ACN Barcelona.-L’Associació de Mestres Rosa Sensat, Tornem a les Escoles, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Fundació Bofill han signat un manifest on reclamen garantir la presencialitat de l’educació. El document fa una crida a situar l’educació novament al centre de les polítiques públiques i atendre les necessitats d’infants, joves i famílies. La portaveu de Tornem a les Escoles, Sheila Gómez, ha afirmat que amb el tancament sobtat de les escoles i el confinament hi va haver una “vulneració clara” del dret a l’educació. Els signants demanen adaptar les mesures de seguretat a la realitat de cada centre, recursos necessaris, atendre les problemàtiques socials i es plantegen recuperar la confiança de les famílies.
Els signants reivindiquen que l’educació “no pot parar durant una emergència” i reivindiquen l’escola presencial ja que “no només garanteix educació, sinó també socialització, benestar, igualtat d’oportunitats, cures i refugi”. Fan una crida a “superar la por” i a viure la incertesa “com a valor educatiu” amb la imaginació “com a recurs imprescindible per generar i crear nous espais”. Per això, veuen clau garantir vuit principis bàsics, el primer dels quals és assegurar aquesta educació presencial “en tant que servei essencial per garantir mesures d’equitat educativa i social, així com socialització, benestar, igualtat d’oportunitats, cures i refugi per a infants i joves”. En aquest sentit, reconeixen que la digitalització és una eina que ajuda però que en cap cas “pot substituir l’escola presencial”. Des de la Fundació Jaume Bofill, Mònica Nadal, ha insistit que aquesta presencialitat és “clau” no només per garantir un espai d’aprenentatge i socialització sinó “especialment per a l’alumnat vulnerable que té en l’escola un espai de seguretat”. Per això, ha apostat per anar adaptant-se a l’evolució de pandèmia per garantir respostes “àgils” davant de nous reptes. Entre aquests, ha situat la necessitat de fer les substitucions de forma “àgil” davant de positius o quarantenes. Nadal s’ha mostrat “convençuda” que hi ha aquesta voluntat de mantenir obertes les escoles i ha valorat que “s’està treballant per garantir que hi hagi recursos”, però ha reclamat que es posin en marxa les accions necessàries perquè quan sigui necessari es tradueixi d’una voluntat a una realitat. Reclamen també assegurar la col·laboració estreta entre totes les administracions públiques en la provisió de recursos suficients que permetin un retorn presencial i segur als centres educatius. Així, demanen tota la inversió necessària per pal·liar els efectes del confinament i assegurar la qualitat educativa, però també per atendre les necessitats socioeconòmiques i educatives com la manca de recursos, d’alimentació, necessitats de conciliació o d’educació especial. Tot i la petició de seguretat, veuen necessari un “equilibri” entre aquestes mesures i un entorn educatiu “ric i de qualitat”. Els signats demanen que es disposi dels equips de protecció i higiene necessaris i els protocols adients, ajustant-los “amb seny i sentit comú a les necessitats reals dels infants i els centres educatius”. En quart lloc, demanen lideratge de la comunitat i màxima participació en la represa presencial als centres, així com “adaptabilitat, creativitat i flexibilitat” dels plans educatius dels centres davant la situació excepcional de pandèmia. “Caldrien menys normes i més criteri”, apunten. Recuperar la confiança de les famíliesDes de Rosa Sensat, Francina Martí ha apuntat que cal “recuperar la confiança entre famílies i mestres que es va trencar durant el confinament”. Ha valorat que durant aquest “es va posar en dubte el paper de les escoles” i que ara s’ha demostrat que aquestes són necessàries i que cal “una relació de confiança entre famílies i escoles”. Del contrari, ha afirmat que és “impossible” tirar endavant amb l’educació dels alumnes. Martí ha reconegut que des de moltes escoles no es va “reaccionar amb la rapidesa que hagués calgut” i que moltes famílies no van entendre perquè al final del confinament s’anaven recuperant espais socials però no les escoles. Sobre la conciliació, el manifest reclama prestacions econòmiques als progenitors per tenir cura dels infants quan es troben en quarantena mèdica. Aquesta pot ser “en forma de baixa mèdica o de permís retribuït remunerat” durant tot el període de quarantena prescrit a l’infant. A més, aposta per evitar que la cura recaigui sempre sobre la mare.Gómez ha afirmat que cal “confiança, compromís i empatia de tots els estaments” i ha fet una crida a focalitzar-se en missatges positius. “Quan tinguem casos de tancament de grups caldrà que els valorem però que deixem treballar a les escoles i caldrà contextualitzar-los per veure que la majoria de grups continuaran funcionant”, ha manifestat. Les portaveus de les quatre organitzacions han reconegut que la situació de pandèmia no és la millor i que moltes coses hauran de canviar a dins dels centres però han fet una crida a saber positivitzar la situació, buscar alternatives i aprofitar en allò que es pugui la situació per enriquir l’educació. “Volem transmetre un missatge de seguretat, de tranquil·litat, de ganes de tornar a les escoles i de que és possible fer-ho”, ha asseverat. Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Teresa S. Ha assegurat que els docents “tenen ganes de recuperar el dia a dia amb els infants”.Per això, confien i esperen que, tot i les condicions especials, la pandèmia no comporti un deteriorament de la qualitat educativa als centres, tot i que s’hagi de “renunciar a coses”.
