ACN Barcelona – Barcelona es juga el model de ciutat a les pròximes eleccions municipals del 28-M. En un carrera ajustada entre els candidats Ada Colau (BComú), Jaume Collboni (PSC), Xavier Trias (Junts) i Ernest Maragall (ERC), seran clau els pactes que s’articulin. Àmbits com el turisme, la seguretat, la neteja, l’habitatge, l’economia o l’urbanisme centraran el debat sobre quina mena de ciutat ha de ser Barcelona i cap a on va. Els comicis, però, seran sobretot una pugna entre el model dels comuns i el que els altres candidats defensin. Així, els resultats electorals tindran també una segona lectura, ja que poden consolidar un tercer i darrer mandat de Colau o bé donar per superada la seva etapa després de vuit anys capitanejant el consistori.
L’Ajuntament de Barcelona posa fi a una legislatura que ja va començar amb mal peu per Ada Colau, que tot i que va ser investida alcaldessa ho va ser gràcies als vots de la formació de Manuel Valls, que volia impedir de totes totes que Ernest Maragall -guanyador de les eleccions el 2019- arribés a l’alcaldia, ja que hauria estat un alcalde independentista. Això encara li passa factura ara, ja que molts li retreuen encara que acceptés els vots de Valls.
Tot i un inici de govern no exempt de polèmica, l’etapa 2019-2023 ha estat marcada per la coalició de govern entre BComú i el PSC, que han fet gala, per exemple, de mantenir un executiu estable i haver aconseguit aprovar els quatre pressupostos del mandat. Any rere any els suports de l’oposició per aprovar els comptes anuals han estat menys però gràcies a la posició d’ERC, amb qui el govern ha pactat diverses polítiques, han obtingut sempre llum verda. A més, al govern de Barcelona els vents li han bufat a favor des de Madrid, on la coalició entre el PSOE i Unides Podem a l’executiu espanyol han permès encetar una nova etapa en les relacions entre els dos governs.
Tanmateix, durant aquests quatre anys també s’han evidenciat les diferències dels dos socis de govern en moments com ara la publicació de la sentència del Procés el 2019 o àmbits com el debat sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat, les superilles o el turisme, entre altres. Les divergències en aquest darrer àmbit, per exemple, s’han pogut veure amb les reiterades peticions de Colau perquè limitin els creuers, una petició que el PSC no comparteix. Són moments i àmbits en què l’oposició hi ha sucat pa per ampliar l’esquerda ideològica entre socis. A més, la sentència del Procés també va situar Barcelona com l’escenari de manifestacions i forts aldarulls a la ciutat.
També la pandèmia o la guerra d’Ucraïna han estat factors d’abast internacional que han tingut un impacte directe en la capital catalana.
<strong>L’impacte de la pandèmia</strong>
Un fet inqüestionable com a punt d’inflexió del mandat ha estat la irrupció de la pandèmia de la covid-19. De fet, l’executiu Colau-Collboni ha tret pit de la bona salut econòmica del consistori i també dels bons resultats d’ocupació a la ciutat tot i la crisi pandèmica. A Barcelona, l’esclat de la pandèmia va tenir com a primer impacte a la ciutat la cancel·lació del Mobile World Congress (MWC) en una decisió comunicada per la GSMA el 12 de febrer del 2020, un fet insòlit.
En el temps que va durar la crisi, l’Ajuntament va habilitar línies de subvencions per a empreses i autònoms, espais d’emergència i va permetre, entre altres, l’ampliació excepcional de terrasses de bars i restaurants un cop passat el període més dur de tancament. Una de cada tres terrasses ampliades llavors de forma excepcional s’han consolidat. Aquells mesos de parèntesi per la pandèmia, però, també van oferir imatges d’una Barcelona buida de turistes en què els veïns es van reapropiar l’espai públic i es va tornar a situar el debat sobre el model de ciutat.
Per exemple, ha estat el mandat de l’estira i arronsa amb el sector turístic i els restauradors. El mandat va començar amb l’aprovació d’un recàrrec municipal a la taxa turística i l’augment de la taxa de terrasses i acabarà mantenint la bonificació de la taxa de terrasses i consolidant una de cada tres de les ampliades per la pandèmia.
<strong>ZBE, superilles i tramvia</strong>
D’altra banda, la pandèmia va suposar també un parèntesi i el retard en l’inici d’obres com les que ara omplen la ciutat. És el cas de la transformació de la Via Laietana, la reforma de la Rambla o la Superilla de l’Eixample.
Totes elles, transformacions impulsades pel govern municipal, que busca impulsar un nou urbanisme amb més protagonisme als vianants i al transport sostenible i menys als cotxes.
I és que en aquest quadrienni el govern de Colau ha impulsat polítiques orientades a reduir la contaminació, com és la Zona de Baixes Emissions (ZBE), amb un veto als vehicles més contaminants. També ha estat el mandat del retorn del tramvia, amb un acord amb la Generalitat per la connexió del TRAMBaix i el TRAMBesòs per la Diagonal. Tant les superilles com el tramvia han topat amb bona part de l’oposició i seran un dels temes que sortiran durant la campanya.
Els altres dos grans àmbits que ben segur que s’esmentaran seran la seguretat i la neteja. I és que malgrat l’increment d’agents de la Guàrdia Urbana durant el mandat i un nou contracte de neteja, la percepció d’una ciutat insegura i bruta està present en l’imaginari de molts ciutadans i en boca de l’oposició.
<strong>L’adéu de Valls i el retorn de Trias</strong>
En aquest darrer mandat, destaquen situacions com l’adéu sobtat de Manuel Valls i la reconfiguració de l’espai liberal. Després del trencament entre Cs i Barcelona pel Canvi per la investidura de Colau, Manuel Valls va deixar l’acta de regidor a finals de l’estiu del 2021. Això va donar pas a la seva número dos, Eva Parera, a fer-se càrrec del lideratge de la formació i rebatejar-la amb el nom de Valents, amb la qual concorre aquest 28-M.
En paral·lel, el grup municipal de Cs viu una crisi interna i la presidenta Luz Guilarte deixa l’acta de regidora l’octubre del 2022, renunciant també a ser candidata. El partit expulsa Paco Sierra i la nova candidatura encapçalada per Anna Grau no duu cap dels actuals regidors a la llista.
D’altra banda, el grup municipal de JxCat viu un punt d’inflexió amb la marxa d’Elsa Artadi, que el maig del 2022, just fa un any, anuncia entre llàgrimes que abandona la política activa perquè no se sent amb força per continuar. Això provoca una recerca a contrarellotge en el si de Junts per trobar un candidat o candidata, una recerca que acaba amb el retorn de Xavier Trias, que vuit anys després i animat per diverses persones decideix tornar a presentar-se amb una candidatura molt centrada en la seva persona.
En la recta final de mandat, Colau és avalada pels comuns per presentar-se a un tercer mandat i amb aquest escenari damunt la taula i Trias com a candidat de Junts, Collboni opta per abandonar el govern municipal per centrar-se en la precampanya. És també en aquest marc que Colau i Trias dinen junts i ho difonen a les xarxes en un gest vist com un intent per polaritzar la campanya.
Al seu torn, ERC repeteix l’aposta per Ernest Maragall, que torna a fer tàndem amb Elisenda Alamany com ja van fer el 2019, quan ERC va ser la candidatura més votada. Enguany, la llista republicana incorpora noms com el d’Ester Capella. Un cop superat el tràngol de no ser investit alcalde després de guanyar les darreres municipals, ERC ha acabat donant suport al govern tot i ser el principal partit a l’oposició.
<strong>Els pactes post 28-M</strong>
Tot plegat, fa que Barcelona visqui un ‘déjà-vu’ aquest 28-M i que les eleccions s’hagin plantejat de forma interessada per diferents bandes com una pugna entre el retorn al passat o avançar cap al futur.
Sigui com sigui, la clau en una victòria que es preveu ajustada entre alguns candidats seran els pactes postelectorals. Els escenaris són tan variables com l’anomenada sociovergència, un pacte d’esquerres amb múltiples configuracions o fins i tot un acord entre forces independentistes. En tots ells poden tenir rellevància els suports de formacions més petites com el PP, Valents o Cs. També caldrà veure si la CUP o Vox obtenen representació al consistori i com una hipotètica entrada podria modular els escenaris.
A més a més, la forma en què quedi configurat el mapa municipal podrà influir també en decisions personals en funció de si són a govern o queden a l’oposició. Per exemple, una de les incògnites fins ara és què farà l’actual alcaldessa Ada Colau si no revalida la victòria.
En total, hi ha en disputa 41 regidors. En les darreres municipals, ERC i BComú van empatar amb 10 regidors (tot i treure més vots ERC), el PSC en va treure 8, Barcelona pel Canvi-Cs 6, Junts 5 i PP 2.
