ACN Brussel·les.-El president electe dels Estats Units, Joe Biden, inicia aquest dimecres el seu mandat amb la intenció de refer ponts interns en una societat dividida després de l’assalt al Capitoli dels seguidors de Donald Trump i, alhora, recuperar el respecte i lideratge internacional perdut. El demòcrata prendrà possessió del càrrec dimecres, quan firmarà una dotzena de mesures executives per trencar amb l’era Trump i marcar les noves prioritats polítiques. Enmig d’una de les pitjors crisis econòmiques i sanitàries i amb una tensió social accentuada per l’atac al Capitoli, Biden se centrarà en mesures contra la pandèmia, la recessió, el canvi climàtic i la desigualtat racial per guarir les fractures internes i contribuir a ressituar els EUA al món.
Així, s’espera que impulsi una ambiciosa reforma migratòria que acabi amb el vet migratori, la tornada a l’Acord de París, i un pla de rescat per la covid-19 que contempla l’ús de mascaretes i programes de vacunació massiva. En política exterior intentarà millorar la relació amb la Unió Europea, força deteriorada per la presidència de Trump, de cara a crear aliances per fer front a la Xina, que continua sent l’adversari comercial principal i, per tant, una prioritat. La victòria demòcrata al Senat deixa una aritmètica favorable a Biden per fixar el rumb de l’agenda legislativa i governar sense tanta oposició. El nou líder nord-americà donarà prioritat a polítiques internes que es començaran a fer efectives des del primer dia de mandat.Justícia penal i racisme Arran de les protestes racials que han tingut lloc als Estats Units aquest any, Biden va admetre l’existència de racisme i va destacar la necessitat d’impulsar programes econòmics i socials que recolzin a les minories. Un dels pilars per adreçar la problemàtica és la creació de suport empresarial per les minories a través d’un fons d’inversió de 30.000 milions de dòlars.Quan a justícia penal, Biden preveu polítiques per reduir l’empresonament; abordar les disparitats basades en la raça, el gènere i els ingressos que existeixen en el sistema judicial; i ajudar a la reinserció dels presos que han complert condemna.Es planteja també la creació d’un programa de subvencions de 20.000 milions de dòlars per incentivar als estats a invertir en la reducció de l’empresonament, eliminar les sentències mínimes obligades, i promoure la despenalització de la marihuana i la fi de la pena de mort.Crisi sanitàriaPer desmarcar-se de la controvertida gestió de Trump durant la pandèmia del coronavirus, Biden promet un enfocament clar i urgent per combatre la covid-19. El més immediat és la implementació d’un pla de rescat que contempla l’ús massiu de mascaretes durant els primers 100 dies com a president per frenar l’expansió del virus.Sobre la taula també hi ha l’establiment d’un programa nacional de proves gratuïtes i la contractació de 100.000 persones per establir un mecanisme de localització de contactes.A més, es parla d’un pla de vacunació valorat en gairebé 2.000 milions de dòlars que permeti immunitzar al voltant de 100 milions de persones durant els primers 100 dies a la Casa Blanca. Si el pla funciona, es vacunaria a gairebé un terç de la població del país.Política migratòriaL’administració Biden ha creat forces expectatives entorn la reforma migratòria que el demòcrata vol implementar. Segons recull la premsa nord-americana, des de l’equip del president electe asseguren que el pla és “ambiciós” i que canvia el rumb que Trump havia agafat fins ara. La prioritat principal de Biden és la fi del vet migratori imposat per Trump. Tant és així que el demòcrata anul·larà la prohibició de viatges de passatgers procedents de determinats països musulmans el primer dia de mandat.A banda, la reforma inclou vies per aconseguir permisos de residència pels gairebé 11 milions de persones sense papers que es calcula que hi ha al país. El pla acceleraria el procés de dos grups protegits: els anomenats ‘somiadors’ que van arribar als Estats Units de manera irregular quan eren nens, i que tenen permisos per estudiar i treballar; i els que tenen protecció temporal perquè són procedents de països afectats per la guerra o pels desastres naturals, com Hondures, el Salvador i Nicaragua. També s’hi inclourà al personal sanitari migrant de primera línia.A més, el pla també dona importància a la reunificació de les famílies immigrants separades per la frontera de Mèxic.Canvi climàticA l’agenda immediata del demòcrata també hi ha la tornada dels Estats Units a l’Acord de París contra el canvi climàtic, després que Donald Trump es retirés de l’acord el 2020. El pacte compromet els Estats Units a reduir els gasos d’efecte hivernacle fins a un 28% el 2025.A banda, l’administració Biden pretén convocar una cimera mundial els primers 100 dies al càrrec per acordar amb els líders mundials objectius “ambiciosos” sobre el clima. Un dels objectius climàtics és arribar a la neutralitat el 2050 i portar el país a aconseguir “emissions netes” abans de l’any assenyalat.Política exteriorTot i que s’espera que Biden se centri primer en qüestions domèstiques, ho farà en part pel deteriorament de la reputació internacional de la gran potència mundial que és els Estats Units. Així, el demòcrata buscarà restaurar el lloc del país al món.Els valors en matèria de política exterior de Biden s’allunyen dels de Trump i es basen en el multilateralisme i el compromís a l’escena mundial. Per tant, és probable que Biden busqui reparar les relacions amb la Unió Europea i els aliats de l’OTAN, que s’han truncat amb la presidència de Donald Trump, sobretot per la disputa comercial transatlàntica.Des de Brussel·les anhelen la reconstrucció d’una forta aliança transatlàntica per construir una agenda global basada en la cooperació entre els dos blocs i la represa d’acords comercials per alleujar la tensió produïda per culpa dels aranzels imposats per les dues bandes. Un apropament geopolític entre dos vells aliats que busquen millorar les relacions econòmiques en plena crisi econòmica per la covid-19.Així i tot, una enquesta del Consell Europeu de Relacions Exteriors recull que, malgrat que la majoria d’europeus estan satisfets amb la victòria de Biden, un 90% dels europeus consideren que els Estats Units no són un soci “fiable” d’Europa. Aquestes desconfiances també s’han palpat a les institucions europees, que darrerament aposten per reforçar “l’autonomia estratègica” de la UE, malgrat que a partir d’ara puguin comptar amb un líder més amable a la Casa Blanca.L’apropament transatlàntic té molt a veure amb la necessitat dels Estats Units de formar una coalició internacional per plantar cara a la Xina, que continua sent la màxima preocupació de Washington. Tot i que no es preveu un canvi abrupte en el procés de desacoblament entre els Estats Units i la Xina, sí que s’espera un enfocament més diplomàtic amb la presidència de Biden. L’enquesta del Consell Europeu de Relacions Exteriors mostra la sensació entre els europeus que la Xina superarà els Estats Units com a principal superpotència del món durant la pròxima dècada, a Espanya aquesta opinió la comparteix un 79% dels enquestats. El conflicte comercial entre els dos països per les pujades aranzelàries i les restriccions de control dels productes xinesos al país estatunidenc poden provocar la fugida d’empreses xineses que cotitzaven a Wall Street.A banda, els Estats Units buscaran la reconnexió amb organismes multilaterals i de caràcter mundial. Amb Biden, segurament el país tornarà a formar part de l’Organització Mundial de la Salut aviat.
