ACN Màlaga – El cineasta Benito Zambrano retrata el drama i l’odissea dels migrants que volen creuar la tanca que separa Marroc d’Espanya en la pel·lícula ‘El salto’. Zambrano espera que la pel·lícula sigui “una eina útil per fer visible, denunciar i que es parli del drama i la tragèdia de la immigració”. El director creu que davant l’auge dels discursos anti-immigració “l’estupidesa humana es repeteix” i remarca que “els negres d’Europa de fa 50 anys érem els andalusos i els extremenys, els negres de Catalunya érem els andalusos”, afirma, en una entrevista amb l’ACN. Zambrano estrena la coproducció catalana al Festival de Màlaga a la secció oficial fora de concurs i arribarà als cinemes el 12 d’abril.
El director afirma que és la pel·lícula “més necessària i útil” que ha fet en la seva trajectòria. És una història que va arribar-li a partir del guió que va escriure Flora González-Villanueva. Després de llegir-lo, el cineasta va veure que per fi podia explicar una història que feia molt temps que volia narrar sobre el drama i la tragèdia de la immigració.
Després hi va haver un treball d’investigació que va portar l’equip del film a Melilla, Algeciras i Madrid i també van documentar-se a partir de trobades amb persones migrants, amb especialistes i amb col·lectius. “Quan més m’endinsava en el tema m’adonava que la pel·lícula es quedava petita i per explicar el drama i la tragèdia necessitava que el film fos més potent i dur”.
Ibrahim, el protagonista d’’El salto’, va arribar a l’estat espanyol des de Guinea Conakry i les seves arrels estan a Madrid on hi viu amb la Mariama i on treballa de paleta. És detingut un dia per la policia i deportat al seu país perquè no té permís de residència. El seu únic objectiu és tornar a Espanya i reunir-se amb la Mariama i la seva filla que està a punt de néixer. Travessa Àfrica i s’instal·la amb alguns companys a la muntanya Gurugú, on hi ha un campament d’immigrants. Allí es preparen de nou per saltar la tanca.
‘El salto’ és una història que denuncia tant la terrible situació que viuen els migrants subsaharians en el moment de travessar les portes a Europa com la seva lluita per aconseguir una vida digna un cop ho han aconseguit. El director diu que els hi semblava interessant parlar no només des de la mirada del que se’n van del seu país i arriba, sinó també del sofriment terrible dels que han arribat a un nou país.
Zambrano remarca que aquest projecte li dona sentit al seu treball com a cineasta. “Em sento satisfet i content del resultat, i espero que ara la pel·lícula sigui una eina útil per fer visible, denunciar i que es parli del drama i la tragèdia de la immigració des d’un altre lloc, pensant que la gent que ve són persones com tu i jo amb els mateixos desitjos, somnis, esperances de iniciar un viatge i d’aprendre”.
Moussa Sylla, Edith Martínez-Val, Nansi Nsue, Mariola Fuentes, Paz Sayago, Vicenta Ndongo, Vicky Peña, Norberto Trujillo i Eric Nantchouang són alguns dels protagonistes de la pel·lícula que es va rodar entre la ciutat de Madrid i els seus voltants i Tenerife.
<strong>Dos reptes</strong>
El cineasta confessa que la cinta tenia dos grans reptes: un era reproduir la muntanya Gurugú, que es troba al nord del Marroc i no podien anar-hi a rodar, i l’altre, reproduir la tanca de Melilla, que separa Espanya de Marroc i que tampoc podien rodar-la.
Apunta que volien que la tanca introduís a l’espectador al final del drama en el darrer moment on els personatges es juguen la vida. “Per a la tanca vam buscar un lloc on rodar amb facilitat i vam trobar un polígon” per fer-ho. Van construir 30 metres de quatre tanques en total. “Va construir-la la mateixa empresa que va fer la tanca de Melilla perquè són els que saben com fer-la”, indica.
Posteriorment, van començar a treballar amb la reconstrucció digital, però “rodar l’escena va ser molt dur” i també van haver d’entrenar els protagonistes, així com els figurants que van participar a l’escena.
<strong>“L’estupidesa humana es repeteix”</strong>
Davant els discursos contraris a la immigració que van creixent a tota Europa, Zambrano lamenta que com sempre “l’estupidesa humana es repeteix. Tenim una memòria molt curta, els negres d’Europa de fa 50 anys érem els andalusos i els extremenys, érem els pobres de la Península Ibèrica, els negres de Catalunya érem els andalusos. Catalunya es va aixecar només amb la mà d’obra pròpia catalana o amb tota la mà d’obra d’Andalusia i Extremadura?”, pregunta el director.
En aquesta línia, ressalta que França, Holanda Alemanya viuen ara de la població migrant que treballen en els treballs que els europeus rics no volen fer. “Ells venen a resoldre un problema de natalitat, laboral, de pensions i tot, perquè tenen els mateixos somnis i les ganes de viatjar que nosaltres”.
La cinta ha estat produïda per Jesús Ulled Nadal per a Cine365 Films Canarias AIE, Cine365 Films Producciones Cinematográficas i Virtual Contenidos, i Carlos Fernández i Laura Fernández Brites, per a Castelao Pictures (Filmax), en coproducció amb Jèrôme Vidal per a Noodles Productions (França). La pel·lícula té la participació de: RTVE, Movistar Plus+, Orange, Canal Sur Radio i Televisión, i CREA SGR, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Madrid i de la Madrid Film Office amb el finançament de l’ICAA – Ministeri de Cultura i l’ICO.
