Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

Berga recupera l’antic convent de Sant Francesc i el converteix en un nou centre cultural

ACN Berga.-La vida ha tornat al convent de Sant Francesc de Berga gràcies a l’artista berguedà Joan Ferrer. Després de cinc anys tancat, les instal·lacions han obert portes amb una […]

Avatar
Agències 13/12/2019

ACN Berga.-La vida ha tornat al convent de Sant Francesc de Berga gràcies a l’artista berguedà Joan Ferrer. Després de cinc anys tancat, les instal·lacions han obert portes amb una mostra que recull les sis dècades de trajectòria artística de Ferrer. Es podrà veure fins a finals de mes i marcarà l’inici d’una nova etapa pel convent, que pretén esdevenir una sala d’exposicions i permetre a la ciutat suplir el dèficit existent. A més, explica la regidora de Cultura, Roser Valverde, la intenció és contribuir a potenciar “l’activitat” en una zona degradada de la ciutat. De moment, unes 5.000 persones, entre públic general i escoles, han visitat l’exposició de debut del convent.

El convent de Sant Francesc de Berga data del segle XIV. Si un fet el caracteritza, però, és la seva versatilitat. A principis del XVIII, en greu estat de deteriorament, es va refer. Hi van viure els frares fins poc abans de les guerres carlines, quan el van abandonar i l’espai va esdevenir una presó. A principis del XX va ser ocupat de nou pels franciscans.Des del 2014, però, el convent era buit. El 2016 els franciscans el van cedir a l’Ajuntament i aquest el va rehabilitar amb la col·laboració de l’obra social de La Caixa. Entre tots dos, han reconvertit la planta baixa en sala d’exposicions. L’associació Amics de Joan Ferrer i el grup de pintors Verdaguer 7 són els impulsors de la primera mostra, una exposició antològica de Joan Ferrer.La mostra, segons la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Berga, Roser Valverde, posa el llistó “molt alt” de cara a les properes. “La voluntat és mantenir les exposicions, a Berga falten espais com aquest”, reconeix l’edil, que alhora ressalta el punt estratègic de l’equipament i com pretén “generar activitat en un barri que s’està despoblant”.El professor i els alumnesFerrer ha estat mestre al Berguedà i al Solsonès. Ermínia Altarriba, membre de l’associació Amics de Joan Ferrer, en subratlla la seva manera d’ensenyar i com “ha fet escola”. D’aquí, diu, que molts exalumnes, que formen l’entitat, s’hagi vist “obligats a fer-li un reconeixement a la seva obra”.Sota el nom de ‘El tacte de la llum’, l’exposició recorre les sis dècades de pintures del berguedà. “Vol explicar el conjunt i reivindicar-lo com a artista, més enllà de les fronteres de la comarca”, explica Bernat Puigdollers, comissari de la mostra. I és que, segons apunta, malgrat l’elevat nombre de pintures que ha arribat a fer “la seva obra s’ha quedat molt al berguedà”.Puigdollers creu que el fet que Ferrer sigui tan desconegut fora de la comarca es deu al fet que, malgrat que ha viscut per la pintura, “té una vida professional paral·lela que li va impedir compaginar les dues disciplines”. A més, afegeix, “mai ha volgut buscar el reconeixement sinó desenvolupar la seva obra”.Fins ara, mai s’havia pogut veure l’obra de Ferrer amb tanta profunditat. Va des dels seus inicis, als anys 60, fins a aquest 2019. Subdividia en sis àmbits temàtics, la mostra permet veure l’evolució del seu art amb uns inicis on predominaven els generes més tradicionals, com el retrat o el paisatge, fins a arribar a un llenguatge més propi i abstracte. El conjunt suposa una combinació entre contemporaneïtat i tradició.Segons explica Altarriba, unes 2.500 persones han assistit a la mostra, que es podrà veure fins al 28 de desembre. Cal sumar-hi, també, els prop de 2.600 alumnes de centres d’ensenyament de la Catalunya Central que és previst que l’acabin visitant