Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024
Edició 2099

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 24 de abril del 2024

Bautista Samaniego diu que era a Brussel·les per una trobada europea antiterrorista

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego ha assegurat aquest dimarts que a finals de gener del 2018 era a Brussel·les per una trobada europea antiterrorista. En declaracions al diari ‘Ara’ que ha confirmat a l’ACN en conversa telefònica, Bautista ha explicat que era a Brussel·les convidat per participar en el projecte francès de lluita antiterrorista ‘Juppiter’ (JUdges Prosecutors Involved in Tackling TERrorism). “La invitació per exposar sobre bones pràctiques és, en aquesta ocasió, de la fiscalia federal belga”, explica a l”Ara’ Bautista, que confirma que a l’hotel en qüestió s’hi van allotjar els vuit participants de la reunió, inclòs ell mateix.

A la reunió es van realitzar entrevistes amb magistrats, fiscals, policies i serveis d’intel·ligència de Bèlgica sobre les experiències de lluita contra el terrorisme jihadista. “Les habitacions les va reservar la fiscalia a l’hotel Bristol Stephanie”, que està molt a prop de la seu del ministeri públic belga, afegeix el fiscal de l’Audiència.Segons fonts policials i judicials belgues a les quals ha tingut accés l’ACN, el fiscal espanyol era en el mateix hotel just els dies que es va produir una trucada d’una targeta SIM vinculada a les balises trobades més tard als cotxes de Puigdemont a la mateixa cadena d’hotels. A partir d’aquí, els investigadors van trobar el fiscal allotjat a l’establiment i van destacar el seu perfil en el marc de la investigació sobre el seguiment. El mateix fiscal qüestiona com és possible creure en un suposat muntatge on ell, un fiscal de l’Audiència Nacional, participa en una operació com a mínim “al·legal” com és el cas de l’espionatge a Carles Puigdemont. Bautista ja s’ha posat en contacte amb la fiscalia belga per demanar explicacions, segons l’ARA. El projecte Jupitter, que agrupa jutges i fiscals en la lluita contra el terrorisme, es reuneix cada any des del seu llançament des de França amb fons de la Unió Europea el 2017 i compta amb la participació de sis països: França, Espanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya i Bulgària. Després de la primera conferència a París el juny del 2017, es realitzen les trobades a cadascun dels països.Per la seva banda, l’Associació de Fiscals, conservadora, ha emès un comunicat on assegura que l’estada a la capital belga “obeïa a la seva participació en un projecte de la Unió Europea organitzat per França anomenat ‘Júpiter’, projecte que consistia en una “sèrie de visites o estades en els països intervinents per observar el seu sistema de lluita antiterrorista i establir unes conclusions comuns en una conferència final”. “L’estada a Brussel·les va ser organitzada per la fiscalia federal belga, que va ser l’encarregada de reservar l’hotel”, conclou el comunicat.Fiscal expert en extradicions i antiga mà dreta de Javier ZaragozaBautista Samaniego és un dels principals experts de l’estat en extradicions i va ser mà dreta de l’exfiscal en cap de l’AN Javier Zaragoza, un dels fiscals del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. A banda d’això, ha estat en alguns casos mediàtics com l’11-M o el ‘Faisán’. Abans de fiscal, va ser jutge. Dins del ministeri públic va treballar a la Fiscalia Antidroga, on el seu cap era Javier Zaragoza. Quan aquest últim va ser nomenat fiscal en cap de l’Audiència Nacional el 2006, es va endur Bautista, que es va fer càrrec de casos com el sumari de Batasuna i de la vigilància penitenciària, entre altres.També es va fer càrrec de l’anomenat ‘cas Faisán’, on el 2013 es va condemnar dos policies nacionals per avisar membres de l’aparell d’extorsió d’ETA sobre una operació policial contra ells. Es va enfrontar a l’aleshores fiscal general de l’estat, Eduardo Torres-Dulce, perquè ell només volia acusar-los de revelació de secrets, mentre el fiscal general el va obligar a acusar-los també de col·laboració amb organització terrorista. Finalment, tant l’Audiència Nacional com el Suprem els van condemnar a un any i mig de presó només per revelació de secrets.Però el seu nom es va fer encara més famós el 2014 després que la Fiscalia General de l’Estat li obrís un expedient i el multés amb 400 euros per una infracció greu, perquè des d’un compte de Twitter anònim criticava i es burlava de companys fiscals i jutges. Durant poc més d’un mes, entre febrer i març, va utilitzar el perfil @cespiralidoso per escriure uns 400 tuits on, per exemple, criticava Torres-Dulce, el fiscal Pedro Horrach, del ‘cas Nóos’, el mateix Zaragoza o el magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, que instruïa el cas ‘Caja Madrid’. També va comparar la Guàrdia Civil amb les SS de Hitler. Zaragoza el va renyar, ell va tancar el compte i va demanar disculpes públicament.El 2016, justament, va ser el fiscal que va acusar el cantant del grup de rap metal Def Con Dos, César Strawberry, per uns tuits injuriosos contra les víctimes del terrorisme. Després de ser absolt per l’Audiència Nacional el juliol d’aquell any, el fiscal Bautista va recórrer al Tribunal Suprem, que el gener del 2017 va acabar condemnant el cantant a un any de presó.Bautista formava part del Consell Fiscal a proposta de l’Associació de Fiscals, conservadora, però va abandonar el consell en defensar postulats més propers a la Unió Progressista de Fiscals, a la que pertany Zaragoza.És un gran expert en terrorisme jihadista, extradicions internacionals i ordres europees de detenció i entrega (oede) i de fet va fer la tesi doctoral sobre aquesta qüestió. La va llegir el 28 de novembre del 2014 a la universitat privada madrilenya d’Alfonso X El Sabio i es titulava ‘La orden europea de detención y entrega. Aproximación crítica’. La directora de la tesi va ser María Luisa García Torres, el president del tribunal va ser Fernando Lucas y Murillo de la Cueva, el secretari era Javier López de Goicoechea i un dels tres vocals va ser Andrés Tagliavía. El 2015 es va publicar com a llibre, de prop de 300 pàgines, prologat pel que va ser fiscal general de l’estat José Manuel Maza.Justament el 2012 havia publicat el llibre ‘ Comentarios a la Ley de Extradición Pasiva’ juntament amb l’ara advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, i el 2014 va escriure l’article ‘Los principios extradicionales a la luz de la jurisprudencia’.El 2011 va publicar ‘El Código penal español, visto e interpretado por el Tribunal Supremo y la Fiscalía General del Estado’, juntament amb l’aleshores magistrat de l’Audiència de Barcelona Daniel de Alfonso, que després va ser director de l’Oficina Antifrau i destituït el 2016 per irregularitats al capdavant de l’organisme.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió