ACN Barcelona – Barcelona ha començat a analitzar si compleix amb la provisió de serveis i equipaments de les anomenades ciutats “dels 15 minuts”. És a dir, si la provisió d’equipaments com les biblioteques permet que qualsevol ciutadà en tingui una a màxim 15 minuts caminant. La novetat és que aquesta autoavaluació es fa amb una rèplica virtual de la ciutat desenvolupada pel Barcelona Supercomputing Center. La rèplica virtual es pot veure en una plataforma web i és el que es coneix com a bessó digital d’una ciutat. En aquesta primera fase s’ha pogut testejar, per exemple, la cobertura a peu de les parades de metro abans i després de l’obertura de les futures línies L8 i L9 o la xarxa de biblioteques abans i després de la darrera que s’ha construït.
I és que els bessons digitals urbans permeten fer prediccions, provar quina incidència pot tenir l’aplicació de determinats projectes o quin pot ser l’impacte del desplegament de determinades polítiques públiques. Per això, l’Ajuntament de Barcelona i el BSC posen l’èmfasi en la importància i la utilitat que pot tenir l’eina per assajar quin seria l’impacte d’una actuació urbanística abans d’executar-la.<br />
<br />
Així ho han indicat en una presentació d’aquestes primeres avaluacions la tercera tinenta d’alcaldia i responsable de Transició Digital de l’Ajuntament, Laia Bonet, i el director del BSC, Mateo Valero.<br />
<br />
<strong>Primeres proves</strong><br />
<br />
La plataforma és el resultat d’una primera fase d’un ambiciós projecte en què han treballat investigadors del BSC amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) i Barcelona Regional (BR). En concret els treballs de desenvolupament d’un bessó digital per a la planificació urbana elaborats en aquesta primera fase han permès reproduir en un model digital la ciutat de la proximitat.<br />
<br />
Això ha permès veure, per exemple, la cobertura a 10 minuts a peu de les parades de metro, abans i després de l’obertura de les futures línies L8 i L9; la xarxa de biblioteques abans i després de la darrera que s’ha construït, la Biblioteca Gabriel García Márquez, a Sant Martí de Provençals, dels punts de recàrrega elèctrica, les estacions del Bicing, equipaments de salut o distribució d’espais verds a la ciutat.<br />
<br />
Segons Bonet, les anàlisis fetes fins ara mostren, per exemple, que el disseny de les línies L8 i L9 cobreixen “clarament” una àrea que estava descoberta, de la mateixa manera que il·lustra que l’espai que ocupa a 15 minuts la Biblioteca Gabriel García Márquez era l’espai més deficitari fins ara a la ciutat.<br />
<br />
<strong>La tecnologia, aliada en la presa de decisions</strong><br />
<br />
En declaracions als mitjans en acabar l’acte, Bonet ha celebrat els inicis del bessó digital de Barcelona. “Necessitem sobretot moltes dades per identificar abans quins seran els impactes, és la millor manera d’encertar en el disseny de polítiques públiques”, ha afirmat. Per això, ha apuntat que l’eina permetrà veure l’impacte d’unes o altres polítiques i es podran “corregir” a partir de dades i no només guiar-se per “bones intencions”.<br />
<br />
Per la seva banda, Valero ha remarcat que l’objectiu és ajudar a la presa de decisions basant-se en l’evidència científica i les dades i que Barcelona sigui una ciutat “més humana”, on àmbits com la qualitat de l’aire, la mobilitat o l’accés a recursos sigui “millor”.<br />
<br />
Valero ha mencionat que es poden planificar accions vinculades a l’ús del transport, però també a altres com ara estudiar per què la gent marxa o va a determinats barris o com algunes polítiques tenen un impacte en la gentrificació.<br />
<br />
El director del BSC ha fet una crida a totes les institucions i actors a contribuir a engreixar les bases de dades perquè puguin treballar amb el màxim possible. Això sí, ha dit que la ciutat de Barcelona ja és “molt generosa” en aquest sentit i els facilita moltes dades.<br />
<br />
<strong>Nova fase més ambiciosa </strong>
Un cop desenvolupada aquesta primera fase, el BSC i l’Ajuntament preveuen desenvolupar un projecte de bessons digital més complex, més robust i amb més dades interrelacionades per apropar-se, amb major certesa, a solucions i decisions que millorin la vida dels ciutadans. Es tracta de desenvolupar una eina de bessó digital amb vocació de poder ser usada per qualsevol ciutat que pugui estar interessada en un futur.<br />
<br />
En aquesta segona fase, que podria disposar d’una primera versió operativa amb alguns dels sistemes en un termini de 2 a 4 anys, el BSC assumiria el lideratge tecnològic i de construcció del bessó digital. La segona fase s’inscriu dins el marc de col·laboració entre Barcelona, Bolonya, el BSC, el Consorci Interuniversitari CINECA, i la Universitat de Bolonya.
