ACN Barcelona.-L’Ajuntament de Barcelona ha presentat l’estratègia per escollir els projectes que optaran als fons europeus Next Generation EU, centrada en la “cooperació” amb els sectors implicats. “Hem d’evitar l’error imperdonable de fer una carrera competitiva a veure qui arriba primer amb un projecte que llueixi més, només l’encertarem si anem tots junts”, ha remarcat l’alcaldessa, Ada Colau, en un acte amb representats del sector econòmic, universitari i sanitari. Colau ha detallat que l’estratègia es basa en set eixos, com la regeneració urbana o la mobilitat sostenible o la inversió en infraestructures sanitàries. El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha dit que de moment en tenen més de 100 d’enllestits que compleixen els criteris.
Durant la seva intervenció, Colau ha assegurat que des del moment que es van anunciar els fons europeus van veure “com s’obria una finestra d’oportunitat que s’ha d’aprofitar al màxim”, encara que ha apuntat que no volen “dependre només d’això” per tirar endavant els projectes que necessiti la ciutat. L’alcaldessa ha destacat que aquesta estratègia conjunta no s’ha de centrar només en la capital catalana sinó que ha d’incloure també els municipis de la regió metropolitana. Colau ha remarcat que la clau perquè els projectes acabin sortint guanyadors és que les administracions i el sector privat “no competeixin” entre ells, sinó que vagin “units”. En aquest sentit, l’alcaldessa ha defensat que no volen anunciar encara els projectes concrets a qui donaran suport per optar als fons perquè calia primer “definir l’estratègia”. A més, ha assegurat que “en cap cas” prendran la decisió “sols”.Per la seva banda Collboni ha assegurat que Barcelona està “preparada”, amb més d’un centenar de projectes que compleixen tots els criteris per ser elegits. “Tenim els fonaments, els acords, els consensos i, amb els fons, els recursos per rellançar la ciutat”, ha confiat.Els set eixos de l’estratègiaL’estratègia estarà centrada en set eixos. El primer estarà basat en crear “un nou pols” d’activitat econòmica per tal de diversificar l’economia i no centrar-la tant en el sector serveis. Es vol impulsar el comerç de proximitat i apostar “pel teixit emprenedor i innovador” per crear noves empreses.Un segon eix serà el pla de rehabilitació i regeneració urbana 2030-2050, per tal de fer una rehabilitació energètica dels edificis de la ciutat, que tindria implicacions tant en la dimensió mediambiental com en l’activació de l’ocupació al sector de la construcció. Des de l’Ajuntament també es vol prioritzar projectes basats en la transició digital inclusiva, així com els referents a la mobilitat sostenible. En aquest punt, Colau ha indicat que el Pla Rodalies o la finalització de la L9 són projectes que van en la línia del que proposen.Un cinquè punt de l’estratègia és el pla d’impuls d’infraestructures sanitàries i socials. L’alcaldessa ha assegurat que amb la pandèmia s’ha evidenciat la necessitat de renovar els equipaments i ha criticat que amb les retallades derivades de l’anterior crisi va ser un dels sectors més tocats. En aquest sentit ha assegurat que es potenciaran els projectes que vulguin millorar els equipaments sanitaris existents i els modernitzin.L’estratègia també contempla un impuls de la innovació i la recerca a la capital, que es pretén fer de la mà de les universitats. Colau ha remarcat que a Barcelona i la regió metropolitana hi ha “bases per créixer molt”. Finalment, el pla contempla donar un impuls a la recuperació de la natura de Barcelona i crear espais vinculats a la natura, amb especial atenció a l’entorn del Besós. Segons l’alcaldessa, es volen allunyar del model de ciutats que “exploten la natura i el territori sense cap respecte”.Col·laboració amb els sectorsPer tal de tirar endavant els projectes, l’Ajuntament considera central la col·laboració i cooperació amb tots els sectors implicats. En aquest sentit, en l’escenificació de la presentació del pla s’ha comptat amb representants dels diversos àmbits que treballaran en els projectes, com l’àmbit econòmic, que ha comptat amb la presència de Virgínia Guinda de Foment del Treball; la presidenta de BCN Global, Aurora Catà; o el president del Cercle d’Economia, Javier Faus. Aquest darrer ha volgut posar l’accent en la necessitat que el sector públic i el privat col·laborin en la captació de fons i ha llançat un advertiment a l’alcaldessa, a qui ha avisat que per poder “transformar la ciutat” s’ha de comptar amb l’àmbit privat. “El segle XXI és massa complex sense unir esforços, es necessita la complicitat del sector privat”, ha insistit.En una línia similar s’ha expressat el director del Barcelona Supercomputing Center, Mateo Valeri, que ha assegurat que cal produir riquesa i, per fer-ho, cal tenir en compte la investigació. En aquest sentit Valero, que representava el món de la recerca i universitats, ha remarcat que ara, en la captació de fons, “cal anar junts” tant les empreses, com les administracions, com els investigadors.Durant l’acte també han intervingut la degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Assumpció Puig, que ha apostat per utilitzar els fons per fer servir els fons per transformar les ciutats en espais més saludables, digitalitzats i inclusius; i la gerent de l’Hospital del Mar, Olga Paner, que ha remarcat la necessitat d’invertir en sanitat després que la pandèmia evidenciés les mancances del sector.
