ACN Barcelona.-Assum Guardiola reflexiona en la seva primera novel·la, ‘Blau’ (Comanegra), sobre les pèrdues i sobre com les persones s’aferren a les coses. Guardiola narra la història d’una amistat i del retrobament entre dues amigues, la Laura i la Ruth, que es reuneixen molts anys després de no veure’s amb molts secrets sobre la taula. Un retrobament, explica l’autora en una entrevista amb l’ACN, que els fa trontollar l’estructura vital que tenien feta perquè hi ha un tercer personatge en escena, l’Abril, que està “molt absent i present a la vegada”, afegeix. Amb la novel·la ‘Blau’, l’escriptora va quedar finalista del Premi Just M. Casero de l’edició del 2019.
La Laura i la Ruth comparteixen l’absència de l’Abril, l’amiga enyorada que els va marcar la vida a totes dues. Parlant del que van viure durant els anys més radiants, i rememorant un viatge a Eivissa inoblidable, descobriran que cadascuna guarda, des de llavors, els seus propis fantasmes. La Ruth sembla una altra persona, s’ha amagat rere un marit postís i una filla amb rínxols d’or, mentre que la Laura conserva els diaris i els poemes de l’Abril. Guardiola ha explicat que volia parlar de les diverses pèrdues i sobre com les persones manegen la pèrdua d’algú i com fan net de la persona que se n’ha anat. Una de les protagonistes, per exemple, somia que se li crema la casa “pel desig que té de fer net”. Admet que la idea inicial era aquesta, però després se’n va adonar que també parlava de “l’aferrament. Ens podem aferrar a un record, un objecte, un llegat i un dol”. Tracta, en definitiva, sobre aferrar-se i sobre com deixar anar, manifesta. ‘Blau’ també és “una història d’amistat”, una amistat que viu al llarg dels anys i fluctua. “Tu pots deixar de veure algú molt de temps, però sempre queda un mar de fons amb aquella persona i al final t’adones que coneixes molt poc les persones que t’envolten i ens aferrem a la idea que tenim d’algú i dins a cada persona hi viu tot un univers que ni sospites”. Posa com exemple el retrobament entre la Ruth i la Laura que feia molts anys que no es veien i s’han quedat amb la imatge i percepció que tenien de l’altra de fa 10 anys. Guardiola apunta que a la novel·la hi ha dos dols: el de la Ruth i la Laura respecte l’amiga morta i el del pare de la Ruth que també és mort. El llegat de l’Abril, amb els seus diaris i poemes li dona a la Laura “una responsabilitat i ella s’hi confronta molt”, mentre que a la Ruth “li cau l’empresa del seu pare a sobre i ha de recollir aquest llegat i processar el dol d’aquesta manera. De dols se’n viuen tants de diferents com persones els passen”, declara. “Emocions viscudes”Sobre l’origen de la història de ‘Blau’, apunta que no li agrada dir que parteix de fets reals perquè no és així, però la novel·la sí parteix d’emocions viscudes. “En el moment en què crees una novel·la, la realitat no té sentit perquè les lleis de la novel·la es regeixen per unes altres directius que són diferents als de la vida”. En aquest sentit, assenyala que la novel·la parteix d’unes emocions viscudes i “el repte va ser traspassar això a les lleis de la ficció”. Pel que fa el procés d’escriptura, diu que va ser lent perquè quan va començar a escriure la novel·la va canviar de feina i van arribar alguns projectes propis. Els capítols del llibre són molt curts i explica que abans d’escriure novel·la havia escrit poesia. “He estat molts anys per escriure-la encara que sigui una novel·la curta”, apunta.Assum Guardiola (Mata, 1973) és formadora en escriptura creativa. Dinamitza clubs de lectura i va ser llibretera. ‘Blau’ és la seva primera novel·la.
