ACN Barcelona – El president TSJC, Jesús Maria Barrientos, ha criticat la “indissimulada politització” en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ha demanat deixar al marge la lluita de partits. En el discurs d’obertura de l’any judicial, ha afirmat que cal posar una “nítida” separació entre les “pressions” polítiques en aquest àmbit i la imparcialitat amb què treballen els jutges. Així, ha defensat la separació de poders i ha recordat que només el poder judicial té la potestat de jutjar i fer executar el que s’ha jutjat. En aquest sentit, ha alertat que cap dels altres poders “pot interferir” en el compliment d’aquesta potestat. “Qualsevol intent d’interferència ni és legítima ni és democràtica”, ha dit.
El president del TSJC ha alertat que aquesta politització en l’elecció dels membres del CGPJ i la “injustificable demora” afecta la imatge que els ciutadans tenen de la justícia. Ha afirmat que els “indissimulats” pactes polítics que han precedit les anteriors renovacions han ignorat els condicionants que el Tribunal Constitucional va establir el 1986, quan va advertir del risc d’aplicar la lògica de partits.
Barrientos ha criticat que les cambres parlamentàries estan “incomplint el deure institucional de renovació” i estan “desatenent” l’obligació de mantenir el poder judicial al marge de la lluita de partits. Ha lamentat que a conseqüència d’això s’està donant un “progressiu deteriorament” de la imatge del poder judicial entre els ciutadans.
El president del TSJC ha aprofitat el seu discurs per defensar també que la potestat de jutjar i de fer complir el jutjat és exclusivament del poder judicial i no de cap altre poder. Així, ha reivindicat que la llei obliga a tothom per igual, tant a les persones físiques com a institucions i entitats, tan públiques com privades. “Inclòs el propi Estat”, ha afegit.
El president ha reiterat el seu agraïment als treballadors de la justícia de Catalunya en la seva tasca per superar les “contrarietats” a les què s’ha enfrontat la societat catalana els darrers anys.
<strong>Critica la “incapacitat” de les administracions en els desnonaments</strong>
En el repàs de la memòria del 2021, Barrientos ha destacat la recuperació de l’activitat després de l’aturada del 2020 per la pandèmia. Malgrat això, ha alertat que la crisi provocada per l’emergència sanitària encara no s’ha expressat en tota la seva dimensió i ha mencionat que s’hauran d’afegir ara els efectes de la crisi energètica i inflacionària.
Entre d’altres, ha criticat la “incapacitat” de les administracions per oferir solucions en els casos de desnonament i ha alertat que el problema s’exposarà “amb total cruesa” un cop acabi la moratòria que està fent que ara per ara molts d’ells se suspenguin. A finals de febrer del 2022 eren 4.507 els procediments de desnonaments suspesos en aplicació de la moratòria estatal.
També ha apuntat al problema de les ocupacions il·legals, que a Catalunya van suposar el 42% del total de l’estat el 2021. Barrientos ha compartit la seva preocupació i ha recordat que qui té la iniciativa legislativa ha de buscar fórmules legals que “conciliïn” els interessos de propietaris i famílies o persones vulnerables.
Ha destacat també l’increment d’un 17% de les causes penals en el primer trimestre de l’any, especialment en ciutats com Barcelona.
Per últim, ha reclamat solucions per aconseguir cobrir la totalitat de places judicials de Catalunya, ja que a 21 de desembre del 2021 el 10% estaven desocupades.
<strong>Més de 344.892 procediments penals incoats per fiscalia</strong>
En l’acte, el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, ha fet un repàs de l’activitat del 2021. Aquesta recull que es van incoar 344.892 procediments penals, dels quals 66.200 per delictes lleus, 38.000 per diligències urgents, 210.000 pel tràmit de diligències prèvies, 28.900 procediments abreujats, 568 sumaris i 163 procediments per jurat. La xifra total suposa un 7,31% més que el 2020 i es va registrar un augment en gairebé tots els procediments, tot i que cal tenir en compte que el 2020 l’activitat va quedar aturada per la pandèmia.
També van créixer les sentències, un 19,3% fins arribar a les 29.967 en els jutjats penals. D’aquestes, un 78% van ser condemnatòries. Les audiències provincials van dictar 1.869 sentències, 43% més que l’any anterior i el 81% condemnatòries.
Destaca també l’increment de les suspensions de judicis, que van arribar al 41,8% en els jutjats penals. Bañeres ha considerat que cal analitzar les causes i millorar les ràtios perquè una suspensió suposa “dilapidar” hores de feina i és una de les causes que incideix en la imatge d’eficiència del sistema.
També ha mencionat el creixement “inquietant” en alguns delictes, com les morts intencionades, que van augmentar un 15% fins a les 54; i les infraccions patrimonials, que van pujar gairebé un 50% fins al voltant de 13.000. També els delictes d’estafa (+22%) o les ocupacions d’immobles (+12% fins a les 1.549 el 2021). En aquest darrer àmbit, ha apuntat que sovint se’n deriven altres delictes, com el relacionat amb la marihuana, i ha considerat “insatisfactori” el marc jurídic actual per afrontar la problemàtica. “Confiem que pugui ser revisat pels òrgans legislatius”, ha dit.
La memòria del 2021 mostra també un increment del 37% en agressions i abusos a majors d’edat en l’àmbit sexual. Les agressions a menors de 16 anys van pujar un 44% i els abusos ho van fer un 36%.
