ACN Barcelona – “Un acord de claredat democràtica” per celebrar el “referèndum efectiu i definitiu”. Aquesta és la proposta del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per resoldre el conflicte entre Catalunya i l’Estat. En el marc del debat de política general, aquest dimarts al Parlament, Aragonès ha plantejat un “acord” per identificar “quan i com” el país pot tornar a exercir el dret a decidir. El president ha situat el Canadà i el Quebec com a exemples, junt amb Escòcia: “Vull defensar davant l’Estat un Acord de Claredat”, ha reiterat Aragonès, que ha presentat la seva proposta com la via “més ràpida i eficient” per tornar a votar. El president vol que el Govern dirigeixi el consens a Catalunya abans de negociar el referèndum “definitiu” a Madrid.
Aragonès ha asseverat que l’Acord de Claredat ha de servir per recollir “el màxim suport i la màxima complicitat” de la societat catalana. Així, el president considera que l’independentisme tindrà “més força” per defensar la seva posició davant l’Estat i, per tant, també “més legitimitat” a ulls de la comunitat internacional. El cap del Govern ha insistit que aquesta és la via “més ràpida i eficient” per tornar a votar, ja que parteix dels “aprenentatges” de la tardor del 2017 i “supera les dificultats” que no van permetre assolir la independència, ara fa cinc anys.
<strong>”Substituir l’1-O”</strong>
En aquesta línia, Aragonès ha reiterat que l’Acord de Claredat “és la via per implicar a tothom en el referèndum”, així com l’estratègia perquè es reconegui el resultat, i que permeti “teixir les complicitats internacionals necessàries”. “Només la legitimitat d’un referèndum acordat pot substituir l’1 d’Octubre”, ha apuntat el president, que ha repetit que l’objectiu és celebrar un “referèndum definitiu” que serveixi per traduir la decisió ciutadana en “conseqüències polítiques”.
A la seva primera intervenció al debat de política general, que dona el tret de sortida al curs polític al Parlament, Aragonès ha argumentat que l’aposta pel dret a decidir és l’opinió “hegemònica” de la societat. El cap de l’executiu ha citat les enquestes del CEO per remarcar que pràcticament el 100% de l’electorat d’ERC, Junts i la CUP és favorable al dret a l’autodeterminació, i que també és l’opinió del 90% dels votants dels comuns. També ho és del 73,7% dels del PSC, i del 50% de l’electorat de Cs, tal com ha exposat Aragonès.
<strong>”Gran acord representatiu”</strong>
El president de la Generalitat ha explicat que, abans de negociar amb la Moncloa, cal que Catalunya constitueixi un “gran acord representatiu” de la “pluralitat i diversitat” que hi ha al país. Aragonès aposta per superar així el “bloqueig”, i recollir les “aportacions” de la societat a favor del referèndum. El Govern és qui impulsarà els mecanismes per facilitar l’elaboració de la proposta de l’Acord de Claredat, i qui recollirà les opinions i punts de vista del “mosaic d’actors” que configuren la ciutadania.
“Cal iniciar un nou cicle per al país sencer. Un nou cicle de proposta, de deliberació, de participació, de mobilització, de consensos i de resultats”, ha continuat Aragonès, que aposta perquè aquest acord permeti traduir el “gran consens” sobre el dret a decidir en una proposta concreta d’Acord de Claredat per defensar-la davant l’Estat.
“Vull anar-hi amb tota la força”, ha afegit el president, en referència a Madrid. El cap de l’executiu ha insistit que, per donar “forma” a la proposta de l’Acord de Claredat, cal un “acord marc” que ofereixi “garanties democràtiques” per unificar criteris i establir les bases i condicions per al referèndum. Aragonès ha repetit que la votació ha de ser “efectiva”, perquè tothom s’hi senti “inclòs” i s’accepti el resultat.
<strong>Els aplaudiments de Junts</strong>
Durant l’exposició d’Aragonès, cap conseller ni diputat de Junts ha aplaudit el president. Ni durant les propostes socials i econòmiques, ni tampoc quan el cap del Govern ha explicat les claus de l’Acord de Claredat. En acabar el discurs, els consellers i conselleres de Junts sí que han aplaudit Aragonès.
I, pel que fa al grup parlamentari, només hi ha hagut una diputada que ha començat a aplaudir el president un cop ha abandonat el faristol. Ha estat Glòria Freixa, que de seguida ha deixar de fer-ho.
