Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024
Edició 2093

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 18 de abril del 2024

Barcelona promourà la promoció privada d’habitatges dotacionals per a col·lectius vulnerables

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona preveu aprovar pròximament una nova eina per ordenar la implantació d’allotjaments dotacionals privats i residències d’estudiants en sòls d’equipament. Es tracta d’una modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per regular el sistema d’equipaments d’allotjament dotacional a Barcelona, que es va aprovar inicialment el novembre de 2020 i ara, després d’un procés de treball per millorar-la i acabar-la de concretar, se sotmetrà a l’últim tràmit municipal, l’aprovació provisional, al ple municipal del 27 de maig. A més, la tinenta d’alcaldia Janet Sanz ha explicat que es regularà la ubicació de les residències d’estudiants, la distància entre elles i la seva capacitat.

La proposta s’adapta al decret llei del 2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquest decret va substituir la figura habitatge dotacional públic vigent fins aleshores per un nou concepte d’allotjament dotacional que vol donar resposta a persones amb dificultat d’emancipació, i que s’obre cap a una tipologia més diversa i adaptable a les necessitats de residència temporal de col·lectius com ara el dels joves, la gent gran, vulnerables, estudiants, investigadors o creadors culturals, entre altres. A més, es va incorporar l’allotjament dotacional a la regulació urbanística d’equipaments comunitaris, de manera que poden ser tant d’impuls públic com privat.

Publicitat

Alhora, vol donar resposta a l’augment de residències d’estudiants privades en sòls d’equipament que s’ha produït els últims anys a la ciutat. Actualment, entre les ja actives i les previstes, a la ciutat hi ha 79 residències amb 13.800 places ubicades en sòl d’equipament i en sòl de zona –és a dir, no qualificat d’equipament–. D’aquestes, 18 residències s’han tramitat els últims anys i estan en procés d’obtenir llicència. I, del total, 32 són privades i ubicades en sòl d’equipament. En total, hi ha 39 residències en sòl d’equipament, que ocupen 13 hectàrees i tenen amb 10.000 places i 40 residències en sòl de zona però amb 3.000 places. Per això, Sanz ha lamentat que “el mercat ha anat a construir residències en sòl d’equipament perquè és més barat”.

Hi hagut un increment del 25% de sòl d’equipaments per a residències. Aquest creixement ha suposat una pèrdua de superfície destinada a equipaments i serveis bàsics i ha provocat rebuig veïnal per l’impacte que generen en l’entorn, com ha passat en àmbits com l’avinguda del Paral·lel o el barri del 22@ al Poblenou.

L’MPGM estableix les condicions generals d’implantació dels allotjaments dotacionals a la ciutat. I ho fa amb l’objectiu de potenciar la implantació d’allotjaments dotacionals per donar resposta a les necessitats d’accés a l’habitatge dels joves, gent gran, artistes, investigadors o persones vulnerables; garantir l’interès general i evitar l’especulació amb els sòls d’equipament, tot preservant-los per a equipaments bàsics i de proximitat; distribuir els allotjaments dotacionals per tota la ciutat per evitar-ne la concentració; garantir unes condicions mínimes d’habitabilitat i potenciar els allotjaments autònoms, és a dir, l’habitatge independent de petites dimensions per davant de la residència col·lectiva; reduir l’impacte de les residències d’estudiants i evitar la concentració d’edificis amb alta densitat d’usuaris; i generar allotjaments a preus assequibles.

<strong>Destinataris i tipologies</strong>

El document estipula que els allotjaments sempre hauran d’allotjar persones amb necessitats temporals, i en concreta els destinataris. Podran acollir persones amb dificultat d’emancipació i requeriments d’acolliment, com ara joves, gent gran o col·lectius en situacions de vulnerabilitat. També es preveuen allotjaments dotacionals relacionats amb l’assistència sanitària, per a persones acompanyants de menors o malalts dependents amb malalties de llarga durada, persones que necessiten aïllament o persones amb tractaments de llarga o mitja durada que no necessiten ingrés hospitalari. Així mateix, per a persones vinculades a l’assistència social: adults en risc d’exclusió social que no necessiten suport directe, o dones en situació de violència masclista sense necessitat de suport directe, entre altres. I també es preveu que allotgin estudiants, creadors culturals i esportistes d’alt rendiment per raó de feina.

Pel que fa a les tipologies d’allotjaments dotacionals, se’n preveuen tres: complets, amb espais comunitaris i residencial col·lectiu. Els complets no compartiran espais més enllà dels llocs de pas i instal·lacions de l’immoble i tindran un mínim de 36 metres quadrats de superfície. Els que tenen espais comunitaris tindran uns 30 metres quadrats i espais per a la cohesió social de 6 metres quadrats per a cada allotjament del complex. I els allotjaments col·lectius tindran habitacions individuals o dobles amb bany, que ocuparan almenys el 60% del sostre sobre rasant, i que tenen espais comunitaris i col·lectius d’un 40% de la superfície sobre rasant.

<strong>Limitació, distribució territorial i preus assequibles</strong>

La normativa vigent fins ara només permetia destinar un 5% del sòl d’equipament de Barcelona a habitatge dotacional públic. Amb l’MPGM aquest límit se suprimeix per tal que, des de la iniciativa pública, es puguin fomentar els que siguin necessaris. Pel que fa als de titularitat privada, s’estableix un límit del 7,5% dels sòls d’equipaments privats. Actualment, a la ciutat hi ha 787 hectàrees d’equipaments locals, de les quals 306 són d’ús privat. Si s’aplica el límit del nou planejament, queden 23 hectàrees on es permet implantar allotjament dotacional privat. Com que ara mateix ja hi ha 13 hectàrees de sòl amb allotjament dotacional privat construït, el potencial final és de 10 hectàrees a tota la ciutat on se n’hi podrà impulsar de nou. Això equival a un potencial d’uns 3.000 allotjaments dotacionals complets o amb espais comunitaris nous.

Els equipaments bàsics queden garantits, ja que si s’implanta allotjament dotacional en sòl destinat a ús docent, sanitari, assistencial, cultural, esportiu, de proveïment o de seguretat caldrà reposar-lo o justificar la mixtura d’usos.

El creixement pels districtes es distribueix de forma equilibrada per evitar-ne la concentració. El repartiment es calcula a partir de la disponibilitat de sòls d’equipament, la facilitat de transformació, els allotjaments dotacionals existents i el número de persones en situació de vulnerabilitat. Així, per exemple, els districtes d’Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, que són els que actualment tenen més hectàrees dedicades a sòl per allotjaments dotacionals existents, són també els que encara en podran assumir més, amb més d’una hectàrea cadascun dels tres. Els que podran créixer menys són l’Eixample, Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i Sant Martí.

A més, un cop estigui aprovada l’MPGM, es tramitarà una ordenança que incorporarà la definició dels preus de tots els allotjaments dotacionals i residències d’estudiants. Seran assequibles per facilitar-ne l’accés i afavorir una oferta de qualitat, inclusiva i amb igualtat d’oportunitats. Es fixarà un preu d’uns 9 euros per metre quadrat.

<strong>Residències d’estudiants </strong>

En el cas dels allotjaments dotacionals per motius d’estudi –les residències d’estudiants–, es tracta d’evitar que se n’instal·lin de grans dimensions en zones saturades per tal de garantir el descans i la vida quotidiana dels veïns. Per això, s’ha optat per equiparar la regulació a la que atorga l’actualització del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) a les residències d’estudiants ubicades en sòl de zona –és a dir, sòl no qualificat d’equipament–. No se’n permeten, doncs, a les zones de decreixement –el centre de la ciutat– i de manteniment de places –la corona que envolta el centre–, excepte si es reconverteix un allotjament turístic o alberg de joventut. Només s’admeten a la resta d’àmbit de la ciutat –zones específiques 3 i 4–, amb una limitació de densitat per distància radial entre residències segons la seva capacitat. I es limita la capacitat a un màxim de 350 places. A més, els preus de les residències també seran assequibles amb l’aprovació de l’ordenança posterior a l’MPGM.

Sanz també ha explicat que es vol rebaixar el preu de les habitacions dobles de 700 a 550 euros i els de les habitacions individuals de 1.000 a 600 euros, rebaixes que van del 30 al 50%.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió