Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Barcelona ha ajudat més de 138.600 dones a combatre una situació de precarietat o pobresa des del 2016

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat de l’Ajuntament de Barcelona ha ajudat més de 138.600 dones des dels seus inicis el 2016. Aquest és el balanç dels primers sis anys de l’estratègia, que estarà vigent fins al 2024 i que ja ha realitzat quasi el 70% de les actuacions previstes. Des del 2016, el consistori ha invertit més de 36 milions d’euros en ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables per diferents conceptes i ha promogut 325 programes i un centenar de campanyes. Entre els programes n’hi ha d’ocupació, formació, accés a l’habitatge o ajut a les cures, entre altres. Destaca que del total de beneficiàries, 24.000 han participat en programes d’inserció laboral, de les quals se n’han contractat 9.000.

La tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha constatat les diferències existents encara en la pobresa i la precarietat entre homes i dones i ha situat com a exemple la bretxa salarial. Segons dades municipals, està al voltant del 18%, i a més hi ha grans diferències en les pensions. Mentre que les dones estan en una mitjana de 866 euros els homes reben de mitjana 1.426 euros, és a dir gairebé un 40% més. Una altra dada és la baixa voluntària vinculada a la criança dels infants, gairebé d’un 17% en el cas de les dones.<br />
<br />
“Son xifres que parlen de la manca de reconeixement de les feines en l’àmbit reproductiu”, ha dit Pérez, que ha parlat de pobresa econòmica però també a nivell de cures. Per això, l’estratègia impulsada contra la feminització de la pobresa i la precarietat de l’Ajuntament de Barcelona engloba diferents àmbits. “El feminisme és una aposta per la millora de les condicions materials de les dones”, ha afegit Pérez.<br />
<br />
<strong>Inserció laboral</strong><br />
<br />
I és que un dels eixos de l’estratègia té a veure amb el mercat de treball i el treball domèstic i les cures. En concret, més de 24.000 persones han participat en programes de formació, activació i inserció laboral -amb prop de 9.000 contractades-.<br />
<br />
Una d’elles és la Sílvia Sánchez, que va arribar de Colòmbia l’any 2019 amb una petició d’asil polític acompanyada del seu marit i amb l’única ajuda d’una familiar que al final els va deixar sols. El passat mes d’abril va començar un programa subvencionat per l’Ajuntament que li ha permès formar-se en l’àmbit sociosanitari. Fins ara la Sílvia ha treballat netejant o cuidant gent gran, sobretot, però ho ha fet en negre.<br />
<br />
Amb la formació que li ha proposat l’Ajuntament té una beca, tutories i acompanyament i per horaris es pot combinar el curs i la feina. L’objectiu, a mitjà termini, és que quan acabi el curs pugui ja trobar una feina reconeguda.<br />
<br />
En l’àmbit de les cures el consistori ha desplegat més de 300 programes, activitats o campanyes de sensibilització orientades a fomentar la corresponsabilitat. A banda, també s’han impulsat espais com ara el Barcelona Cuida, destinat a donar visibilitat a tots els recursos existents i posar-los a l’abast, amb més de 2.500 atencions.<br />
<br />
Habitatge i salut<br />
<br />
Un altre eix de l’estratègia és l’habitatge i la salut. Més de 1.800 dones en situació de vulnerabilitat o famílies monomarentals han estat adjudicatàries d’un habitatge. A banda, més de 1.700 dones sense llar, de les més de 10.000 ateses, han accedit a pisos o centres residencials.<br />
<br />
En l’àmbit de la salut destaca que més de 6.000 dones han rebut assistència sanitària a través dels serveis municipals d’odontologia i podologia.<br />
<br />
En total, s’han destinat 36 milions d’euros a ajuts atorgats a dones de col·lectius vulnerables per conceptes com ajuts a la infància, habitatge, transport, inserció laboral, etc.<br />
<br />
<strong>Perfil</strong><br />
<br />
Tot i la diversitat de situacions, Pérez ha assenyalat que el perfil de dona pobra o en situació precària a Barcelona és el de dona de mitjana edat, d’origen migrant i amb persones a càrrec, amb l’agreujant de la monomarentalitat i la manca de vincles. Sol ser coincident també geogràficament amb els barris amb rendes més baixes, com ara el Raval.<br />
<br />
L’Ajuntament és conscient que les situacions administratives irregulars són les que dificulten de major manera l’entrada en el mercat laboral i que per això es fan feines amb negre sense impacte en la cotització per a la jubilació. Per això, ha afegit, part dels programes impulsats estan orientats a persones sense permís de treball, si bé ha conclòs que cal repensar com està afectant la llei d’estrangeria a dones que viuen i treballen a l’estat espanyol, però que, per contra, no rebran cap protecció.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió