Biden s’ha endut còmodament bona part dels estats de la costa oest –Califòrnia, Oregon o Washington-, així com Nou Mèxic i Colorado. Però Trump es consolida a l’Oest Mitjà –excepte a la demòcrata Illinois- i s’endú estats com Kansas, Nebraska o les dues Dakota. També ha guanyat a Florida i Texas, que tenen molts delegats. Arkansas, Louisiana, Mississippi i Alabama són clarament republicanes. Biden, que serà el president més gran en accedir a la Casa Blanca amb 77 anys, ha aconseguit una xifra rècord de vots populars: més de 74,8 milions nord-americans l’han votat. Això sí, Trump, malgrat perdre, ha millorat els seus resultats absoluts del 2016, amb 70,5 milions de vots. De fet, Trump es resisteix a assumir la derrota, i aquest mateix dissabte ha piulat que ha guanyat les eleccions “de llarg”. El republicà ha anunciat diversos recursos judicials per aturar l’entrada de Biden a la Casa Blanca. El camí a la Casa Blanca Si Trump no reconeix la victòria de Biden i impugna els resultats, la confirmació del demòcrata com a nou president dels EUA podria complicar-se. Els resultats que s’ofereixen en la jornada electoral són sempre oficiosos, a l’espera del certificat de les votacions que fa finalment el Col·legi Electoral, que declara formalment el guanyador dies després. Normalment, si els vots són clars, no hi ha problemes. Ara bé, en casos molt ajustats com el d’aquest 2020, s’obren diversos escenaris: alguns estats poden fer un segon recompte automàtic si tenen números molt ajustats i els candidats poden exigir una revisió dels vots. Els estats tenen fins el 8 de desembre per comprovar els resultats i escollir els electors que els transmetran al Col·legi Electoral. Ara bé, si entremig hi ha disputes legals que poden acabar al Tribunal Suprem, com ja s’han iniciat, aquest pas es pot complicar.Si les disputes no estan resoltes a temps, les autoritats estatals podrien decidir els seus electors independentment dels resultats. Per exemple, en les presidencials del 2000, Florida va escollir un grup d’electors favorables a George W. Bush mentre els tribunals encara tenien sobre la taula el recompte. Però també podrien haver-hi discrepàncies entre els legisladors i l’executiu de cada estat, alerten els analistes a la premsa nord-americana i, en aquest cas, el Congrés hauria de decidir quins vots acceptar.El Congrés té prevista una reunió el 6 de gener per prendre nota formalment dels vots al Col·legi Electoral. Si no hi ha un guanyador clar, llavors la Cambra de Representants faria una elecció “contingent” en què cada estat tindria un sol vot. Una situació que no passa des del 1876.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió