Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Bel Olid critica el control social del cos a través de la depilació a l’assaig ‘A Contrapel’

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-L’escriptora Bel Olid crítica el “control” sobre els cossos amb mecanismes com la depilació a l’assaig ‘A Contrapel’ (Destino). Aquest llibre, també en castellà (Capitán Swing) i en gallec (Edicións Embora), s’emmarca a la col·lecció ‘Som Revolució’, on també hi participen Iolanda Batallé i Montse Barderi. Segons l’autora: “No és un llibre en absolut contra la depilació ni contra la gent que es depila, sinó contra el control dels cossos de les dones”. Ha assegurat que si bé pot semblar un tema “molt banal”, en realitat li importa a molta gent, i ha destacat que no té cap voluntat de controlar els cossos de les altres, sinó que ha agafat aquest tema com a exemple del que “es fa passar per llibertats, però que en realitat no ho són”.

“No són decisions personals, sinó que són pressions molt col·lectives sobre els cossos de les dones”, ha dit Olid. L’escriptora ha assenyalat que per tal d’abordar les pressions socials també podria haver parlat de la fòbia als grassos o capacitisme, o fins i tot de racisme, però ha remarcat que aquests temes no la toquen tan de prop com la decisió de no depilar-se. “El que faig és desmuntar alguns mites sobre la depilació, com que és més higiènic i més saludable”, ha descrit, i ho ha comparat amb l’hàbit de fumar on l’argment de la salut és una excusa, mentre que “una altra cosa” és que com a persona adulta es decideixi fumar. Olid ha remarcat que socialment hi ha molta pressió per a depilar-se i que cal saber diferenciar entre la tria personal i la pressió social, que de vegades es manifesta en discriminacions, per exemple laborals.Entre els mecanismes de control social, ha destacat que hi ha una reacció que és apel·lar al mascle: l’home, la parella o el pare amb frases com: “Què dirà el teu home quan et vegi així?, Com trobaras parella amb aquests pèls?”, i ha descrit que també hi ha la sanció de la cosa “fastigosa”, especialment provinent d’homes que no es depilen, ha considerat. Per a Olid, això demostra que tenir pèls no és fastigós ‘per se’, sinó per les lectures de gènere. A més, ha assenyalat mecanismes menys inocus, com acomiadaments o no contractacions pel fet de dur pèls, ser grossa o lletja, mentre que hi ha una llei que prohibeix explícitament aquesta discriminació.Deixar de depilar-seL’autora va decidir deixar de depilar-se i ha descrit que va experimentar una primera sensació “molt d’alliberament”. “La segona sensació és una mica de pànic i no ajuden molt les mirades de la gent, reals o imaginàries”, ha detallat, ja que de vegades és un mateix el que es posa la pressió i igual el miren perquè porta unes sabates boniques, ha dit. Tanmateix, ha recordat una situació en un restaurant on el comensal de la taula del costat “es va encarregar” de passar-se el dinar mostrant fàstic cap als pèls de la seva aixella.Olid ha descrit que després “hi ha un moment d’alliberament” sobre l’opinió de terceres persones que no té cap afectació a la mateixa vida. “Aquí hi ha una sensació d’empoderament. Sembla que hi ha normes que no les hem trencat, i quan les vas trencant tampoc poden fer res”, ha dit. L’escriptora ha destacat que en el seu cas té un cert privilegi perquè treballa des de casa i els és absolutament igual que es rasuri. “Tinc una feina i un entorn personal, íntim i extens que no em sanciona pel fet de no depilar-me, però a dones en altres situacions els és més difícil”, ha criticat. L’escriptora ha considerat que hi ha normes que no beneficien a ningú, perjudiquen la persona i no sap per què les està seguint.D’aquesta manera, Olid ha dit que les dones que s’ho poden permetre i no tenen ganes de depilar-se “és important que facin el pas”, i que cada dia siguin més nombroses, com les primeres que es van posar pantalons. “Les que ens ho podem permetre està bé que ho fem”, ha animat.Abordar-ho des de l’escolaOlid ha destacat que, ja de petites, hi ha nenes que pateixen aquesta violència i són represes per exemple, per tenir pèls a les cames. Ha assegurat que quan una persona insulta una altra “el que s’ha d’atacar és el masclisme, l’assetjament o el racisme”, i abordar aquest assumpte. “Si no ho fem, i traiem el pèl a les nenes, estem donant dos missatges a la nena”, ha dit: el primer és que cal canviar el cos i això és “molt perillós”, i en segon lloc, aquesta reacció educa els violents en el missatge que insultant, es guanya. “Aquests dos missatges són super perillosos i nocius”, ha dit.Ha criticat que depilar-se per pressió social té l’efecte d’estar “cada dia convencent els homes que poden opinar sobre les dones sense cap conseqüència, al carrer, xarxes i des de tribunes polítiques”. Per a ella, socialment es dona molt de poder a les opinions dels homes sobre les dones, i el que cal és convèncer les noves generacions que “el cos de cadascú, és de cadascú i ningú s’hi ha de ficar ni controlar-lo”. En un terreny més lluminós, ha considerat que s’ha avançat i que les dones de 30 “accepten molt més que les altres no es depilin”. Per a ella, això és “esperançador” perquè vol dir que el control de les altres dones s’està relaxant. L’escriptora ha destacat moviments com el ‘Body Positive’ i el ‘Body Neutral’, que respectivament, defensen que els cossos són tots bonics, o que si no ho són, no passa res, sinó que el cos és neutre i és important perquè viu amb la persona i li fa sentir plaer i vida: “Espero que el confinament ens ajudi en una presa de consciència del cos”, ha manifestat. Per a ella, deixar d’arrencar-se els pèls amb cera bullint implica deixar d’infligir-se un dolor, que a més no és important. Ara cal “estimar més els cossos”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió