ACN Barcelona.-L’escriptor Antonio Iturbe publica la novel·la ‘La playa infinita’ (Seix Barral), un viatge “intimista” per la Barceloneta de la seva infantesa i el seu contrast amb el barri actual. El protagonista de la història, que també es diu Iturbe, va marxar de la Barceloneta i quan hi torna, no entén res, està desorientat i se sent estranger i troba allí a González, el seu amic d’infantesa que es va quedar al barri i li explica la història dels darrers anys. Guanyador del Premi Biblioteca Breve 2017 per ‘A cielo abierto’ i autor de ‘La bibliotecària de Auschwitz’, traduïda a 31 idiomes, Iturbe ha admès que al llibre hi ha experiències viscudes, altres explicades, llegides, somiades i de tota aquesta unió està feta aquesta novel·la.
Iturbe és un físic especialista en neutrins que després d’any absència torna al seu barri portuari de Barcelona on va créixer. Busca un amic de la seva infantesa que a la vegada l’està buscant a ell. No obstant això, no reconeix el paisatge, un antic barri de pescadors i operaris que és ara un territori de pisos turístics i franquícies. A partir d’aquí, l’autor reconstrueix la història de la Barceloneta i a la seva història personal. L’autor ha declarat que fins ara ha fet obres molt diverses i ‘La playa infinita’, ha dit, és “més intimista de records i d’infància a la Barceloneta”. Ha apuntat que escriu sobre coses el fascinen i l’apassionen. “No entenc la literatura com una planificació sinó com una cosa que emergeix”. Iturbe ha explicat que la novel·la neix d’una necessitat d’explicar-se a si mateix. “Tots els llibres que escric són coses que em dic a mi mateix”. Ha recordat que ell, com el protagonista, també se’n va anar de la Barceloneta, on encara hi viu la seva mare: “Però torno al barri com a visitant i turista. Durant molts anys vaig tornar al barri com algú que va de visita, que entra i surt”. L’escriptor ha manifestat que a la vida “hi ha un temps per marxar i un temps per tornar” i ha reconegut que en un moment se li van despertar les ganes de tornar i ja no tornava a la Barceloneta amb pressa, sinó que es prenia més temps. “Hi havia una pulsió que el barri em cridava de nou i volia explicar què passa quan hi ha aquest temps d’anar-se’n i per tornar”. L’autor volia respondre a una pregunta: “És possible tornar?” Present, futur i passat “Escrivim per aturar el temps perquè tot és tan ràpid, el futur no hi és i el present tampoc perquè se’n va a l’instant”. Ha assegurat que l’únic que és tangible és el passat, és l’única matèria que podem agafar entre els dits. “Escrivim perquè els moments no es perdin i no caiguin en l’oblit. Escrivim creient que podem aturar el moment i deixar-lo en un llibre”. Tot i això, ha reconegut que aturar el temps és “una aspiració condemnada al fracàs, però mentre ho fem estem plens d’esperança”. L’autor Antonio Iturbe (1967) ha publicat les novel·les ‘Rectos torcidos’ (2005), ‘Días de sal’ (2008), ‘La bibliotecaria de Auschwitz’ (2012), ‘A cielo abierto’ (Seix Barral, 2017, Premio Biblioteca Breve) i ‘La playa infinita’ (Seix Barral, 2021), així com l’assaig ’50 momentos literarios’ (2017). És autor de la sèrie de llibres infantils ‘Los casos del Inspector Cito’ i de la sèrie ‘La isla de Susú’. Durant 19 anys va estar a la redacció de ‘Qué Leer’, els darrers set com a director. Actualment dirigeix la revista de llibres ‘Librújula’, col·labora amb ‘La Vanguardia’, ‘Heraldo de Aragón’ o RAC1.
