ACN Barcelona – El periodista Bernat Salvà (Palma, 1967) publica ‘Vorera de mar. Volta a Mallorca a peu en 22 dies’ (Angle Editorial), una crònica del viatge a peu per la seva Mallorca natal, un projecte personal que l’ha portat a recórrer més de 500 quilòmetres en quinze etapes. Gràcies a la travessa, redescobreix l’illa i aprofita per conèixer personalitats com Josep Massot o Rafel Matamales, a l’ombra de personatges històrics com Joan March, el capità Bayo, Costa i Llobera o Jaume I. En una entrevista amb l’ACN, defensa que Mallorca va més enllà de les “estampes típiques” i celebra haver descobert llocs “idèntics” a com estaven fa dècades. Amb tot, constata que la Mallorca “tal i com la coneixíem ha desaparegut”.
Salvà va deixar Mallorca fa prop de quatre dècades per estudiar Periodisme. Quan va acabar la carrera, es va instal·lar a la capital catalana, on va començar a treballar com a periodista d”El Punt Avui’. La idea del llibre va sorgir “per atzar”, arran d’una caminada amb el seu fill per una zona de Mallorca poc urbanitzada. “Li vaig dir que volia fer una volta sencera a tota Mallorca”, recorda. Amb aquesta premissa, va plantejar farcir l’obra amb altres continguts i personatges històrics que donen “molt de joc”.
En el trajecte, inevitablement, anava comparant la situació actual de l’illa amb la que recordava de petit i, malgrat que a moltes zones “s’ha fet molta destrossa” i el teixit social “ha canviat molt”, ha redescobert llocs que es mantenen “idèntics” al passat.
El procés de desaparició d’allò més genuí constata que és progressiu, conseqüència de la saturació turística que pateix l’illa. “El liberalisme permet que els rics puguin viure on volen i els que som d’allà no ens podem permetre viure-hi o hem de malviure”, critica.
<strong>Un retrobament amb el mallorquí </strong>
A ‘Vorera de mar’ el periodista no només es retroba amb l’illa que el va veure néixer, sinó que també ho fa també amb un to i una llengua que li són propis. Així, Salvà explica que ha recuperat paraules i expressions del mallorquí genuí que li eren pròpies, però que feia anys que no utilitzava i ha enriquit el llibre amb expressions que ha recuperat d’altres autors illencs. “Són paraules que m’encantaven i que, si no les havia utilitzat, les havia sentit”, apunta.
L’experiència del llibre ha estat tant satisfactòria que Salvà ja té pràcticament enllestida la segona, que reflexiona sobre els seus avantpassats familiars i el seu arrelament amb l’illa traçant una ruta pels pobles de l’interior. Les dues obres conformaran un díptic.
Si el primer volum recorria la Mallorca propera al mar, ara s’endinsarà a la part més interior, buscant “l’autenticitat de la zona”. “Els pobles de l’interior s’han convertit en dormitoris per la millora de les connexions”, constata. “La meva mare va veure el mar per primer cop quan tenia 10 anys. Vivien en un poble de l’interior, a pagès. Durant els anys 40 i 50 els pagesos no es movien de la seva zona, uns pagesos que ara han desaparegut”, lamenta.
