ACN Barcelona.-La ciutat de Barcelona ha trencat la tendència de creixement poblacional i comença a perdre habitants l’any de la pandèmia. Segons un informe de l’Oficina Municipal de Dades, des de l’1 de gener fins a l’1 d’octubre del 2020 s’ha registrat 13.094 empadronats menys. Es tracta d’una petita caiguda però que des de l’Ajuntament qualifiquen de significativa i que es podria explicar per diferents motius, com l’elevada mortalitat per la pandèmia. A més, també cal remarcar l’augment d’emigracions cap a altres municipis (+8%) i, sobretot, la caiguda de les immigracions, amb una davallada del 43,7% de juny a setembre, en comparació amb el mateix període de l’any passat. Així, durant aquests mesos el saldo migratori ha estat negatiu.
Segons apunta l’informe ‘El moviment migratori de Barcelona en temps de covid-19’ Barcelona ha passat a tenir una població de 1.653.678 persones en data a 1 d’octubre del 2020, amb 13.094 empadronats menys, trencant així la tendència a l’alça dels darrers anys. Des de l’Oficina Municipal de Dades alerten, però, que es fa difícil fer lectures del padró a curt termini i apunten que caldrà esperar uns mesos per veure si aquestes tendències es consoliden o si es tracta de comportaments aïllats i provocats per la pandèmia.De totes maneres, les dades consolidades fins a 1 d’octubre demostren un canvi en la tendència que se seguia els darrers anys. En el cas de l’elevada mortalitat el motiu és clarament el coronavirus. Segons el director de l’Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, de març a setembre van morir unes 3.500 persones més del que era habitual.La hipòtesi dels investigadors és que la immigració també hauria caigut per la pandèmia. Primer cal destacar que de març a abril es va aturar en sec, en decretar-se un confinament estricte i no permetre els desplaçaments de persones. Quan es va reprendre els moviments i també els empadronaments hi ha haver un fenomen de rebot, probablement per desplaçaments que estaven planificats i que no s’havien pogut fer, però la immigració va caure en picat igualment, amb un 43,7% menys.En contraposar-la amb l’emigració, que al seu torn ha pujat un 8%, a Barcelona li queda un balanç negatiu. En dades absolutes, han arribat a la ciutat 23.469 persones i n’han marxat 28.152.EmigracionsL’informe para especial atenció al cas de les emigracions, que tot i que no han crescut de manera molt substancial des de l’Oficina sí que consideren que hi ha hagut un canvi qualitatiu en les preferències. Segons indiquen, l’emigració cap a municipis petits ha guanyat pes durant la pandèmia, sobretot entre els municipis de menys de 5.000 habitants.Segons l’estudi, no es veu grans canvis en el moviment migratori a municipis de més de 50.000 habitants, com Sant Adrià de Besòs i Sant Cugat del Vallès, però sí que es veu en els municipis més petits: l’Observatori constata que en els municipis de menys de 5.000 habitants de les quatre províncies es trenca el patró migratori que hi havia fins ara, amb un comportament “inesperat”. Això implica que hi hagi hagut un canvi de tendència amb emigració a indrets “atípics” com Altafulla, Cabrera de Mar, L’Escala, Pineda de Mar o Bellver de Cerdanya. Aquests municipis, segons indica l’Observatori, tenen un marcat perfil de municipi turístic o de segona residència.Així, la hipòtesi inicial, que Boada insisteix que no està confirmada, és que la migració dins de Catalunya seria de persones que deixen Barcelona per anar a viure a una segona residència. Això hauria pogut ser per les restriccions de mobilitat dins el país, de manera que s’haurien empadronat a altres municipis des d’on poden teletreballar.Boada avança que caldrà veure com evoluciona la tendència, perquè podria ser que aquests emigrants després tornin a empadronar-se a Barcelona un cop passi la pandèmia, o bé que es quedin empadronats a la segona residència però segueixin fent vida urbana. A més, també remarca que això és només “una fotografia” de Barcelona i caldria veure també el saldo migratori de la resta de municipis, per comprovar si la tendència a l’emigració o immigració és compartida.Pel que fa al perfil de gent, l’Observatori garanteix l’anonimat de les persones que constaven al padró d’acord amb la llei de protecció de dades, però sí que té registrat de quines zones de Barcelona són els emigrants. Segons l’informe, l’emigració en general ha estat força homogènia dins de la ciutat, però no en l’emigració a municipis atípics, on es registren força diferències. En aquests casos, l’emigració diferencial prové sobretot de zones com Pedralbes, el centre de Gràcia, la Vila Olímpica i Diagonal Mar, fet que els fa pensar que són un segment de població sobretot de classe alta o mitjana-alta. Les àrees amb taxes d’emigració més baixes s’ubiquen a Nou Barris.
